GR 331. Camí de Conquesta. Etapa 5. Olocau del Rei- Todolella

12 de febrer de 2024

Seguim descobrint el Camí de Conquesta. L'etapa 5 del GR 331 "De la Naranja a la Mola", fa de frontera natural amb Aragó i al llarg del seu trajecte es pot gaudir d'infinitat de grans masades i de la natura "aspra" que les envolta. Una etapa fortament antropitzada entre masos i molins del parc eòlic de la Todolella que són presents bona part del camí, però conservant l'essència dels Ports.
En ser una etapa relativament curta, de tant sols 12 km, optem per convinar les etapes 5 i 6 en una de sola, passant així la dificultat a moderada per l'acumulació de km. i de desnivell. Si es fan per separat es poden considerar com a fàcils.

Aproximació: Al ser un recorregut lineal, cal fer una combinació de cotxes, deixant-ne un al principi i l'altre al final de cada etapa de l'itinerari.

Itinerari: Sortim de la plaça de la preciosa esglèsia de Santa Maria del Pópulo d'Olocau del Rei, del S XIV, on trobem també els cartells indicadors de l'etapa 5 del Camí de Conquesta. Baixem fins al carrer Carretera d'Alcanyís i anem per l'esquerra cap a la sortida del poble. Dalt del turó de l'esquerra, testimoni del pas del temps, s'aixequen les restes del Castell d'Olocau, del segle XI. Un cop a la carretera CV-121, la creuem i prenem el camí que puja cap al cementiri, sense arribar-hi. Abans trenquem per la dreta i passem per davant d'un vell maset des d'on gaudim d'una preciosa panoràmica d'Olocau.
Seguim l'assagador de l'ermita, un camí terrer i argilós que ens porta al pujador, encara empedrat, d'accés a l'ermita de de Santa Magdalena. Bon exemple de tipologia de Reconquesta, la seva construcció es remunta al S XIV, la més antiga de les ermites d'Olocau. En l'actualitat és al davant del traçat de la CV-121, i la seguirem en direcció nord-est, per l'assagador que va per l'esquerra de la carretera.
Al final de la recta creuem la carretera i encarem el sender que baixa cap al Barranc de la Torreta, flanquejat per l'esquerra pel gran parc eòlic de la Todolella.
Cap al fons de la vall i a l'esquerra veiem el Mas de la Torreta i la bancal del davant el bonic, i sec, pou del mas, fet de pedra en sec i completament colmatat, amb l'afegit de comptar amb una vella porta de ferro... molt surrealista. Al costat el vell safareig del mas també cobert de vegetació.
El camí carreter remunta ara cap al nord, circumval·lant el Pic de l'Arc, coronat per un gran aerogenerador, i ens situa al capdamunt de la carena que en direcció nord-est conforma el parc eòlic. De camí podem gaudir de la gran panoràmica cap al nord on destaca proper el Mas de Lecha i la Serra de Bordó. Per la dreta i cap al fons de la vall el Mas de l'Arc.
Anem en direcció a un tossalet rocós més elevat, coronat també per molins, el Pitalaero. Al peus d'aquesta lloma i a la seva part esquerra veiem també el Mas de la Cova d'Alvaro.

A la dreta del Pitalaero veiem un gran edifici, segurament de servei del parc eòlic, som a la cruïlla de Codalbre, i una rabera de vaques vénen encuriosides a veure'ns passar. Un indicador ens fa seguir l'ampla pista d'accés al parc uns metres cap al sud-est, per la dreta destaquen els Tossals dels Pinillos.
Trenquem per l'esquerra per una espectacular pista encimentada que davalla cap al Barranc de la Mola. De camí deixem a la dreta una gran bassa argilenca per recollir aigua per als ramats, quasi bé seca, i més avall encara un bonic abeurador que deixa anar l'agua sobrant a una petita bassa de reg. L'ametller de l'abeurador ja està completament florit tot i ser a principis de gener i estar a uns 1000 metres d'alçada. La natura s'està tornant boja.
Deixem a l'esquerra la gran masada de la Mola i arribem a una cruïlla de pistes. Prenem l'opció de la dreta i poc més endavant la deixem per un sender que també surt per la dreta i remunta cap a l'obaga de les Planes.
Còmode i planer, el sender remunta per l'obaga entre marges de perfecta construcció fins a la carena solcada per l'assagador del Forner. Un vell camí ramader que en direcció est ens porta a visitar també el Peiró de Sant Pere, a dalt d'un turonet de la carena. La panoràmica des de la carena és espectacular: per l'esquerra veiem el Mas del Rei i per la dreta els propers masos d'Arabogues i de la Umbrieta, i el Mas del Collet dels Castellans més endavant.
Al Collet de les Ombrietes trobem la CV-122 que creuearem per pujar al turó dels Castellans. Des del seu vértex geodèsic gaudim també de bones vistes sobre el Barranc de Cantallops, al sud, on destaca al capdamunt l'ermita de Sant Cristòfol, i arrecerat al cor del barranc el depoblat de Saranyana, que vam visitar a l'etapa 3. Cap a llevant, el riu Cantavella camí del Forcall.
Comencem a baixar resseguint sempre la carena, en tendencia a girar cap al nord. En algun tram el sender està bastant descomposat però fa bon baixar. Cap al davant ja tenim alguna panoràmica del proper poble de Todolella, i al fons del barranc de l'esquerra veiem el Mas del Cinctorrà.
El sender ens deixa al camí carreter que seguim atents als indicadors, i més endavant creuem la CV-122 per seguir per un sender que uns metres més avall ens torna a deixar a la mateixa carretera. La tornem a creuar davant de l'entrador del “Masico·, i prenem un camí que trenca per l'esquerra i baixa, a trams empedrat, cap al fons del barranc de Todolella.

Al final del camí trobem els safareigs de la Font del Xorret, ben conservats i amb una curiosa inscripció, però completament secs. Uns metres més endavant per l'esquerra l'abeurador de la Font del Xorret.
Per darrera dels safareigs un camí ens remunta a l'entrada de la Todolella. Seguim els bonic carrers amb regust medieval fins a la plaça: l'antic ajuntament amb un gran porxo, la presó... Tot el poble als peus de la inconfusible silueta del Castell de Todolella.
Fins aquí l'etapa 5 del GR 331, una altra descoberta dels Ports, entre patrimoni arquitectònic rural i natura.
La etapa 6 és prou curta, tant sols 8 km, i es pot combinar amb la 5 com ho hem fet nosaltres.

Salut i muntanya!!