GR 331. Camí de Conquesta. Etapa 8. Morella- Xiva- Morella

27 de gener de 2024.

Seguim trescant pel Camí de conquesta. La etapa 8 des de Xiva a Morella és la més curta de totes, tant sols 6.9 km, i per complementar-la la plantegem sortint de Morella i pel Camí Vell de Xiva a Morella arribar fins al bonic poble de Xiva, des d’on prendrem de retorn el traçat del GR 331. Una ruta circular que ens portarà a descobrir bona part de la Dena de Morella la Vella, entre grans masades i espectaculars miradors, que ens regalaran precioses panoràmiques dels Ports.

Aproximació: En plantejar l’etapa com una circular podem deixar el cotxe al pàrquing proper a la Porta de Sant Miquel de Morella, al seu extrem nord-est, on prendrem el Camí Vell de Xiva i on arriba l’etapa 8 del GR 331.

Itinerari: Als peus de la Torre del Trinquet, al costat de la monumental Porta de Sant Miquel de Morella hi ha els indicadors del GR 331 que ens fan baixar a un sender paral·lel a la carretera d’accés al poble, en un nivell més baix. El sender ens porta fins a l’ermita de Santa Llúcia i Sant Llatzer, també als peus de l’espectacular aqüeducte de Morella. Creuem la darrera arcada i prenem la carretera CV-117 en direcció a Xiva. La seguim apenes uns 750 m. fins a un camí que baixa per l’esquerra de la carretera, cap a la llera del Barranc de la Penella. Uns metres per sota de la carretera i a un fort revolt del sender trobem el preciós Pont Gòtic del Povet. que salva un barranquet, afluent de la Penella, que baixa des del Mas de Romeu.
El camí s’enfila per retrobar la carretera i la segueix pocs metres més, fins a una marcada corba a l’esquerra, on la tornem a deixar i enfilem per un costerut camí d’accés també al mas de Romeu. A la propera bifurcació del camí prenem l’opció de l’esquerra que creua un barranquet i ressegueix les grans bancalades del mas per la seva vora esquerra, just al limit del barranc. Abans de deixar enrera els bancals del Mas de Romeu. m’apropo a visitar una preciosa barraca de pedra en sec integrada dins d’un alt marge. Ara sí, deixem endarrera els bancals i prenem el sender que remunta paral·lel al barranquet cap al collet del Tossal de Barra. A trams el sender està totalment empedrat, en algun lloc he llegit que es tracta de les restes d’una antiga calçada romana…
Un cop al collet, creuem una portera i fem una darrera ullada al Castell de Morella que s’aixeca al sud. Canviem de vessant, ara tenint el barranc del Pantà a la nostra esquerra. El sender planeja i ens deixa entreveure la Caseta del Pantà dins al dens bosc d’alzines. Baixem fins a la llera del barranc del Pantà, entre murs de pedra en sec que encaixonen el sender i a l’altra vessant ens espera una curiosa zona de terra argilenca, un mosaic de colors rogencs i ocres que ens tornen a situar al sender que planejant avança cap al nord-oest, deixant a l’esquerra les masades de Roger, La Roureda o la Cabrideta. Una altra portera ens deixa a un collet rocós de la carena que ens aboca a la part de l’obaga, baixant decidits cap al barranc dels Plans i a la propera Xiva. El sender és primer empinat i fent grans ziga-zagues per suavitzar el pendent, i a trams ample i còmode de seguir. Aviat empalmem amb el traçat del GR 331, que coincideix amb el PR-CV 216, per on retornarem fent l’etapa 8.
Abans baixem per l’esquerra i poc més avall trobem una petita capelleta i l’ample camí que deixa a la dreta una granja i ens deixa a la carretera d’accés a Xiva.
Creuem el pont nou de la carretera, i a l’altre costat veiem els panells de l’etapa i els indicadors, a tocar del peiró de la Creu de Xiva. Seguim per l’estret camí asfaltat que ens porta a visitar el Pont Vell i més endavant els bonics safareigs, o “llavaors”, que s’alimenten de la Font de Xiva, just davant.
Mereix la pena fer una passejada pel poble i gaudir dels seus carrerons amb regust medieval. Sembla ser que l’origen del poble és àrab. Més tard al S.XIII va ser conquerit pel cavaller Blasc d’Alagó. Destaca també l’esglèsia de Sant Salvador, del S XIX, però amb un preciós campanar de rajola, o la Fonda, un vell casalici del S XVII.
Ara sí, comencem l’etapa 8 del GR 331, anomenada dels Miradors, ja que al llarg del seu traçat trobarem fins a tres punts estratègics des d’on gaudir de magnífiques panoràmiques.
Sortim del poble pel mateix lloc per on hem entrat, i “sorpresa”: Una tablilla de batuda de Jabalí. No m’ho puc creure! sembla que tinc un poder per fotrem dins les batudes de porc senglar d’allà on vaig. Morella, el municipi amb el terme més gran de Castelló, i entre els dies comptats que segurament es fan batudes… m’ha tornat a tocar la rifa. Que sigui el que deu vulgue… endavant. Tornem a remuntar pel GR per retrobar la capelleta, però abans entro a un bancal a l’esquerra que s’aboca sobre el barranc dels Plans, just damunt de l’ermita del Roser, d’on brolla una font que abasteix al poble. Al costat de la capelleta també visito una petita i curiosa barraca de marge.

Un altre cop a la cruïlla amb el camí Vell de Morella, dubtem pel tema de la batuda i decidim retornar pel mateix camí, per evitar problemes. Afortunadament dalt a la carena coincidim amb un dels caçadors que ens comenta que han canviat de barranc i que per tant el traçat del GR està lluire… La Mare de deu del Roser està de part nostra!

Tornem a la cruïlla i ara sí, resseguim el GR. A pocs metres el primer dels miradors que s’aboca damunt de Xiva de Morella i el barranc que baixa en direcció oest cap al Riu Bergantes.
En suau pujada anem remuntant fins al Mas de Mejora. Abans a l’esquerra deixem la preciosa barraqueta de pedra en sec que acull l’aigua del Povet de l’Ordanyó. Ara malauradament completament sec!
Un cop al Mas de Mejora el sender hi passa a tocar, i veiem les corralisses i la gran masada, amb el característic rafal sobre la porta d’accés. Grans margenades distribueixen l’espai. No m’en canso d’amirar la capacitat dels nostres avantpassats per colonitzar la natura de manera sostenible.
El sender remunta a una gran esplanada on seguim ara la pista d’accés a Mejora. Avancem planers cap a un petit collet on una portera ens deixa als terrenys del Mas de Carceller. Just a l’alçada d’una solitaria carrasca prenem un sender per la dreta, per la part de fora dels tancats per als ramats del mas. A l’esquerra gaudim de l’espectacular reforma que s’ha fet al mas, i que tot i ser nou, conserva l’estructura ancestral dels masos dels Ports. Més amunt les vaques pastures al voltant del que també sembla una granja de recent construcció. Els sender va remuntant entre el bosc i els grans bancals fins a un collet, cruïlla de pistes, on ja trenca definitivament per la dreta remuntant fort per dins del bosc de l’obaga de Carceller, fins a la carena de la Serra Pelada. Abans d’arribar deixem enrera una cruïlla de senders que per l’esquerra ens portaria a Pereroles.
Dalt la carena, creuem una altra portera i gaudim del segon gran mirador de tota la Dena de Morella la Vella, on destaca en diferència el Castell de Morella, i cap al nord el proper Mas de Ripollés.
Ara el sender comença a baixar decididament cap al sud, a trobar la Torre del Posso. De camí i per l’esquerra val la pena visitar el pou d’aquest mas, una bonica construcció de pedra en sec, amb una espectacular pica tallada a la roca viva.
Un cop a la cruïlla de la Torre del Posso entrem en terreny conegut.
Aquest tram de sender que ens manca fer coincideix amb el primer tram de l’etapa 9, de Morella a Herbeset.
Deixem també a dreta el Mas del Pou, encimbellat dalt del turonet, i a l’esquerra el camí que baixa cap al Mas de l’Aljub. El sender envoltat de preciosos marges ens deixa al Collet de Sant Pere, des d’on gaudim del Mirador del Mas del Bessó, un balcó sobre Morella i els seu espectacular aqüeducte.
A l’esquerra deixem les restes del vell mas del Bessó i baixem entre una variada col·lecció d’elements de pedra en sec: barraques de marge, escales volades, grans margenades anivellant el fort pendent… fins a retrobar els Arcs de la Pedrera, el primer tram monumental d’aqüeducte.
Pel bancalets de la dreta del tram de carretera que seguim, les ovelles pasturen plàcidament sota un sol que podria ser de juny, tot i estar a mitjans de gener. El temps s’ha tornat boig!
Creuem novament els Arcs de Santa Llúcia. i ara resseguint la carretera pugem fins a la porta de Sant Miquel de Morella.

Una genial i calorosa diada de muntanya que ens ha permés descobrir els bonics miradors d’un altre racó dels Ports.

Salut i muntanya!!