GR 331. Camí de Conquesta. Etapa 9. Morella- Herbeset

3 de gener de 2024

Nova etapa del GR 331. Etapa que fa incís en el patrimoni històric i arquitectònic dels voltants de Morella. En el trajecte podrem gaudir tant d'aquesta vessant històrica com del riquíssim patrimoni etnogràfic que envolta tot el GR en forma de grans masades, assagadors... i en el marc d'un particular i "aspre" entorn natural.
Ens endinsem també a les "denes" de Morella, una altra singularitat del territori. Les denes són les subdivisions administratives del terme de Morella. “Dena", vé de deu, el número de subdivisions, tot i que actualment n'hi ha 12 en afegir-se les de Herbeset i la Pobleta d'Alcolea. Cada dena té la seva "capital" en una de les masades, i a la vegada té el seu "alcaldillo", que té l'obligació de difondre i comunicar als habitants de la zona els edictes i avisos de l'ajuntament. Un món particular...

Aproximació: L’etapa s'inicia a Morella. En ser un itinerari lineal, com la resta d’etapes del GR 331, caldrà combinar dos vehicles. Un al principi i l’altre al final de cada etapa.

Dificultat: fàcil.

Desnivell: 460m. positius. 314m. negatius.

Durada: 13,6 km. Unes 4 h.

Itinerari: Després de fer un caferet a Morella sortim de la vil·la per l'espectacular portalada de Sant Miquel, l'accés Nord-est de la ciutat. Al davant el preciós peiró de Sant Miquel i a l'esquerra la també imponent Torre del Racó o del Trinquet, que tanca la potent murada de la vil·la closa per l'est. Encimbellat al turó el castell de Morella, testimoni de guerres i civilitzacions que han deixat empremta al pas del temps.
Al costat dels cartells de l'etapa del GR prenem un sender que baixa uns metres i transcorre paral·lel a la carretera d'accés a un nivell més baix per anar a trobar la joia de l'etapa: l'Aqüeducte, un complex sistema de canalització d'aigua des de la font de Vinatxos, que més tard visitarem, per abastir a la població. Adosat a aquest primer tram d'aqüeducte està la petita ermita de Santa LLúcia.
Creuem la carretera d'accés a Morella i deixem a l'esquerra la que va cap a Xiva, seguint per un tram de carretera secundària que ens portarà a un altre tram d'aqüeducte. De camí, i a la dreta podem veure les restes del sofisticat sistema de conducció de l'aigua, la Séquia Reial.
En tornar a guanyar el tram d'aqüeducte dels Arcs de la Pedrera, el GR trenca cap a l'esquerra i començá a remuntar, envoltant-lo en sentit horari, el turó de Sant Pere.
Passem alguna portera, trescant per un preciós camí entre grans margenades. Al fons de la Vall per l'esquerra destaca el Mas de Romeu. Per dalt a la dreta les restes del Mas del Bessó.
Arribats al Collet de Sant Pere, fem una darrera ullada des del mirador a la imponent Morella que es retalla sota un cel carregat d'hivern. Per la dreta la vista es perd cap a Morella la Vella, la Mola d'en Camaràs i el Forcall.
De camí i per l'esquerra deixem el maset del Collet de Sant Pere i seguim en direcció nord-oest cap al Mas de la Torre del Posso. Dalt del turó de l'esquerra també deixem enrera el Mas del Pou.
Al coll de la Serra de l'Aljub i a la cruïlla prenem l'opció de la dreta que per ample camí ens baixa fins a les cases del Mas de l'Aljub i la carretera del Port de Torre Miró, que creuem per un pas soterrat. Remuntem per l'altre vessant per anar a trobar el Peiró de Sant Antoni i Santa Bàrbara, i uns metres més endavant ja trobem també l'abeurador, completament sec de la Font de Vinatxos, des d'on suposadament es canalitzava l'aigua per l'aqüeducte per tal d’abastir Morella, donació del rei Jaume I l'any 1273.
Ara prenem per la dreta la pista asfaltada que va a la Carcellera, un llarg trajecte per un paisatge erm en aquesta època de l'any. Per la dreta de la pista podem veure les grans masades del Prat (Dena de Morella la Vella) i la de la Cabrida (Dena de la Roca). A una bifurcació seguim en direcció a la Carcellera per remuntar cap a les Llomes del Cap del Riu, on trobem un dipòsit d'aigües i un gran abeurador per als ramats. Passat un pas canadenc de la pista trenquem per un sender a l'esquerra que talla les llaçades que fa la pista asfaltada. Més avall deixem definitivament aquesta pista i prenem un sender a l'esquerra que comença a baixar per la Costa de la Perpinyana fins a trobar la llera del barranc de la Carcellera. Abans parem a descansar una estona a l'abeurador de la Font de la Perpinyana, també malauradament sec. La maleïda sequera sempre omnipresent!
Ara el sender remunta l'altre vessant del barranc fins a una cruïlla de l'accés al Mas de la Carcellera amb algun espectacular exemplar de càdec. Creuem la zona dels Fangars i guayem la pista d'accés al Mas d'Amador, que seguirem uns metres per l'esquerra.
A la properea cruïlla deixem la pista i per un sender marcat a la dreta remuntem fins a la carena on hi trobem també les restes d'una petita barraca. Cap a l'oest destaca el Mas de Bellviure retallat per davant dels molins de Torre Miró. Seguim en direcció nord i ens crida molt l'atenció una margenada, absolutament recta que talla una lloma del Maset de Messeguer, potser partició de finca o de terme? (està a la linea divisoria amb la dena d'Herbeset).
Arribem a la CV-105, en plena Serra de Sanxes. Allí s'hi troba el peiró de St. Antoni, sant de gran devoció a tota la comarca dels Ports. Prenem la carretera en direcció est, deixant a la dreta una gran bassa de reg i creuant el Collet de l'Àguila fins a l'entrador d'Herbeset.
Per l'esquerra accedim a punt final de l'estapa, on ens entretenim una bona estona més visitant l'Esglèsia de Sant Miquel, el vell cementiri, les restes del castell, coronades per peiró de Santa Bàbara, des d'on es pot gaudir d'una bastíssima panoràmica cap a Torre Miró i els propers masos de Nielles o de Bonfill. Els carrerons de la capital de la dena d'Herbeset, a 1069m. alçada, ens parlen del seu passat medieval. Sota l'esglèsia tenim la sort de poder visitar el vell forn grácies a l'amabilitat d'una veïna del poble.

Una altra fantàstica jornada de descoberta dels Ports!

Salut i muntnaya!!