GR 92, de Roses a Cadaqués (Cap de Norfeu i Far de Calanans)

Etapa molt interessant del GR 92 entre Roses i Cadaqués, al sud del Cap de Creus. Passarem pel Camí de Ronda per cales i platges, algunes d’anomenada. Camí sense pèrdua, abundant pintura vermell i blanca; farem dos afegits opcionals: un serà pujar a la Torre de Norfeu fent una circular per a la petita península; l’altre ens acostarà a l’extrem sud de la Badia de Cadaqués, al Far de Calanans.
Recordeu que la dificultat i el temps emprat són subjectius i depenent de cada persona


Sortim de Roses des del lloc que més ens convingui en direcció est. Després del port i la Platja de Palangrers passem per sota del Castell de la Trinitat i uns búnquers, antics defensors de la costa; baixem al Far de Roses i seguim, a pet d’ones, la Costa Roja fins a la Platja Canyelles i de l’Almadrava més endavant. Un petit tram d’asfalt i abandonem la part més urbanitzada del trajecte; continuem pel Racó de la Figuerassa resseguint els espadats costaners fins a la Punta Falconera; si ens fixem per l’esquerra, veurem més búnquers que corresponen a una antiga àrea militar i al davant, vers al nord, el Cap de Norfeu, encara llunyà.

Caminem sense pressa gaudint de la costa i de la mar encrespada que s’estavella contra les roques. Superem la Cala de Lledó, baixem a la de la Murtra i un cop al Cap Blanc, rodegem per dalt la Cala Rostella. Sense un pendent pronunciat anem baixant cap a la Cala de Montjoi; continuem per l’ampla pista que condueix a la Cala Jóncols. A l’altura de Punta de la Ferrera l’abandonem enllaçant de nou amb el camí de ronda amb la Cala de la Pelosa i el Cap de Norfeu al davant; passem per la Platja d’en Gandalla i de la Pelosa i pel marge de la Cala d’Oques. Una mica més enllà abandonem el GR continuant pels contraforts meridionals del Cap de Norfeu. El senderó, evident, guanya altura ràpidament entre la vegetació; enllacem amb el camí que prové del Coll del Canadell mantenint l’ascensió fins a la Torre de Norfeu. Aquesta construcció data del segle XVI tractant-se d’una torre de guaita que juntament amb la de Cadaqués, tenia l’objectiu de protegir de les sovint incursions de corsaris i pirates. Situada a la cota més alta de la península dita del Cap de Norfeu, les vistes que des d’ella s’abasten tant al sud com al nord de la costa són extenses fent d’aquest lloc un indret molt atractiu i al que val la paga arribar.

Des d’aquí podem retornar al GR, però decidim resseguir la península fins al Mirador de Norfeu a l’extrem més oriental d'aquesta. Les vistes es van repetint sense avorrir-nos: al sud, la Punta Falconera; al nord, la costa retallada del Cap de Creus fins a la Reparada; i per tot, el Mediterrani. Reiniciem la marxa en sentit nord. A la Barraca dels Palauencs canviem d’orientació cap a l’oest en un circuit circular amb vistes a la Cala Jóncols. Més endavant el sender queda tallat amb un cartell de la Generalitat de Catalunya, ja que es passa per una àrea crítica d’espècies amenaçades. Així doncs, retornem sense pèrdua, al caminoi que ens portaria a la torre; passats uns metres el tornem a deixar per un senderó mig amagat entre la vegetació que en descens per al vessant nord del Cap ens conduirà a la Cova de Les Ermites i més a baix amb el camí per on no es pot passar sota multa de 1000 €. Només queda continuar cap al nord-oest fins al Coll del Canadell.

Aquí retrobem el GR i la pista de Cala Jóncols. Seguim la pintura i el camí fressat i en poca estona comencem a baixar a la cala. Passem la platja força solitària seguint el GR que durant uns metres segueix l’ampla pista que prové de Montjoi. Veurem un cartell que ens indica per on l’hem deixat per la dreta (pintura vermella i verda); passem un filat i remuntem el fort pendent per pista encimentada i antics camins traginers fins al Pla de la Figura on retrobem l’ample camí que va planejant entre bancals fa temps abandonats. De tant en tant podem entreveure, encara llunyanes, Cadaqués i la seva badia.

Abans d’arribar al Mas d’en Baltre tornem a deixar el GR per la dreta seguint un còmode camí que en sentit sud-est baixa en direcció al mar. Arribats a la zona humida protegida de la Basseta de Sa Planassa l’abandonem; rodegem el tancat trobant un viarany mig amagat, però de fàcil fer que reprèn el sentit nord entre les antigues feixes i barraques apropant-nos cada cop més al brugit de les aigües. Situats al marge dels espadats descendim al Far de Calanans.

Aquest far, datat a l'any 1864, se situa a la Punta de Calanans que tanca pel sud la badia de Cadaqués gaudint d’un envejable panorama del port i del poble. Un camí còmode va resseguint la costa pel damunt de la petita Platja de Sa Sabolla després de la qual fem una ascensió pel costat del Rec Fondo; arribats a una pista anem planejant entre antics olivars; comencem a baixar cap al poble per la Platja de Sa Conca enllaçant de nou amb el GR 92. Només resta resseguir el passeig costaner de Cadaqués fins a la Platja Gran.