GR-92 Desde L´Ametlla fins L´Ampolla 26-NOV-20

Antic port natural de L´Ametlla

L'Ametlla de Mar, anomenada la Cala pels seus habitants (antigament anomenada la Cala de l'Ametlla), és un municipi pertanyent a la comarca del Baix Ebre. Està situat al bell mig del golf de Sant Jordi, al sud de Catalunya. Més concretament, es troba entre la zona costanera del Cap de Terme, al nord; i del barranc de l'Àliga, al sud. Limita al sud amb el terme del Perelló; al nord-oest, amb el de Tivissa (Ribera d'Ebre); i al nord-est, amb el de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp). Hi ha poques dades documentals dels primers nuclis de poblament de l'Ametlla de Mar fins al segle xviii, quan —a conseqüència de l'impuls de poblament de Carles III— sorgí el poble modern com a nucli pescador adscrit al municipi del Perelló. Coincidint amb l'arribada de pescadors valencians al poble (diverses fonts citen com a procedència Benidorm i el Grau de València), l'Ametlla fou creixent amb xifres importants durant el segle xix i aconseguí començar el segle xx amb 2.500 habitants. No obstant això, tot i no haver-hi gaires dades documentals, podem dir que el naixement de la Cala es remunta més enllà del segle xii. Va ser un punt estratègic per defensar les costes de l'anomenada Catalunya Nova. A la platja de Sant Jordi d'Alfama va ser creat un orde religiós i militar per defensar les terres catalanes de possibles noves conquestes i evangelitzar les noves terres reconquerides. Encara avui en dia queden restes de la torre de vigia que en temps de Ramon Berenguer IV (1113-1162) servia per defensar les poblacions. Al costat mateix d'aquesta torre de vigia, podem trobar restes del Castell dels Templers, edificat per aquesta ordre al segle XIII per combatre els pirates. Però va ser enderrocat per les galeres Castellanes al segle xvii amb la por de no ser envaïda per tropes Franceses. Pocs vestigis queden d'aquest castell, però els seus fonaments indiquen una gran fortalesa. Al segle xviii, Carles III va aprofitar les runes de l'antic Castell per edificar una petita fortalesa que des de fa pocs anys ha estat remodelada. Aquesta fortalesa, és la que rep actualment el nom de Castell de Sant Jordi d'Alfama, va servir per controlar les rutes del mediterrani, ja que moltes passaven per les Illes Balears i per tant es visualitzaven des d'aquestes terres. El poble, el nucli urbà actual, va anar creixent a poc a poc fruit de les numerables cales que hi ha per refugiar-se dels temporals. Des de ben al principi, la pesca va ser el comerç clau de L'Ametlla. Avui en dia, compta amb dos ports pesquers (L'Ametlla i l'Estany) i tres de nàutics (L'Ametlla, Sant Jordi i Calafat). A la Guerra Civil espanyola, la república, va instal·lar dos grans defenses (fortificacions) per si els Nacionals ataquessin des de les Illes Balears a Catalunya. Afortunadament pel poble, no va ser així, les fortaleses mai van ser usades. No obstant, L'Ametlla va patir alguns bombardeigs, com el que va destrossar el pont d'entrada del poble. Després de la guerra, el poble es va veure sotmesa en una crisi. Es produïren importants moviments migratoris a Palamós i, en menys mesura, a Roses. Aquests moviments es concentraren des de la postguerra civil fins a la dècada dels seixanta, en què els corrents incipients d'immigrants i turistes transformaren els nuclis de poblament del poble. A principis dels anys cinquanta es va iniciar la segona fase del port principal pesquer, i aquest fet va dur al poble a prosperar econòmicament fins a obtenir actualment una de les flotes pesqueres de tonyines més gran de tota la península.

Bunquer i refugi de L´Ametlla

Cala Santes Creus

Estany protegit aus salvatges

Bunquers i refugis Urbanització l´aliga

Cala de L´àliga

Cala dels Moros

Platja de Santa Llúcia, zona pic-nic

Platja Perales

Cap Roig

Hotel, Ohtels Cap Roig

Estar situado en lo alto de un acantilado, permitirá disfrutar al huésped de unas incomparables vistas sobre el mar, rodeado del singular paisaje del Parque Natural del Delta del Ebro. Este moderno Resort, lujosamente equipado, cuenta con restaurante, snack-bar, piscina exterior e interior, sala de fitness, saunas, parque infantil, salón de banquetes... Todo ello con un innovador estilo y un cuidado diseño, convirtiéndolo en un establecimiento único en la zona. Dispone de una variada gastronomía, que incluye también productos para celíacos, pudiendo degustar productos autóctonos del Delta del Ebro. Sus hermosas playas y cuidados paisajes son un valor añadido para quienes gustan de un entorno natural y relajado.

L´Ampolla Platja dels capellans, fí recorregut

L'Ampolla és un municipi de la comarca del Baix Ebre. Forma part de l'Associació de Municipis per la Independència. El municipio se formó en 1989 tras separarse de Perelló después de varios años de litigios. La Ampolla había sido declarado municipio en 1937 pero la segregación quedó anulada al finalizar la guerra civil española. Filla del Mediterrani i de l’Ebre, la història de l’Ampolla comença amb la seva fisonomia. De la fusió entre el riu i la mar, entre la sorra i les onades, que van jugar a estimar-se fins a modelar una gran bassa amb forma d’ampolla, va néixer aquesta petita població marinera que va anar creixent prop de l’antiga desembocadura de l’Ebre. El nom de l’Ampolla es deu a la silueta en forma d’àmfora que tenia l’antiga desembocadura del riu, un espai que actualment concentra tots els components del Delta de l’Ebre: mar, badia, terra, dunes… Un espai on s’alterna el terreny pla d’al·luvió amb la costa escarpada, el fang amb les roques, les oliveres amb els arrossars, els marges amb les llacunes… creant un aiguabarreig únic d’essència mediterrània. Els orígens de l’Ampolla es remunten a l’època ibèrica. Els historiadors situen l’Ampolla a la ciutat hel·lènica de Lebedontia, habitada per la tribu ibera dels edentants o erdets. L’antiguitat de les arrels de la vila es confirma gràcies als vestigis trobats de l’època preromana i romana, com ara monedes, àmfores i antefixes (motius ornamentals de fang cuit). Documentació extreta de la pàgina oficial de turisme L´Ampolla