GR 92 Et. 28 Hospitalet - Ametlla de Mar

15 d'abril de 2018

Una nova etapa del GR 92 entre les comarques del Baix Camp i el Baix Ebre, vora mar. Un recorregut fantàstic per innumerables cales i platges, i l’Espai Natural Protegit de la Rojala-Platja del Torn, que va ser incorporat al PEIN el 1992. Només un tram del recorregut que transcorre entre les centrals nuclears de Vandellós i la central tèrmica de la Plana del Vent, a més de la torre del trasvasament de l'Ebre a Tarragona, aporten a l'etapa un component fortament industrialitzat, contrapunt de les excel·lents panoràmiques litorals que podem gaudir. També és molt remarcable l'alt grau de urbanització de tota aquesta zona de litoral, especialment d'estiuejants i segones residències d'estrangers.

Aproximació: Deixo el cotxe a l'estació de l'Ametlla de Mar i em desplaço en tren fins a l'Hospitalet de l'Infant, on començo l'etapa.

Itinerari: Tot l'itinerari està perfectament assenyalat amb les marques del GR i amb nombrosos indicadors.
Començo trepitjant els carrers d'aquest turístic poble mariner, i visitant al meu pas l'antic Hospital del Coll de Balaguer, fundat per l'Infant Pere d'Aragó i d'Anjou, el 1344. Situat en un lloc de pas estratègic com el Coll de Balaguer, molt proper a l'antiga Via Augusta, on es podia donar servei al viatgers i establir un punt de vigilància. El poble que creix al seu voltant pren el seu nom. A poca distància passo també per davant de la parròquia de Sant Pere i els carrerons em porten fins al passeig marítim, a la plaça de la Marina, on una figura femenina de bronze observa el mar. Aquí comença la Platja de l'Arenal, de més de 2 quilòmetres de llarg, que acaba a la Cala d'Oques i la Punta de Cala Bea. Trobem les restes d'un búnker de la guerra civil. En aquest punt deixem la costa i ens dirigim terra endins. Passem per sobre de la via del tren i per l'esquerra entrem a un camí. Un indicador ens assenyala el sender que per la dreta comença a remuntar cap a la Rojala, la petita serra litoral declarada com espai PEIN i dins la Xarxa Natura 2000, establint d'aquesta manera una especial protecció de natura i paisatge.
Cap a l'interior destaquen les Muntanyes de Tivissa i Vandellós, amb el Molló Puntaire coronant-les, i en primer terme destaca la gran torre del trasvasament de l'Ebre cap a Tarragona. Arribats a la Punta de la Rojala, cim d'aquesta petita serra, el paisatge litoral és espectacular per la proximitat al mar i a la també immensa platja naturista del Torn, amb el seu característic Illot al seu extrem sud.
Passo un coll i remunto cap a la Punta del Torn, la darrera elevació de l'etapa, de 152 m. Al meus peus, mirant al sud, el desgavell industrial de les nuclears i la tèrmica, que haurem de sortejar, i a toca la petita Cala Justell.
Baixo decidit cap a la via del tren, i passo pel costat de la Casilla, una petita construcció associada a la via fèrria que té un aljub per recollir l'aigua de pluja. A partir d'aquí es tracta de sortejar totes les instal·lacions de les centrals. Passo per sota del Pont dels dos Ulls, que té a tocar les restes d'un altre Búnker que segurament protegia l'accés a la Cala Justell. Remunto pel Barranc de Llèria, passant per sota de les vies del tren, del TGV, de l'AP7 i de la nacional, per anar a trobar la via de servei de l'autopista que prendrem en direcció sud, seguint el traçat de la conducció de l'aigua, al llarg de 2,5 Km.
Passem per sota l'autopista i per damunt de la via i anem un altre cop a trobar la linia de mar. Des d'aquí i cap al nord s'obre la preciosa platja de l'Almadrava, però el GR ens condueix cap al sud: en primer terme Calafat, amb petites cales, un port esportiu, i l'atronador soroll de fons d'alguna cursa de motos del circuit de Calafat.
Cala Llobeta, platja de Calafat, platja del Ribellet i arribem al Port de Sant Jordi d'Alfama. Un altre fondejador esportiu d'aquesta urbanització.
Les aigües turquesa baten fort contra els petits penya-segats, però arriben més calmes a l'àmplia platja de Sant Jordi, que acull, en un sortint de la costa, el Castell de Sant Jordi d'Alfama, petita fortificació de la primera meitat del S XVIII, però que té els orígens en una torre de vigilància del S XII i una posterior fortificació templera del segle XIII que cap al 1600 va ser enderrocada per les galeres espanyoles. Destaca també un tunel excavat a la roca que va fins a un niu de ametralladores a la mateixa punta rocosa.
Tornem al sender i a gaudir de platges i cales: Cala Vidre, Cala Forn, Bufador, Mosques, Torrent del Pi, Cala Nova, Estany Tort. No sé a l'estiu però ara són cales tranquiles i solitàries, amb aigües transparents, que conviden a quedar-se.
A un penya-segat destaca la impressionant Cova del Llop Marí, on el mar es perd per sota de la linea de costa.
La platja de Pixavaques em dóna la benvinguda a l'Ametlla de Mar. Prenc el passeig marítim, passo pel la platja de l'Alguer i arribo finalment al port de l'Ametlla. Punt de destí de l'etapa.

Bona travessa!!!!