GR 92- Etapa 001 - Vallençana / Vallromanes

Dilluns 4 de juny de 2018

La Vallensana (Montcada) – Vallromanes

16,5 Km


Un amic avui ens deia: “Preguem que el viatge sigui llarg, ple d'aventures i ple de coneixences”. 100 fites per a la desconnexió té aquest missatge com un dels seus objectius. Avui hem assolit la primera fita, que a la vegada ha fet palesa la desconnexió que estem buscant. Desprès de les intenses pluges d’ahir tarda, el dia s'ha llevat amb boira intensa a la Vallensana. Hem baixat fins al final del torrent per enllaçar amb el GR-92 que s'ha enfilat trepidantment fins a sota del Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet i on s'assenta un dels poblats ibèrics més interessants. Les vistes sobre Barcelona són espectaculars, tot i que a aquella hora la boira nomes permetia veure els turons i edificis més alts de Barcelona. Una baixada ràpida cap a Sant Jeroni de la Murtra i ràpidament cap a l'hospital Germans Trias i Pujol.

Aquí va començar la història entre l'Enric i jo quan fa més de 35 anys es va inaugurar aquest hospital i els dos vàrem entrar com a metges adjunts. La visita ens ha permès acomiadar-nos dels nostres companys, i molt especialment del servei d'Anestesiologia i Reanimació, del qual he sigut cap durant els darrers 20 anys. Després d'un bon esmorzar hem reemprès la ruta pujant en direcció a Montalegre, i seguint la Serralada del Litoral hem passat per sobre de Tiana, Alella i finament Vallromanes. Vistes impressionants sobre el Barcelonès Nord i el Maresme. A diferència d'ahir un dia magnífic, soleiat i una temperatura ideal per caminar. L'esquena més carregada perquè avui ja hem portat la motxilla amb tot el material.

En resum, una etapa en la que després de sortir de l'Hospital hem sentit que definitivament ens desconnectàvem. Un total del 16 Km, amb 600 metres de pujada acumulada, preparació de les etapes dures que vindran mès endavant, particularment quan iniciem les primeres rampes del Pirineu francès. Ara a descansar i demà ben d'hora en marxa.

Camping el Vedado


Nomes dues paraules de la gastronomia de Can Rei. L'àvia Maite i la Maite la seva hereva culinària, cuinen excepcionalment bé. Avui s'han marcat un lluç arrebossat immillorable, una sopa de tomàquet i cireres que combinada amb Burrata és exquisida. Jo al migdia he fet unes costelles de xai a la brassa que no tenen cap misteri però estaven bones

Per arribar a l’allotjament d'avui El camping el Vedado, baixem des del Coll de la Font de Cera, per la carretera en direcció a Vallromanes un kilometre i mig . Arriscat per la estretetor i vigilant contínuament els cotxes que pugen i baixen. Arribem al Campng, una mica deixat, malgrat l'entorn és boscós, feréstec i humit. Hi ha 4 tendes parades, alguna rulot i uns bungalows al fons i la dreta. La recepcionista que parla castellà i és una mica lenta de reflexos, finalment ens acompanya al nostre bungalow, una mica destartalat, diríem que cutre pero suficient per passar la nit. Un llit amb un matelàs que treiem a fora per espolsar-lo. Tambe hi ha un sofà llit Aigua calenta (poc calenta i amb poca pressió). Arrangem motxilles i ens instal.lem. Dinar al mateix càmping en un bar/restaurant una mica en consonància amb el càmping. Dinem correctament però una mica car per qualitat preu. La senyora que cuina ens deixa unes agulles per estendre la roba i es molt amable.

El bungalow té un marc de fusta que ens va fantàstic amb les seves baranes per fer els estiraments. A la nit tant en Jaume com jo passem fred de manera que en Jaume a les 4 del mati s'aixeca a posar-se més roba. A les 6 ens despertem, arreglem motxilla i refem el trajecte fins al coll de la Font de Cera, amb la mateixa sensació de por per atropellament imminent dels que baixen amb cotxe. Reprenem el GR92