GR 92 - Etapa 008 - Canapost/Torroella de Montgri

Dimarts, 12 de Juny de 2018
Canapost - Torroella de Montgri
13,11 km

Avui el meu bon amic Joan Manel Campos m'enviava un missatge molt adient: “Quan un mira... ja són les sis de la tarda; quan un mira... ja és divendres; quan un mira... ja s'ha acabat el mes; quan un mira... ja s'ha acabat l'any; quan un mira... ja han passat 50 o 60 anys; quan un mira... ja no sabem on paren els nostres amics”. ”Hem d’eliminar el DESPRÉS”.
Aquesta reflexió és una part del que ens inspira la ruta “100 fites per la desconnexió”. Avui ha estat una etapa que hem anomenat de “passeig”. Després de la maratoniana etapa d'ahir, de més de 35 Km, aquest passeig pel Baix Empordà convidava a les reflexions. I jo, molt especialment, un record al meu amic i company des de pàrvuls, en Manel Orella, amb qui ens hem estat veient ininterrompudament des de fa 60 anys i que aquest passat diumenge se'n va anar desprès de patir un infart. Així que nosaltres mirem el dia a dia, fita a fita. Ja només ens en queden 92.
L'etapa ha començat a Canapost després de la fantàstica acollida del nostre inestimable Jordi Matias, un referent per nosaltres en el món de la muntanya i que ha estat i és el nostre guru. Els nostres fills quan eren petits el van batejar com “el coronel”. Ell era el qui en sabia. Abans de sortir (com no!!!) plovia, però poc a poc ha anat escampant i hem fet de turistes caminadors pel Baix Empordà: Peratallada, Palau Sator, Fontanilles i Gualta on hem travessat un preciós pont medieval. Després, un parell de Kilòmetres a la vora del Ter, just abans de la seva desembocadura, per entrar finalment, a Torroella de Montgrí. El castell del Montgrí ha estat la nostra continua referència, per on demà passarem. Al final, dia assolellat, i hem pogut començar a albirar, a la llunyania, el Canigó i l'espina dorsal (silueta) del Pirineus propers al Mediterrani.
En resum, una etapa de transició que hem gaudit. Per fi ens hem trobat els primers seguidors del GR-92. Una parella alemanya, de Munich, que anaven de Portbou a Tossa de Mar. Seguim pensant que aquest GR-92 està força abandonat. Però nosaltres, ara, en gaudim!!

Allotjament etapa 007 Can Matias Canapost
Canapost és un poble petit i tranquil com molts del Baix Empordà . Et trobes pobles veïns, com Fonteta (recuit de..) o Vullpelac, quan vas d'un poble a l'altre. El poble, Canapost, té una església (Sant Esteve de Canapost) espectacular, amb una necròpoli medieval molt ben conservada.
Arribem a casa d'en Jordi, amb una entrada rústica mig enjardinada on hi destaca una figuera amb un tronc paral•lel a terra, que s'aguanta dreta amb l'ajut de falques de fusta, i un pou de pedra. El porxo, és ampli , amb unes graelles amb pinta de fer-les servir sovint. L'interior dóna pas a un menjador i unes escales que van al primer pis. Ple de detalls vistosos amb consonància amb la casa , tota ella de pedra vista. En Jordi ens té preparats dos llits amb llençols nets i tovallola per el bany. Mentre fem una dutxa ràpida ens prepara el dinar: amanida de tomàquet i ceba, enciam, un gaspatxo i un plat principal amb salmó cuinat amb gambes i xampinyons. Regat amb vi del Somontano. Aigua, cafè i migdiada.
A la tarda-vespre fem les cròniques del dia, tracks, vídeos i selecció de fotografies. També aprofitem per discutir algunes etapes pel Pirineu francès i descric l'allotjament de l’etapa anterior. Després anem a la Bisbal a fer una amanida, i tornem aviat. Ens llevem a les 7:30 , i per variar descarrega un xàfec considerable que dura uns 30 minuts. A les 08:00 en Jordi ens ha preparat l’esmorzar, amb croissants, ensaïmades, un bisbalenc, una mica de bull blanc amb torrades. Cafè i suc de taronja. Ens costa deixar la companyia d'en Jordi, la seva acollida ha estat inoblidable. Deixem Canapost i enfilem el camí de Peratallada, el primer poble que trobarem camí de Torruella de Montgrí