GR 92 Etapa 31 Amposta-Ulldecona

18 d'agost de 2016

Resseguint el GR 92 a la comarca del Montsià, entre els pobles d'Amposta i Ulldecona. Pujant i baixant la serra que dóna nom a la comarca i visitant alguns dels seus indrets més emblemàtics.

Sortim d'Amposta i anem guanyant terreny cap al sud per la vora del canal de Navegació, passant a tocar de l'antiga torre de guaita de l'Oriola. Construïda al segle XVI, formava part de la linia de defensa de costa, contra els atacs pirates. A l'alçada de l'enclusa deixem el canal i pugem per la carretera en direcció oest, fins a l'antic traçat de la Via Val de Zafan, anem cap a l'esquerra i abans d'arribar a un altre canvi de sentit a la dreta, podrem veure a la part esquerra, una mica més avall, la torre de Forxeron, que també formava part de l'antiga linia defensiva.
Creuem la N-340 i seguim pujant cap a la serra. Ara a la dreta veiem el Mas de la Canyota, la part central del mas també va ser una torre de defensa. Seguim el traçat de la pista esfaltada i els senyals del GR fins a una clara bifurcació, a l'alçada del Mas de Miralles. Continuem per l'esquerra fins que uns indicadors ens mostren l'inici del sender que travessa tota la serra de Montsià, en direcció a Ulldecona. Tal com anem pujant el camí ens ofereix una gran panoràmica del barranc de Coll Llarg. A la capçalera d'aquest barranc, la Vall Llóbrega es pot visitar una de les fonts més grans i ben conservades de la serra, la de la Tina. El camí canvia de vessant, ara tenim al darrera la mola Conillera, a l'esquerra el barranc dels Corbs, i enfront el sender que ens mena cap a les planes de la Bassa de la Galla. En aquesta zona antigament hi va haver l'important mas de Balaguer, pastures, bancals de verdura, fruiters... Passem a tocar de la bassa de Pere Vicent, seca completament i resseguim el barranc de la Font, cap al cor de la serra. La Font de Burgar, un lloc especial on descansar, i gaudir de la tranquilitat de l'indret. Un rajolí d'aigua també ens permet refrescar-nos i fins i tot fer un traguinyol. Ara el camí s'enfila pel barranc cap a Mata-redona, uns dels darrers grans masos abandonats del Montsià arran de la gelada del 56. El sender passa pel mas i les extensesesplanades dels antics conreus. Agafem direcció sudoest, el la que serà la darrera pujada cap al Portell de la Foradada. Cap a l'esquerra aniriem a la Foradada, el fabulós mirador de la Badia dels Alfacs. Seguim per la dreta i anem faldejant la serra sempre en la mateixa direcció, per un sender sense pèrdua. Enganxat a un cingle a l'esquerra veiem una placa en agraïment a Llibert Carulla, promotor del GR 92. Una mica més endavant, un encreuament a la dreta en baixaria cap a la Mola de Lletí o al Bc. de l'Astor, seguim per l'esquerra i en pocxa estona estem als plans de l'altre dels grans masos del Montsià: el Mas de Comú. El sender segueix per la part superior dels bancals del mas, i a partir d'aqui el sender en direcció oest comença a devallar cap al barranc, al front ens queda la Mola Alta, per on transcorre el Lligallo Reial.
Un cop a bai del barranc, el sender es transforma en camí, i al cap d'uns kilòmetres passa a ser asfaltat. Diferents cartells indicadors ens marquen clarament el camí a seguir, i al fons ja s'albira Ulldecona, el castell i les pedreres que l'envolten. Passem per sobre de l'AP 7 i arribem en poca estona a la Bassa del Montsià, ara molt buida d'aigua. Un altre pont sobre la via del tren i cap a l'esquerra enfilem cap al centre d'Ulldecona entrant pel carrer Major, fins a la plaça. A la dreta deixem l'edifici de la Casa de Cultura i a la plaça s'aixeca imponent l'esglèsia de Sant Lluc d'estil gòtic.
Sense deixar el carrer arribem a l'altre extrem de la població, i a la sortida a l'altre costat d'una rotonda veiem l'ermita del Lorito, amb la seva creu gòtica del Terme. seguim el camí esfaltat per la dreta de l'ermita, en direcció sud-oest, cap al riu Sénia. A la nostra dret, dalt d'un turò, el castell d'Ulldecona observa el nostre pas.
El camí esfaltat, sempre recte acaba en una corba a la dreta i davalla cap al riu, a la dreta deixem el molí de l'Olivar, testimoni dels usos intensius del riu d'altres temps. Un metres més endavant assolim el nostre objectiu: el Pont de l'Olivar. Pont de dos ulls que permet salvar el riu Sénia, construït el S XIX, punt d'inici o final del GR 92 en el seu tram català. Sembla que s'ha canviat el traçat del GR i aquest tram esdevindrà un ramal. Ara el traçat proposat va vora mare pel camí de ronda, des de Sant Carles de la Ràpita a Sòl de Riu.
Bona Travessa!!