GR 92 Sender del Mediterrani. De la Pleta a la Morella

A La Morella pel GR 92

En aquest punt l'itinerari deixa la pista asfaltada per agafar un corriol cap al Campgràs.

Aparcament del pla de Querol

Avenc de l'Emili Sabaté

Els avencs són cavitats subterrànies formades per pous verticals. Són resultat de l'acció de l'aigua sobre la roca calcària. Formen part de l'anomenat modelat càrstic intern, a diferència dels rasclers i les dolines que conformen els carst extern. Al massís del Garraf hi ha més de tres-centes cavitats subterrànies. L'avenc de l'Emili Sabaté té una fondària de 46 metres i un recorregut de 62 metres. El primer pou, de 23 metres i que s'observa des de la mateixa boca, presenta un sostre acampanat i cobert d'estalactites fàcilment visibles des de l'exterior. L'espeleologia, a mig camí entre la ciència i l'esport, ha trobat al massís una immillorable escola per a la seva iniciació. De fet, la història de l'espeleologia catalana s'inicià, fa un segle, en el subsòl d'aquestes muntanyes.

Avenc del Llamp

Bassa de Campgràs

A la Mediterrània seca, ben representada pel massís del Garraf, les basses constitueixen punts clau per a la vida de moltes espècies, especialment per a aquelles en què l'aigua va lligada irrefutablement al seu cicle vital, com els amfibis i molts invertebrats. Una colònia de granotes verdes, algun exemplar de serp d'aigua, vegetació aquàtica (cloròfits i cianòfits) i invertebrats (notonectes i diverses larves) poblen aquesta petita illa d'aigua dolça. Campgràs és, efectivament, un prat. Hi abunden gramínies, com l'albellatge i el fenàs, així com també plantes ruderals de diverses espècies, com el fonoll.

La vegetació que l'envolta és una brolla dominada pel garric, al qual acompanyen moltes altres espècies, com el romaní, el llentiscle, la farigola i altres plantes aromàtiques. També localitzarem fàcilment molts exemplars de càrritx, una gramínia gegantina cada cop més estesa al massís. Pocs arbres, de desenvolupament molt pobre, formen el quasi inexistent estrat arbori: ullastres, figueres i algun pi sobresurten tímidament entre el mosaic d'arbusts. Els incendis, nombrosos i intensos, han estat els grans protagonistes en el modelat de l'actual vegetació. El margalló, símbol del parc, ens acompanya durant tot l'itinerari. Es tracta de l'única palmera autòctona europea. Al Garraf troba el seu límit septentrional de distribució, per la qual cosa la important població del massís gaudeix d'un estatus de protecció.

Bassa de la Pleta

L'actual percepció del massís com un indret deshabitat és relativament moderna. Masies abandonades, feixes i corrals ens delaten l'activitat dels pobladors de temps enrere. Viure en un medi àrid implicava també la construcció de pous, cucons i basses on recollir o
emmagatzemar aigua. Actualment, aquestes construccions estan en desús per l'home. El seu interès és, però, igualment extraordinari. Es tracta de punts d'aigua o (el que és el mateix) de vida per a moltes espècies. Aquesta bassa artificial ens mostra algunes de les formes de vida que en treuen profit, com ara amfibis,  invertebrats i plantes aquàtiques. Sovint, la presència d'individus d'aquestes espècies va estretament lligada a l'existència d'aigua a la bassa que, alhora, depèn de les condicions climàtiques de l'època.

Centre d'Informació La Pleta

Es tracta d'un antic pavelló de caça de la família Güell. Sorprèn, en aquest edifici, la construcció cònica a l'esquerra de la façana principal. La seva funció era indicar el nivell d'aigua de la cisterna que cobreix. 

És obra del col·laborador de Gaudí, en Francesc Berenguer i Mestre. Més endavant es va convertir en un mas ramader, d'on probablement li ve el nom de pleta, fent referència al tancat que, davant la casa, servia per recollir el bestiar que pasturava per la muntanya. Adquirit l'any 1994 per la Diputació de Barcelona, es va restaurar i condicionar i ara és l'oficina i Centre d'Informació del Parc del Garraf. S'hi pot veure l'audiovisual 'el Garraf, parc natural' i l'exposició permanent sobre l'àliga cuabarrada.

Més informació: Oficina del Parc del Garraf. La Pleta

Dolina del Campgràs

Les dolines són depressions més o menys profundes i de parets molt inclinades, típiques de terrenys calcaris.

Panoràmica del pla de Querol

Panoràmica Puig del Martell des del pla de Querol

Pla de Querol

Ens trobem en un camp de rasclers, una extensió formada per milers de roques nues i foradades en les quals l'aigua ha modelat estries i formes punxegudes. Enmig d'aquest paisatge agressiu i feréstec ens sorprenen les dolines, superfícies arrodonides lliures de roques. Qualsevol diria que les han foragitat i el seu lloc l'ha ocupat la terra i, posteriorment, la vegetació. Rasclers i dolines són resultat del procés de carstificació de la roca calcària. Durant milions d'anys, l'aigua de la pluja ha sotmès les roques calcàries a un procés d'erosió química. El resultat d'aquestes reaccions rep el nom genèric de carst. Com a conseqüència de la descarbonatació de la roca s'obté la terra rossa, aprofitada amb cura per les plantes per arrelar. Sovint, les dolines amaguen un avenc sota la seva superfície.

Runes d'un antic corral per a ramats