Gr 99 : Miravet, Pas de Barrufemes i Pont del Llaguter (Benifallet)

Miravet està dominada pel imponent castell, edificat per musulmans i templers, situat uns 300 metres més alt que el riu.

Fortalesa templera del segle XII, construïda sobre un turó que controla tot el territori, el riu Ebre, que passa pels seus peus, i domina tota la població de Miravet. En bon estat de conservació, és un dels grans exemples del seu estil a l’Europa occidental. Es poden visitar les muralles i diferents estances com cavallerisses, cisterna, cuina, refetor, magatzems o l’important església romànica. Està gestionat per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

A sobre d’un penya-segat els àrabs decidiren establir el poble de Miravet, i coronant el cingle un imponent castell; convertit en fortalesa-monestir pels templers després de la seva conquesta el 1153. Construït sobre un poblat iber i sobre l’antiga fortalesa musulmana, el conjunt dels segles XII i XIII està considerat un dels millors exemples d’arquitectura romànica de transició, religiosa i militar, de l’Orde del Temple, a tot Occident. Fou seu provincial dels templers a la Corona d’Aragó i entre 1307-1308 patí un llarg setge a mans de Jaume II. L’Orde del Temple fou eliminada i el castell passà a mans dels hospitalers, senyors del castell fins la desamortització de Mendizaval el 1835. El castell té un bon estat de conservació, tot i les nombroses guerres que han succeït, Guerra dels Segadors, Guerra de Successió, Guerra del Francès, Guerres Carlistes i la Batalla de l’Ebre; a més d’intents de demolició. Però el castell de Miravet ha superat aquests conflictes i avui dia encara podem veure’l en majestat, sent un dels monuments més visitats de les Terres de l’Ebre.

El terme municipal de Miravet s'estén també per la riba esquerra del riu, de manera que hi ha un pas de barca.

El pas de barca de Miravet és l’últim transbordador fluvial que permet creuar el riu Ebre entre Miravet i la C-12 (Eix de l’Ebre). Està format per dos llaguts (anomenats Isaac Peral i Monturiol) units per una plataforma on hi caben fins a tres cotxes. Funciona sense motor com des de fa segles, aprofita la força de l’aigua per creuar d’un costat a l’altre del riu. La barca està subjectada a uns cables que creuen el riu de banda a banda; la força de l’aigua i els coneixements del barquer, són els dos únics motors d’aquesta barca.

L’actual pas de barca fou ubicat en aquest espai l’any 1946 després dels canvis viscuts durant la Batalla de l’Ebre. L’antic pas de barca estava situat al final de la Costa de Riago i format per un únic llagut. El nou pas fou modificat i canviat d’espai per garantir el pas de vehicles pesats i això l’ha permès sobreviure fins avui, sent l’últim pas de barca de l’Ebre que funciona amb regularitat amb els mètodes originals.
El valor escènic que combina la làmina del riu profund i el fons tancat per la mola rocosa, coronada pel castell medieval i per la qual es vessa el casc antic de Miravet, es materialitza en un dels paratges emblemàtics de el curs baix de l'Ebre.

Els noms de Benissanet i Benifallet són d'origen àrab. Benissanet és una població situada al centre de l'extens pla de regadiu que domina el con de el castell de Móra, dedicada al cultiu de préssecs, posseeix un interessant museu d'instruments musicals. Benifallet està també dedicada a l'agricultura intensiva de fruiters, sobretot tarongers. En el seu terme es pot visitar la Cova de les Meravelles, el poblat iber de la Roca Roja i el balneari de Cardó.

Per al transport de mercaderies, tradicionalment s'utilitzaven petites embarcacions, conegudes en l'àrea catalanoparlant com llaüts, que carregaven fins a 30 tones. Aigües avall viatjaven portades per la força del riu; aigües amunt ho feien a rem, amb el vent quan aquest era favorable i el capità destre, o mitjançant una sirga que era tirada des de la riba per homes o, més tard, per una mula. Des Escatrón a Tortosa viatjaven carbó, cereals, sal, llanes, cuirs, safrà i bestiar cavallar; de Tortosa a Escatrón, procedents de Barcelona, ho feien espècies, sucre, teixits fins, colorants i mobles. També, des de les muntanyes frontereres, viatjava a la primavera fins a Tortosa la fusta, que es transportava unint els troncs fins a formar un rai.

Situats a la riba del riu a la plaça de l'Arenal, sota el casc antic de Miravet, cal pujar, des de l'esplanada de la ribera, pel carrer del Forn fins a trobar la placeta de l'església. A un costat, un carreró al costat de la parroquial porta a al mirador de Sanaqueta, tot i que el Camí Natural surt en direcció sud-oest, per un carrer empedrat que immediatament inicia un pronunciat descens. Després de baixar la Costa de Riago i d'uns metres en pla, s'arriba a una cruïlla presidit per un vell garrofer, el Garrofer de l'Onso, on un sender, a la dreta, puja cap al castell. Més endavant, el camí es converteix en pista i puja a una cruïlla. A l'esquerra, per ferm asfaltat, recorre tota la fondalada conreada i s'acosta a un promontori proper a al riu. Amb bones vistes sobre el riu es descendeix i s'arriba a la porta corredissa d'una finca, sempre oberta, atès que és camí públic . Dins de la finca, el vell camí de Miravet a Benifallet és pràcticament sempre un camí de servei de la pròpia explotació. Només un petit tram de 400 metres s'ha de recórrer per un sender recuperat a la muntanya, ascendint a un suau coll per després tornar a baixar entre mandariners fins a la vora de l’ Ebre.

On acaba la finca, allà on el riu s'estreny contra el costat rocós, la pista es torna senda i es disposa a superar el Pas de Barrufemes o Roca Folletera. En aquest mur rocós, que cau vertical sobre les aigües de l'Ebre, el camí s'obre pas ajustant-se a la riba, sota una bonica arbrada. Àlbers, salzes i canyes acompanyen el sender fins que aquest mor sobre la pista d'entrada als primers camps de l'horta de Benifallet. S'avança entre camps de tarongers, recorrent aquesta estreta franja de terreny que l'Ebre permet en el seu encaixament. Travessa el barranc de les Murtes i converteix el seu paviment en asfalt per pujar a una alçada superior. Després d'un encreuament amb una bona vista panoràmica de Benifallet i prenent el vial de la dreta, el camí guanya el voral de la carretera C-12, al costat de el pont de Llaguter. Tot creuant-lo, s'accedeix a Benifallet.