GR177, Castellterçol, Esplugues, Castellcir, Collsuspina

(En el blog, se accede a la traducción automática al castellano, galego y euskera) (In the blog, you can access the automatic translation into English and other languages)

(Vallès Oriental) (Moianès) Ruta el 16/11/2014; 16 km; +313 -151; 4 hores. Excursió organitzada pel Centre Excursionista de Sitges amb el següent itinerari: Castellterçol, Les Esplugues, Castellcir, La Talladella, Santa Coloma de Sasserra, L’Espina, Collsuspina. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.

Arribem amb l’autocar a Castellterçol en un dia de sol magnífic i temperatura de tardor. Aquesta excursió ens fa anar des de la comarca del Vallès Oriental (Castellterçol) fins a la d’Osona (Collsuspina), però de fet estem en la sovint reivindicada comarca natural del Moianès. Al començar a Castellterçol sabem que els seus orígens són molt coneguts gràcies a l’abundant documentació històrica que es conserva al monestir de Sant Benet de Bages. Per tant ja sabem que hi ha mencions del terme l’any 898 i que el 925 surt esmentat com “Castro Terciolo”. Segon l’Alcover-Moll l’origen etimològic és clar i prové del llatí “castellu tertiolu”, és a dir “castell tercer”. El fundador del monestir de Sant Benet, Guadamir, fill de Sala, va heretar del seu pare nombrosos béns al territori actual de Castellterçol, que va eixamplar amb altres compres.

Travessem el poble pels carrers tranquils de diumenge. Aquesta excursió ens farà anar quasi sempre en direcció nord i per camins molt planers. Hem creuat tota la vila. En una de les cases més notables, on els murs recorden el segle XVII, hi va néixer el 1870 Enric Prat de la Riba. Advocat, erudit i polític, l’any 1892 va ser secretari de l’assemblea que va redactar les Bases de Manresa, document que establia les bases per a la restitució de l’autogovern català. Presidint la Diputació Provincial de Barcelona, l’any 1907 va impulsar la creació de l’Institut d’Estudis Catalans. El 6 d’abril de 1914 va dirigir la creació de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual va ser el seu president fins a la seva mort l’any 1917. L’any 1906 va publicar el llibre “La nacionalitat catalana”. Actualment la casa natal de Part de la Riba és casa-museu i d’aquesta manera es va fer un reconeixement a la seva feina.

Sortim de la vila, mentre lluny s’endevina Moià, situat a la plana de Castellnou, lluny i que serà el final d’aquesta volta al Moianès. Des del segle XII, els terrenys de Castellterçol depenien majoritàriament del monestir de l’Estany. L’any 1229 el senyor del castell, Ramon de Xetmar, va vendre al prior de l’Estany, per 20.000 sous, tots els seus drets en el castell i el terme, amb els seus castlans i cavallers, homes i dones, masos, feus i feudataris, la ferreria i els molins a la riera de Marfà. Durant el segle XV aquest domini va ser fortament protestat pel poble de Castellterçol (cal saber que en aquells anys, si una vila era de dependència reial tenia dret a disposar de batlle i jurats i no depenia d’un sol senyor). Va ser l’any 1574 quan el poble va obtenir la seva pròpia jurisdicció mitjançant la compra a l’abat de l’Estany.

A l’esquerra queda el gran mas de l’Oller, de notable construcció i amb capella privada inclosa. El mas l’Oller és el resultat d’una històrica i constant conducta en vers la producció agrària... ...

Go to the blog
Ir al bog
Ves al blog