GR92 direcció: LA PLATJA

Local Social 'La Torre'

Santa Magdalena

Antiga Capella de Sta. Magdalena

Caseria de Santa Susanna o El Castell

La Caseria de Santa Susanna es troba situada damunt un penyal, a 338 m d'alçada, envoltada de terres de conreu. Es tracta d'un conjunt d'edificacions, l'element més remarcable de les quals és una torre de pedra de planta quadrada i coberta a dues vessants, de teula àrab. La resta de construccions del conjunt presenten diversos elements d'interès (brancals, ampits i llindes de pedra, arcs rebaixats, etc) El conjunt és popularment conegut amb el nom de Castell a causa fonamentalment de la seva situació i de l'existència de la torre, tot i que no hi ha proves documentals que demostrin aquest origen. El que sí se sap amb certesa és que l'any 1158 el lloc de Santa Susanna fou cedit per Ramon i Sibil·la de Ribes a Berenguer d'Avinyó. En l'actualitat el nucli es troba gairebé abandonat.

Riera de Begues

Puig de la Mola (534,7m)

El Puig de la Mola és una muntanya de 534 metres que es troba al massís del Garraf, entre els municipis d'Olivella (Garraf), Begues (Baix Llobregat), Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) i Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 281129001).

Turó de l'Espinadar

Avenc

Els Casals

Riera de Begues

la Maçana

La Clota

Can Térmens

Can Rigol

Casa de Colonies

la Parellada

Creu de la Clota

Puig de les Agulles (547m)

El Puig de les Agulles és una muntanya de 550 metres que es troba al municipi de Begues, a la comarca del Baix Llobregat.

Centre Emissor d'Aviació

Barraca/Corral de Camogràs

Campgràs

Avenc del Llamp

Residència i cementiri de gossos

Les Pedrisses

La Morella (593m)

La Morella és una muntanya de 593,6 metres que es troba al municipi de Begues, a la comarca del Baix Llobregat. És el cim més alt del Massís del Garraf. Està constituït per calcàries amb intercalacions dolomítiques dels períodes Valanginià i Barremià del Cretaci inferior. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 283130001).

Mas Ferrer

Pessebre Vivent

Les Gunyoles

És Gunyoles és un nucli de població del terme municipal d'Avinyonet del Penedès, a l'Alt Penedès. Destaca l'església de Sant Salvador de les Gunyoles. Les Gunyoles és el segon nucli en població, amb 337 habitants censats l'any 2008, i està situat dalt d'un turó, a 338 m. d'altitud, al límit entre la part plana i la boscosa. Compta amb la resta més antiga d'Avinyonet, una torre funerària d'època romana. Històricament ha tingut una forta cohesió social, que ha propiciat manifestacions culturals tan consolidades com ara el pessebre vivent parlat. El primer document escrit on apareix el nom de les Gunyoles data de l'any 971. L'any 977 trobem un document que, mitjançant el matrimoni amb Quixol, filla de Mir de les Gunyoles, Sunyer hauria rebut de mans del seu sogre les terres de Massalliga. Hi ha un document del terme del castell d'Olèrdola de l'any següent, el 978, on es fa esment del castell de les Gunyoles. Diu així Deco empenyora a Amado una terra en el terme del castell d'Olerdula, al lloc de Cegugoles.

Puig de la Mireta (365m)

Torre Romana

La Torres de les Gunyoles es troba situada dins el recinte de la masia Can Rialb, a les Gunyoles, on ocupa una part del jardí. És de planta circular, amb 9 metres de diàmetre, de pedra tallada en carreus regularment disposats. Actualment només se'n conserva el cos inferior, d'una alçada de 5'6 metres. El mur fa 1 metre de gruix. Entre els segles I i II. Es creu que l'origen d'aquesta torre cal situar-lo en època romana. Quant a la seva funció, s'ha dit que es tractava d'una torre de vigilància o, segons altres opinions, d'un monument funerari, que en l'edat mitjana hauria estat aprofitat com a torre de guaita i de defensa.

Castell d'Erampunyà

Construït com a part del sistema defensiu de la frontera entre Al-Andalus i l'Imperi Carolingi i com a seu de control polític i econòmic i militar en la zona entre el Garraf i el Llobregat, va ser propietat dels comtes de Barcelona fins al 1323. Al segle XI, de resultes de la revolta feudal, es constituí el senyoriu d'Eramprunyà, en mans de la nissaga de Mir Geribert, els Sant Martí. Al segle XIII el castell tornà a la corona d'Aragon. Al segle XIV va ser adquirit pels Marc, família de cavallers i poetes. El 1469, durant la guerra dels remences contra Joan II, va patir la primera destrucció i durant el segle XV el castell quedà molt malmès. Tot i així, se succeeixen diferents famílies en la possessió del castell i la baronia d'Eramprunyà, fins que a finals del segle XIX és adquirit per Manel Girona.

Port de Garraf

Platja de Garraf

Garraf

Garraf és un nucli de població del municipi de Sitges que és a l'est del terme a la zona litoral del Massís del Garraf i envoltat pel Parc Natural del Garraf. Hi arriben la carretera C-31 (Les Costes del Garraf) i la RENFE-Estació de Garraf. Garraf és un lloc d'estiueig i té una platja freqüentada, on s'han filmat diversos anuncis de televisió, que forma una petita cala amb pintoresques casetes que contrasta amb el rocallós Massís del Garraf. El port de Garraf és actualment d'ús exclusivament esportiu. Té estació de ferrocarril i una esglesiola, dedicada a santa Maria Estrella del Mar. Hi ha també el celler Güell, edifici de Francesc Berenguer i/o d'Antoni Gaudí visible des de la carretera i que forma part d'un restaurant.