Gràcia - Inscultures - Font Groga, de l'Estrangulador, Mina de Sant Medir - Font de la Salamandra - Tibidabo 2021-01-23 8:00

Gràcia - Inscultures - Font Groga - Font de l'Estrangulador - Mina de Sant Medir - Font de la Salamandra - Tibidabo (Barcelona) 2021-01-23 8:00

Ja feia uns dies llargs que no anàvem a caminar per la muntanya (tot i que hem fet llargues passejades dins del municipi, de flâneurs) i l’única muntanyeta que tenim dins el municipi (Collserola) està farcida de ciclistes i corredors a munt i a vall, tot plegat ho converteix en una autèntica gimcana -tot i que cal dir que tothom té una actitud molt comprensiva i caminants, ciclistes i corredors compartim espai cordialment i amb educació-.

Hem pujat directes des de Gràcia a Sant Genis dels Agudells -precisament amb un cementiri esmentat pel germà del pintor Joan Ponç en un text d'un llibre recopilatori de la seva obra que llegia el mateix dia-, i abans d’arribar a la Font de la Cabra (ara mig perduda) hem tirat a munt directes cap a la carretera de la Rabassada -un costarut corriolet que no havíem fet mai-, i després d'uns pocs metres caminant al voral de la carretera, comencem a pujar de nou per un altre bonic corriol amb ciclistes baixant a tot trap, anem directes cap el Turó de Santa María on podem veure la primera pedra amb inscultures de la ruta d'avui. Arribats al Coll de l’Erola hem agafat un corriol de baixada molt engrescador que ens ha menat a la Font Groga, on hem vist un grup de nois i noies fent una sessió de meditació pràcticament en silenci -dues discretes fotografies sense dir res- i hem continuat fins a visitar la Font de l’Estrangulador i la bonica Mina de Sant Medir. A partir d’aquest punt el corriolet puja amb una forta pendent, amb un final on cal agafar-se a un cable o als troncs propers, fins el Mirador i el monument en record al periodista Josep Mª Planes i Martí.

Hem agafat el conegut GR i hem anat a veure la bonica pedra amb inscultures amb forma de cassoletes, la segona de la ruta del dia d'avui, i cap a la Font de la Salamandra. Hem continuat (aquest tram és realment una “rambla”) fins el Tibidabo. Hem anat baixant fins a trobar la Carretera de les Aigües i hem agafat un corriolet (a aquesta hora ple de caminadors amb mainada que pujaven i ciclistes que baixaven) que mena just a sobre del CosmoCaixa. Ens hem apropar a veure el submarí “Barcelona”. I directes a Gràcia de nou.

Tenim la sort de que dins del terme municipal de Barcelona ens ha quedat el bonic Parc de Collserola, i podem airejar-nos un xic... per anar a una muntanya de veritat ens caldrà esperar unes setmanes més. Paciència!!

Salut i Cames!!