Granera: Castell, Còdol del Castellar, Cingle Salomó, Pantà Marcet i Coves (Tutes, Forat Negre, Salvatges, Penitent i Salomó)

Variada e interessant caminada buscant els racons amagats i els més interessants de Granera (Moianès) en la que visitarem els dos “barris” del poble fent pas per l’ermita de Santa Cecilia (s.XI), l’església de Sant Martí (s.XI), el mirador de la Plaça de l’Era i el Castell de Granera (s.XI), també gaudirem de les vistes des de dues talaies privilegiades com el cim del Còdol del Castellar (833m) i el Cingle del Salomó, passarem pel petit Pantà del Marcet, ens refrescarem en les Fonts de l’Avellaner i de les Febres i explorarem un bon grapat de cavitats, algunes d’elles prou interessants i en general bastant amagades: Coves de les Tutes (potser les més interessants amb 73m de recorregut), Forat Negre (aquesta amb un accès opcional on cal grimpar), Cova dels Salvatges, Cova del Penitent (antic habitatge troglodític), Balma i Coves de Can Salomó així com una gran roca amb les sempre curioses erosions per tafoni en el Cingle del Salomó. Aquesta ruta comparteix els primers 3.5km de la meva ruta “Granera: Castell, Esglésies (Sta Cecilia i St Martí), Còdol del Castellar, Roc Àliga, Baga Vila-rúbia i Barraca d’en Girbau”.

***RESSENYA: Ruta feta el 04-01-2020. Deixem el vehícle en l’ampli aparcament habilitat en l’entrada del poble de Granera, tot just darrera de l’ermita de Santa Cecilia. Iniciem la caminada passant al costat de l’ermita de Santa Cecilia (s.XI, documentada des de l’any 1065) i seguint la carretera per on em vingut (SO) un brevíssim tram fins que aquesta es bifurca: prenem la carretera de la dreta (O) cap a “Ajuntament i Església”. Ben aviat passem al costat d’algunes cases i tot seguit arribem al conjunt que envolta l’església de Sant Martí de Granera (s.XI, docunmentada des de l’any 1040), anomenat “Barri de l’Església” i format per la Rectoria i per l’amplia Plaça de l’Era, que és una balconada oberta des d’on gaudim d’una extensa panoràmica. Desprès de revoltar l’església tot deixant-la a la nostra dreta sortim a un camí ben arranjat que surt amb tendéncia al NE, tot seguit passem al costat d’una font amb taula i banc de picnic (a dia d’avui raja) i seguim el camí (N/NE) en suau pujada dins de l’alzinar fins sortir poc desprès al “Barri del Castell” del poble, tot just al costat del Mirador del Cucut i la seva característica escultura d’una dona contemplant el paisatge (al mirador també trobem una altre font). Des d’aquesta escultura seguim el pintoresc carrer que puja al N passant entre les cases del nucli vell del poble, aviat el carrer finalitza i seguim per una pista que continua pujant revoltant una gran parcel·la d’una casa que anem deixant a l’esquerra fins acabar de revoltar-la i trobar un antic cartell: “Castell de Granera”. Tot just darrera d’aquest cartell trobem unes escales a l’esquerra que dónen inici a un accès directe al castell, pero el camí a dia de fer la ruta estava cobert de vegetació, així que treiem les tisores de poda i el tornem a deixar ben obert (no sé quan durará obert, pero si el trobeu tapat nomès cal seguir el camí habitual i senyalitzat d’accès al castell, més llarg i menys interesant fins conectar amb el track aquí proposat). Aquestes esmentades escales de seguida dónen pas a un corriol que s’enfila directe (O) fins sortir tot seguit als peus del Castell de Granera (s.XI, documentat des de l’any 971), ubicat al capdamunt del turó que domina el poble i al que no podem entrar, ens tenim que conformar amb revoltar les seves parets i veure una mica del seu interior per la porta d’accès. Sortim del castell al N pel camí d’accès “normal” tot voltant la Serra del Castell per la dreta fins que el camí fa un marcat revolt a la dreta i vol baixar cap a Granera, aquí el deixem i prenem un camí més secundári a l’esquerra (NE) que surt planejant i que aviat deixem per un sender que s’enfila a l’esquerra (NE) fins guanyar de seguida un collet on trobem un indicador: anem cap al “Coll de Llebre” pel camí-pista que fent una breu davallada a l’E ens deixa en la cruïlla de camins senyalitzada de Coll de Llebre: anem cap a “El Pedró” seguint un camí-pista cadenat (senyals SL) que surt a l’E i s’enfila breument per la solana fins guanyar un collet ubicat al costat N del cim de El Pedró, des d’on fem una breu “anada-tornada” a l’esquerra (S) passant al costat de la torre de vigiláncia forestal (que marca el punt culminant de 857m) fins l’extrem S de l’emboscat cim, on gaudim d’una bona vista sobre el poble de Granera i rodalies. Tornem al collet i ara prenem un corriol (senyals SL) que va resseguint el fil de la carena de la Serra de Granera, primer al NE i desprès al N, planejant o fent lleugers desnivells i gaudint de bones vistes a banda i banda. Més endavant el corriol acaba desembocant en un camí-pista, que prenem a l’esquerra (NO), tot seguit rebutgem un corriol a l’esquerra i seguim pel nostre camí-pista al NO fins trobar un indicador del SL que ens convida a agafar un corriol a l’esquerra que s’enfila fortet pero breu fins gairebé al capdamunt del cim, on fem una curta i fàcil grimpadeta que ens deixa al capdamunt del sorprenent cim del Còdol del Castellar (833m), coronat per un vértex geodésic i una creu i des d’on es gaudeix d’una àmplia vista de 360º. Baixem del cim revoltant el seu vessant O tot passant al costat d’una petita bauma i d’un curiós morral que és forma en l’extrem N del Còdol del Castellar i de seguida abastem el camí-pista que portávem abans, que reprenem carenejant al N i passant tot seguit al costat d’unes antenes i repetidors fins arribar a un collet previ a l’emboscat Turó de la Trona. Aquí el camí-pista comença a davallar a la dreta (E) dibuixant algunes llaçades, poc més avall rebutgem un parell de camins atrotinats a la dreta i seguim davallant fent algunes llaçades amb una tendéncia a davallar a l’E fins desembocar en la pista principal, per on transiten els senyals GR. Seguim aquesta pista a l’esquerra (NE) apenes uns quants metres planejant fins trobar de seguida un cartell que ens convida a anar cap a la “Masia-Restaurant la Manyosa”, punt on deixem la pista principal (i els senyals GR) i agafem la pista-camí de la dreta, inicialment al NE pero ràpidament s’orienta a l’E i davalla suaument per un bosc d’alzines passant a tocar de l’esmentada masia-restaurant de la Manyosa (una antiga masia fortificada del s.XII). La pista-camí continua davallant fent alguns revolts pero amb una tendéncia a avançar a l’E, sempre dins del bosc, obviant alguns trencalls secundáris que ens surten als costats i fent un traçat una mica monóton fins acabar sortint a la carretera de Granera a Castellterçol (BV-1245) a l’alçada del Pont del Marcet. Tal com sortim seguim la carretera a l’esquerra passant per sobre del pont i, tot seguit, deixem la carretera i prenem un cami que regira cap a la dreta i ben aviat comença a pujar (SE) per un bosc amb pins i alguns roures i alzines. Més amunt el camí s’aplana i cal estar atents a unes fites a la dreta que marquen l’inici d’un corriol (fites) ombrívol que davalla a la dreta cap al fons del Torrent de les Tutes. Poc abans d’arribar al fons del torrent el corriol (fites) regira cap a l’esquerra (S/SE) i aviat trobem el conjunt de les Coves de les Tutes, primer trobem les cavitats petites, amb diversses boques obertes en la cinglera, totes elles de curt recorregut i algunes d’elles intercomunicades per passos estrets. Des d’aquestes cavitats anem a la dreta (SE) a tocar del cingle i inmediatament trobem la cova principal, amb una boca d’entrada espaiosa que dóna pas a una sala de bones dimensions amb algunes formacions on encara és visible el clàssic “quadrat” de 1x1 de les excavacions arqueològiques. El recorregut total de les Coves de les Tutes es de 73m. Des de la cova “gran” seguim un corriol-senda (SE, e deixat fites) que puja fins sortir al camí ample que em deixat per anar a veure les coves, camí que reprenem revoltant de seguida la capçelera del Torrent de les Tutes i orientant-se desprès al NO enmig d’un bosc d’obaga i en suau baixada fins arribar a una cruïlla de camins prop de la casa i antiga fàbrica Marcet: seguim el cami-pista que surt recte (SO), deixant la casa de Marcet a la nostra dreta. Ben aviat deixem una altre construcció a la nostra esquerra i seguim una mica més al SO gairebé de pla fins estar-hi a l’alçada del Pantà del Marcet, on prenem un corriol a la dreta (O) que inmediatament ens porta al costat de la presa del pantà. Des d’aquest punt fem una “anada-tornada” tot agafant un corriol a la dreta (N) que de seguida ens porta a veure un bonic gorg, aquest alimentat per una bonica cascada quan el pantà està ple i deixan sortir l’aigua. Desfem el camí fet fins al costat de la presa i ara prenem un corriol (S) que comença a revoltar el pantà tot deixant-lo a la nostra dreta. Acabat de revoltar el pantà el corriol gira cap a l’esquerra (E) i tot seguit travessem el Torrent de la Riera per un pont. A l’altre banda del pont seguim un camí que ràpidament s’orienta al S pel vessant esquerra del Torrent de la Riera i ben aviat encetem una “anada-tornada” agafant un camí a l’esquerra (E) que inmediatament finalitza al costat d’una petita presa del Torrent de la Riera (també hi ha una petita construcció). Aquí cal pasar per sobre de l’estret mur de la presa i a l’altre banda pugem (E) per un rastre (em obert una senda tallant algunes branques i posant alguna fita) enmig del bosc fins trobar el cingle on es troba la boca d’entrada del Forat Negre. L’accès a la cova no és fàcil, ja que cal fer una grimpada d’uns 2-3m un pèl complicada (la millor opció és pujar grimpant per oposició amb un arbre proper a la boca de la cova). Superada la grimpada entrem en una petita saleta on s’inicien 3 galeries, natros seguim la del mig, la més “ample”, una galeria d’uns 50cm d’amplada pero amb més de 2m d’alt que ben aviat ja demana “embrutar-se” per continuar l’exploració dels 55m de recorregut total. Vista la curiosa cova desfem el camí fins l’inici de “l’anada-tornada” abans esmentada i reprenem el camí que portàvem (S) i, tot seguit, ens desviem momentáneament a l’esquerra per un corriol que de seguida ens porta a la Font dels Avellaners, que a dia d’avui raja i que està ubicada pràcticament dins del Torrent de la Riera. Amb la cantimplora plena reprenem el camí (S) un breu tram fins arribar a una cruïlla de camins-pista: prenem el camí-pista de l’esquerra (E), que tot seguit ens porta a creuar el Torrent de la Riera i a l’altre banda comença a pujar al SE pel Sot de Puigdomènec, potser el tram menys atractiu paisagísticament de la ruta. Poc més amunt fem una llaçada ascendent on deixem un camí a l’esquerra encara menys principal que el que portem i pugem una mica més (ara a l’O) fins arribar poc desprès a una altre bifurcació on hi ha un cartell de fusta sense indicacions: aquí deixem el camí-pista més “principal” (que va a l’esquerra cap al mas de Puigdomènec) i prenem el que continua recte, que fa un breu tram a l’O/NO gairebé de pla que ben aviat ens porta a doblegar la Serra de Puigdomènec i sortir al seu vessant O. A partir d’aquí el camí-pista comença a pujar tot travessant el vessant de la muntanya i deixant a la nostra dreta i avall la Vall del Salomó. Més amunt cal estar atents a unes fites que em deixat a l’esquerra del camí que marquen l’inici d’una senda que fent una breu “anada-tornada” puja apenes uns metres i ens deixa en l’amagada boca d’entrada de la Cova dels Salvatges, amb una boca d’entrada ojival que dóna pas a una galeria de cómodes dimensions que aviat és redueix i per continuar ja cal arrossegar-se. Reprenem el camí-pista que portàvem (SE) en suau pujada i, poc més endavant, ens desviem a la dreta apenes uns pocs metres fins un esperó rocós que forma un molt bon mirador on també trobem un punt d’obsevació d’aus. Reprenem el camí-pista que portàvem, que a partir d’aquí surt a l’E i desprès al S fent la raconada d’un barranc secundári fins sortir a una pista més ample, pista que seguim agafant ràpidament tendència al SO i arribant de seguida a una cruïlla de pistes al costat de la Bassa dels Sauvatges: seguim el cami-pista de l’esquerra (E) pujant suaument i ben aviat cal estar atents a unes fites a l’esquerra que marquen l’inici d’una senda (em deixat fites fins la cova) que s’enfila uns pocs metres fent una diagonal ascendent per un bosc prou net fins arribar a la Cova del Penitent, que més que una cova és una balma de tamany mitjà-gran que forma una balconada oberta en la cinglera. Són encara ben visibles les restes de murs de l’antic habitatge troglodític que aprofitaba aquesta balma i on vivía el “Penitent” que va donar nom a la cova. Desprès de menjar un senyor entrepà en la Cova del Penitent tornem al cami-pista que portàvem i el seguim revoltant la raconada del Torrent de la Font de la Teula, tot seguit deixem a l’esquerra un camí mig abandonat que puja a l’esquerra i inmediatament trobem unes fites a l’esquerra que marquen l’inici d’un corriol ombrívol que fent una breu “anada-tornada” ens puja a la Font de les Febres, que a dia d’avui raja. Vista la font reprenem el camí-pista, primer al SO i desprès al S. Més endavant passem un tancat metál·lic (hi ha un senyal de prohibit el pas -és per vehícles-) i de seguida sortim a una pista recentment formigonada, pista aquesta que seguim en la direcció que portem (S) fent una breu pujada que ens porta al Coll d’Ases, on conectem amb els senyals de la “Matagalls-Montserrat” i des d’on se’ns obre la vista a la vall de Sant Llorenç Savall i al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. Aquí obviem un sender a la dreta (també ens portaría cap a on anem pero fent un recorregut menys interessant) i davallem (SO, senyals verd-vermell) a l’altre banda del coll per la pista formigonada travessant el vessant solei de la muntanya i gaudint de bones vistes fins arribar a un collet on deixem aquesta pista (i els senyals verd-vermell) i cal buscar l’inici d’un sender a la dreta (un clar camí vell) que comença a pujar orientant-se al N, cap als evidents Cingles del Salomó. Més amunt passem al costat d’una barraca de pedra seca i el sender s’enfila una mica més fent un parell de ziga-zagues a la mena d’un grauet fins guanyar un collet en els cingles on s’hi forma una cruïlla de camins: aquí obviem tots els camins amples i prenem un corriol a l’esquerra (O) que comença a revoltar els Cingles del Salomó i de seguida ens fa passar per la Balma del Salomó i, poc desprès, per una gran roca farcida de les sempre curioses erosions per tafoni. El corriol continua una mica més a l’O fins entroncar amb un camí més ample, punt des d’on fem una breu “anada-tornada” seguint primer aquest camí a l’esquerra (S) fins un mirador natural del Cingle del Salomó (840m) on gaudim d’una excel·lent vista. Tornem al camí i ara el seguim un brevíssim tram al N fins sortir a una pista, pista que seguim a la dreta, agafant ràpidament tendéncia al NE. Ben aviat, poc abans d’arribar al mas del Salomó, prenem un camí a l’esquerra (O) que comença a davallar regirant cap a l’esquerra (S) fins arribar a una petita clariana on el nostre camí ara regira cap a la dreta. Aquí ens desviem apenes uns metres a l’esquerra cap a un cingle on trobem les Coves o Cova de Can Salomó, una balma de bon tamany on s’obren diveresses cavitats, en general petites i de poc recorregut pero en algunes d’elles s’hi pot entrar i, fins i tot, algunes están intercomunicades amb passos estrets fent un recorregut total de 62m. Vistes les ùltimes coves del dia reprenem el camí que portàvem, que comença a davallar suaument tot travessant el vessant de la muntanya i fent les raconades, obviant alguns trencalls (pocs) encara més secundáris que el camí que portem (que ja n’es de secundári) i amb una tendéncia a avançar al NO. Més avall el camí s’orienta a l’O, cada vegada més planer i al costat del Torrent de Can Salomó fins sortir a una pista asfaltada, que prenem a la dreta (O/NO). Inmediatament se’ns incorpora per la dreta la pista del mas Tantinyà i de seguida la pista asfaltada que portem s’orienta al N gairebé planejant i obviant els pocs trencalls que ens surten a banda i banda fins arribar a la masia de La Riera. Passada aquesta masia seguim per la pista asfaltada-formigonada, que comença a pujar tot agafant tendéncia a l’O, primer voltant camps i més amunt passant al costat d’algunes cases fins arribar al punt d’inici.

***NOTA: Técnicament la ruta no té cap dificultat destacada, nomès en l’accès OPCIONAL al Forat Negre cal fer una grimpada d’uns 2-3m un pèl complicada (més info en la Ressenya) així com una breu i fàcil grimpadeta final per accedir al cim del Còdol del Castellar (també opcional). En quant als camins en general la ruta transita per corriols, senders, camins i pistes en prou bon estat, tot i així el corriol d’accès directe al castell normalment està brut de vegetació degut a que no es fa servir (nosaltres el dia de fer la ruta l’hem obert a cops de podall i ara si pot passar), en cas de trobar-lo brut nomès cal seguir el camí “normal” d’accès al castell (està senyalitzat pero fa marrada) fins conectar poc més endavant amb el track aquí proposat. També cal estar atent per trobar les entrades dels corriols que ens porten a les coves i les fonts, ja que si no és fàcil passar-se de llarg (des del camí principal no es veuen). Més informació d’algunes de les coves que es visiten en aquesta ruta en Espeleoindex.

***ALTRES RUTES PEL MOIANÈS:

-“Castell de Popa i fageda de la Sauva Negra des de Castellcir”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/castell-de-popa-i-fageda-de-la-sauva-negra-des-de-castellcir-6815423

-“Mirador i Dólmen de Pla Trullàs per Gorg Saladic, Pas de l’Escala, Balma Freda i Ruta de Pedra Seca dsd Monistrol de Calders”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/mirador-i-dolmen-de-pla-trullas-per-gorg-saladic-pas-de-lescala-balma-freda-i-ruta-de-pedra-seca-ds-45498441

-“Granera: Castell, Esglésies (Sta Cecilia i St Martí), Còdol del Castellar, Roc Àliga, Baga Vila-rúbia i Barraca d’en Girbau”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/granera-castell-esglesies-sta-cecilia-i-st-marti-codol-del-castellar-roc-aliga-baga-vila-rubia-i-ba-46827074

-“Grony de la Torre pel Torrent i Molí de la Crespiera, Dólmen de Puig Rodó i Sant Pere de Ferrerons des del Molí Nou (Moià)”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/grony-de-la-torre-pel-torrent-i-moli-de-la-crespiera-dolmen-de-puig-rodo-i-sant-pere-de-ferrerons-d-60787963

-“ Molí de Brotons, Salt i Cova de la Tosca, Ermita i Fonts de Marfà, Gorg Estret, Torrent Fàbrega i Graus del Molí i dels Gats”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/moli-de-brotons-salt-i-cova-de-la-tosca-ermita-i-fonts-de-marfa-gorg-estret-torrent-fabrega-i-graus-62380283

-“Puigsagordi, Castellars i Roc de la Guàrdia pels Tres Roures, Costa de Fonderola, el Querol, Coves i Balmes desde Collsuspina”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/puigsagordi-castellars-i-roc-de-la-guardia-pels-tres-roures-costa-de-fonderola-el-querol-coves-i-ba-65421816

-“Castell i Ermita de Clarà pel Mirador de la Creu, el Fermí, Bussanya, Cova del Drac i Riera de l’Om desde Moià”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/castell-i-ermita-de-clara-pel-mirador-de-la-creu-el-fermi-bussanya-cova-del-drac-i-riera-de-lom-des-105420034

-“Puig d’Olena, Cova del Saltant i Balma de l’Espluga per la Coma Alta i el Solei de la Rovireta des de Sant Quirze Safaja”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/puig-dolena-cova-del-saltant-i-balma-de-lespluga-per-la-coma-alta-i-el-solei-de-la-rovireta-des-de-118016946

-“Balma de l’Espluga, Cova del Saltant i Cova Xaloc des de Sant Quirze Safaja”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/balma-de-lespluga-cova-del-saltant-i-cova-xaloc-des-de-sant-quirze-safaja-118049639

-“Del Castell de Castellterçol a Sant Julià d’Uixols per Font del Prat del Pou, Pous de Neu i Poblat Ibéric de Puigcastellar”
ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/del-castell-de-castelltercol-a-sant-julia-duixols-per-font-del-prat-del-pou-pous-de-neu-i-poblat-ib-155547066