Granera el Castell santa Cecilia el Pedró Còdol del Castellar cova de les Tutes

Excursió circular que sortint i acabant a tocar de l'ermita de santa Cecília de Granera ens permet de coneixer el nucli de sota el castell i tot el rodal de la població.
Es una excursió per recórrer els camins tot coneixent l'extrem sud de la comarca del Moianès, en aquest cas, sempre voltant la petita població de Granera, que podríem dir que més que un nucli urbà, és composa de tot un seguit de masies; i algunes de les quals, formaran part de la nostra ruta.

Arribem a Granera per la carretera que ve de Castellterçol i passat un primer nucli de masies i cases, ja prop d'entrar en el nucli principal del municipi, arribem a una clariana a tocar de l'ermita de Santa Cecilia de Granera, de nau única i amb el seu cementiri adjacent. Santa Cecília de Granera és una capella romànica del cementiri del poble de Granera, a la comarca del Moianès. Es tracta d'un dels tres monuments més importants del municipi; juntament amb el Castell de Granera i l'església parroquial de Sant Martí.
És a migdia del Barri del Castell, ran del cementiri de Granera. És al costat sud de la cruïlla de les carreteres de Sant Llorenç Savall i Castellterçol (BV-1245) amb l'accés al Barri del Castell i al camí de Monistrol de Calders a Granera.
L'ermita romànica és d'una sola nau. El parament és amb grans carreus de pedra ben treballada. L'absis és semicilíndric amb una finestra esqueixada i arcuacions llombardes. La façana, de factura molt simple, presenta una porta de mig punt emmarcada amb grans carreus de pedra. A sobre hi ha un òcul circular. La coberta de teula és a dues aigües.
El frontis està coronat per una espadanya amb una creu de ferro. A l'absis de la capella es conserven pintures murals monocromes del segle xi representant un pantocràtor dins una aurèola sostinguda per quatre àngels. Abans de la seva restauració la capella fou utilitzada per guardar les eines del cementiri.

Seguim un petit tram per la carretera per anar a visitar la Plaça de l'Era, lloc on trobem l'Església de Sant Martí de Granera i el consistori municipal, així com un magnífic mirador de tota la serra de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, i també de Montserrat darrera aquesta.
Sant Martí de Granera és l'església parroquial romànica del poble de Granera, al Moianès. És al Barri de l'Església, al sud-sud-oest del Barri del Castell i del mateix castell de Granera. Està separada de l'ajuntament de Granera, antiga escola del poble, per un carrer estret. La Rectoria és adossada al costat de l'església, però ha perdut el seu paper de residència del rector, i està llogada com a casa de segona residència des de la dècada dels vuitanta del segle xx.
S'hi accedeix per una pista asfaltada que arrenca cap a l'oest de 80 metres al sud-oest de la capella de Santa Cecília i en uns 200 metres de recorregut arriba a l'esplanada del costat de ponent de l'església, on hi ha també l'ajuntament de Granera.

Rodegem l'església i reculem uns metres per entrar en un preciós corriol planer que ens portarà fins l'altre zona més poblada de cases del municipi, just sota el Castell de Granera. Tot just quan tornem a trepitjar asfalt, prenem el carrer del mig i veiem un altre mirador, anomenat del Cucut, amb una noia de bronze que mira a l'horitzó. Seguim carrer amunt i prenem el camí del Castell, que de seguida torna a ser pista. Just quan estem sota el castell haurem d'estar atents, ja que hem de trobat un estret corriol que ens enfila fins l'alçada del castell en un tres i no res.
El castell de Granera és un edifici de Granera (Moianès). Resta tot el perímetre dels seus murs aixecats sobre un penyal i bona part de les dependències interiors, alguna d'elles amb volta, altres sense sostres. És un castell medieval majoritàriament del segle xi, amb elements de castell roquer probablement anteriors, bastit en el cim del turó que rep el mateix nom del castell. El barri del Castell del poble de Granera s'estén als peus del castell, pel seu costat meridional. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional per un Decret del 22 d'abril del 1949, publicat al BOE del 5 de maig d'aquell mateix any. El castell de Granera es conserva en part, ja que ha estat consolidat i en part refet pels seus actuals propietaris. Té una planta irregular, adaptada al relleu de la roca on és assentat, amb elements constructius molt interessants, com uns arcs en gradació fets per tal de sostenir el mur en la irregularitat de la roca que en fa de basament. L'aparell dels murs és fet de carreus regulars rejuntants amb molt de morter de calç, però conserva fragments, a la part de ponent, d'obra més antiga, amb paraments d'opus spicatum. La part llevantina, on hi ha l'arc d'entrada, sembla obra del segle xiv, però en el sector nord-occidental hi ha força mostres de segles anteriors.
Les restes de l'interior remeten a un castell renovat ja a l'edat moderna, en la qual destaca la capella de Santa Maria, ja del segle xvii, tot i que té una part del parament possiblement romànic. Malgrat tot, l'estat ruïnós s'estén a tot el conjunt del castell. A la dècada dels setanta del segle xx, es feu un intent de reconstrucció, per tal de dedicar el conjunt a hostatgeria, però no va prosperar. Tanmateix, es va refer una part del sector nord El castell sol estar tancat i barrat, però podem treure el cap des de la porta i veure'n la part interna, un cop fet això, podem anar a l'altra banda i veure la posició de domini que tenia sobre el territori dels voltants, ja que tenim fantàstiques vistes de la plana i muntanyes més llunyanes.

Per sortir del Castell i retornar a la pista tenim dues opcions, seguir un corriol que ens porta a un grauet del que ens hem de despenjar o bé seguir la pista d'accés i retornar per camí molt senzill que davalla amb molta més calma vers la pista d'accés, que ara seguim en lleugera baixada fins el proper Coll de Llebre, punt on prenem la pista que surt en curta però forta pujada que ens portarà fins al peu del Pedró, on trobem una torre de Guaita, i és que aquest serà el punt amb més altitud de la jornada, força per sobre dels 800 metres d'altitud.

Passat el Pedró, entrem en un preciós corriol carener que ens ofereix panoràmiques a ambdues bandes, i que majoritàriament en lleuger descens ens porta fins a una pista, que deixarem un moment per fer una curta anada i tornada fins la Roca de l'Àliga, un bon mirador cap a l'est.

Tornem a la pista i la seguim una estona per tram planer, estant atents a un cartell a l'esquerra que ens mena cap al capdamunt del Còdol del Castellar, un fantàstic indret on hem d'enfilar-nos a un rocam que domina l'escena, tot i que des de baix queda força dissimulat. Al capdamunt hi trobem un vèrtex geodèsic i una creu de ferro, i podríem dir que l'únic que espatlla el paisatge és la propera antena de comunicacions, a la qual arribarem de seguida després de retornar a la pista.

Ara, entrarem en un tram força més monòton, sempre per amples pistes i en baixada. Passem a tocar de la finca de la Manyosa, de la qual no veurem res, i cal conformar-se amb els cartells que anem trobant per la pista i fins a la carretera.
Arribarem a la carretera BV-1245, a l'alçada d'un pont, que creurem, per tot just després deixar la carretera i prendre una pista que davalla cap a l'altra banda. De seguida, la pista va guanyant altitud a partir d'aquest tram, però sempre de forma moderada; la seguim fins que veiem una fita de pedres, que ens marca el corriol que hem de prendre per baixar fins la Cova de les Tutes.

La Cova de les Tutes té dos accessos diferents, un de petites cavitats que trobem primer, i una gran cavitat que trobem en segon lloc, ens hi endinsem i fem una ullada a totes les seves ramificacions; en no portar frontal ni casc ni cap equipació adient ens hem de conformar amb això.
La cova de les Tutes, o balma de les Tutes, és una cova situada a la vall del torrent de les Tutes, al municipi de Granera, al Moianès, en terres de la masia de l'Agulló. És a una gran balma oberta que hi ha al costat de llevant d'aquest torrent, sota el camí del Marcet, al nord de la carena del Marcet i de la baga del Marcet i al sud-oest del serrat del Calbó. Té un recorregut de 73 m i un desnivell de 4 m. La boca d'entrada es troba a 690 m d'alçada.
Segons la Carta Arqueològica: Vallès Oriental, realitzada l'any 1984 pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, s'hi va fer una excavació i hi aparegueren restes de material però no permeteren establir una cronologia prou precisa.
Està inventariat com a element de patrimoni natural al Mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, tot i que no té cap protecció legal.
El nom de la cova prové d'una antiga casa propera anomenada "Les Tutes", la qual està completament desapareguda i no en queda cap vestigi i que es trobava on avui hi ha un alzinar.
Es tracta d'una antiga surgència múltiple fossilitzada i excavada sobre diàclasis que discorren de nord-nord-est a sud-sud-oest i que creuen un paquet de conglomerats de l'Eocè (55,8 ± 0,2 milions d'anys a 33,9 ± 0,1 milions d'anys) que s'assenten sobre els gresos del mateix període.
La boca principal dona accés a un ampli vestíbul d'on surt un complicat reticle de petites galeries sensiblement ortogonals que configuren la cavitat. A pocs metres de la boca, en direcció nord, es troben una sèrie d'entrades intercomunicades que formen un altre reticle, molt més petit i que si comuniquen amb la cavitat principal ho fan per punts impracticables.
La cova es coneix des de temps immemorial per la gent de la contrada. La primera visita espeleològica documentada va ser feta pel Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès l'agost del 1957. El gener del 1973 membres de la Secció d'Investigacions Espeleològiques del Centre Excursionista Àliga, de Barcelona, van fer la primera topografia i estudi de la cavitat.

El nostre objectiu ara, és recuperar la pista que portàvem, ho fem sortint de les coves per un corriol que s'enfila amb força per recuperar el capdamunt del graó sota el qual es troben les cavitats. Tot seguint fites de pedres, en poca estona trobem, sense pèrdua possible, la pista.

Entrem en un tram que tendeix a baixar i que ens torna a apropar cap a la carretera; passem a tocar d'una gran finca, marcada en els mapes com La Fàbrica del Marcet, rere la qual trobem de seguida el Pantà del Marcet, de considerables dimensions.

Seguim la pista que recorre paral·lela al pantà fins arribar al seu capdamunt, punt on creuarem a l'altra banda de la riera del Marcet per un curiós pont, i l'encara més curiós pont que l'antecedia.

A partir d'aquí, el camí sempre tendeix a pujar, però de forma força còmode, la vegetació a mesura que guanyem altitud es va tornant més "de secà", amb força matoll, i sobretot molt romaní. Poc a poc ens anem apropant a alguns camps, ja a tocar de la Masia de la Riera. Passada la qual, entrem en una pista asfaltada que ens portarà en un moment fins el punt inicial de la ruta, on tenim el cotxe aparcat.

Informació extreta de Viquipèdia i de https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/excursio-pels-volts-de-granera-el-castell-de-granera-el-codol-del-castellar-la-cova-de-les-tutes-i-71398400