GRANERA. El Pedró, Còdol del Castellar, Pantà Marcet, Les Tutes, Forat Negre

Entors de GRANERA: El Pedró, Pantà Marcet, Les Tutes, Forat Negre (Cingles de Gallifa, Moianès).

RECORREGUT (en sentit horari):
Ermita de Santa Cecília
Plaça de l'Era. Mirador i font.

Font (seca) i taula amb banc. Sender amb il.luminació.

MIRADOR DEL CUCUT i Font (raja). Estàtua de bronze d'una noia mirant paisatge.

Esquerra: escaletes de pedra.

CASTELL DE GRANERA, s. XI (accés tancat amb reixa).
Pou
Esquerra.

Trencall, de nou a l'esquerra.

Coll de Llebre: esquerra.

EL PEDRÓ. Punt de guaita per la vigilància d'incendis forestals.

Serra de Granera.

Camí esquerre: SL-C 59.

CÒDOLDEL CASTELLAR. Vèrtex i creu davant d'antena.

Caseta antena repetidor.

Pal indicador GR 177 "Ronda del Moianès".

LA MANYOSA: "masia fortaleza medieval". "Sólo adultos. Cuidado loro peligroso". Són 1,5km per pista terra per arribar-hi en cotxe des de la carretera.

Ctra - pont del Marcet.
Esplanada a la dreta
Trencall dreta (fita).

COVA DE LES TUTES
Tuta gran

Sender
Enllaç pista-Can Marcet: recte.

EMBASSAMENT Pantà Marcet.

Gorg.
Pantà. Embassament del Marcet.

Dreta: corriol planer, paral.lel al pantà.

Pont torrent de la riera: creuar

Creuar riera per tram ciment.

FORAT NEGRE

Font de l'Avellaner (raja).

Torrent de l'Hort del Pi -Torrent de la Riera.

MAS LA RIERA. Enllaç amb pista asfaltada.

Ermita de Santa Cecília
=====

* LES TUTES
"Antiga surgència múltiple de 73 m. de recorregut a Granera, de tipus cova, en conglomerats.
Descripció: La boca principal dóna accés a un ampli vestíbul d'on surt un complicat retícul de petites galeries sensiblement ortogonals que configuren la cavitat. A pocs metres de la boca, en direcció S, es troben una sèrie d'entrades intercomunicades que formen un altre retícul, molt més petit i que si comuniquen amb la cavitat principal ho fan per punts impracticables.
Es tracta d'una antiga surgència múltiple fossilitzada i excavada sobre diàclasis NNE – SSO que creuen un paquet de conglomerats eocens assentats sobre els gresos del mateix periode." (Espeleoindex).

Situació: Anant per la carretera de Castellterçol a Granera, a pocs metres de passar el quilòmetre 6 (sense fita el 2009) i poc abans de trobar el pont d'en Marcet, a l'esquerra s'inicia un ampli camí que va remuntant pel vessant dret del torrent de les Tutes. Un centenar de metres abans que el camí traspassi la riera i baixi cap a l'antiga fàbrica Marcet, en una zona de clariana s'inicia un corriol molt embardissat, però senyalitzat amb fites de pedres, que baixa fins a la llera del torrent. Poc abans d'arribar-hi, surt un altre corriol que en pocs metres s'enfila fins a les boques de la cavitat, situades uns 10 metres sobre el nivell del torrent."

* FORAT NEGRE
"Antiga surgència de 55 m.de recorregut a Granera, del tipus cova, en conglomerats. La boca forma una fissura estreta en la part inferior que cal superar durant un parell de metres per accedir a la zona superior i saleta d'entrada. Des d'aquí surten tres galeries, les de direcció N i S són estretes i curtes, però la que penetra cap a l'E és un xic més àmplia (40 cm.), força més alta (2 – 2,5 metres) i uns 12 metres de llargària; a la meitat del seu recorregut s'obre una nova galeria, més estreta i de poc més de 5 metres de llarg. Al final de la galeria principal, que ha anat guanyant una mica d'alçada, incideix perpendicularment en una altra. Cap a l'esquerra s'acaba en pocs metres i a la dreta segueix uns 20 metres més enllà fins fer-se impracticable per l'estretor, però a la meitat del seu recorregut encara es troba una nova bifurcació cap al N que acaba a poc més de 5 metres del seu inici.
Es tracta d'una antiga surgència excavada en els conglomerats de l'eocè dipositats sobre els gresos del mateix periode. Formada a expenses d'una petita xarxa residual de diaclàsis en encreuament ortogonal (N-S; E-O).

Situació: Anant per la carretera de Castellterçol a Granera (BV-1245), passat el quilòmetre 7 hi ha dues corbes consecutives a la dreta (Revolt del Forat Negre), des de la primera d'elles a l'altra banda de la riera s'hauria de veure la boca de la cavitat, però l'espessa vegetació no ho permet. El millor itinerari és seguir la carretera fins poc abans del quilòmetre 8 i al sortir de la corba a la dreta, d'on ja es veuen les cases de Granera, a l'esquerra de la carretera s'inicia una pista que en un parell de giravolts baixa fins la riera. Aquí s'ha de continuar cap a l'esquerra, seguint el curs de la riera aigües avall pel seu vessant esquerre, més endavant hi ha un ample desviament a la dreta, que travessa la riera per un gual cimentat i que segueix cap a les cases de Salvatges. Poc més enllà encara surt una altra pista que també cal deixar i continuar vorejant la riera fins un centenar de metres més en que un ample camí baixa fins la llera. En aquest punt hi ha un petit mur de contenció del proper embassament de can Marcet i que ens facilita el pas de la riera. Cal remuntar el vessant dret uns 25 metres de desnivell i entre alzinar i esbarzers ens porta en línia recta a la base del cingle proper on es troba el Forat Negre. Aquest itinerari també es pot fer en sentit invers des de l'antiga fàbrica Marcet, però segons l'època de l'any ens podem trobar que el gual que travessa l'embassament es trobi inundat.

Cavitat coneguda des de temps immemorial per la gent de la contrada. La primera visita espeleològica que tenim documentada correspon al GES – CMB el setembre del 1964. Per un “graffiti” a la sala d'entrada sabem que el 1966 van estar gent del TiM de Sabadell i pel juny del 1973 membres de la SIE – CE Àliga fan la topografia i estudi de la cavitat que dóna origen a la primera cita documental." (Espeleoindex).