Granera, Roc de Castellar, la Manyosa, cova la Tuta, Granera

Granera,  poble obert a la natura i a les extenses viste.Un poble petit, de 77 habitants avuidia, però es de destacar els quasi 500 que va tenir cap  a el 1850, a. El poble té un caràcter medieval . Cuidat , diria que inclús mimat . s’aprecia el bon gust i les atencions que se li dona a tot el que el que es fa.  
Tant des de el poble, (a la escultura/ mirador de la noia que mira les vistes davant de can Cucut), com des de el castell, les vistes son extenses i molt maques. Sobre la plana sota Granera i sobre Monserrat i Sant Llorenç del Munt, inclús sobre el Tibidabo.  
El poble i el castell tenen les primeres anotacions documentades al 900 i l’església i la bonica capella de Santa Cecilia  al costat del cementiri, sobre els anys 1000-1100. Sembla que a l’interior es conservan algunes traces de pintures romàniques.  
El poble, disseminat per barris: el de l’església, de Sant Matí i el del castell i el de baix. Nombroses Masies disseminades, de les que algunes han estat  fortificades i han tingut una important i transcendental historia per la zona. 
Destaco, perquè la hem conegut, la Manyosa. Capella romànica-fortalesa-Finca-masia i avui un conglomerat de construccions (inclosa la ermita) que s’ha convertit en un hotel i restaurant. No obstant, al mateix poble hi ha un allotjament i restaurant: “Cal Campàs” 
 
La caminada d’avui té com finalitat, passar per el roc del àguila, per allò de les vistes, per la manyosa, per conèixer on soparem i dormirem i les coves del Tuta, de difícil localització.  
 
CAMINS: 
Sortint de Granera es una mica laberíntic.  Si volem anar al castell, recomano seguir una ruta exclusiva que hem fet de únicament el castell i Granera. “Granera, el Castell” de Wikiloc.  
Al castell no s’hi pot entrar i les vistes les podem tenir mes endavant al roc de l’àguila o al Còdol de Castellar. 
El camí que hem seguit nosaltres evita un tram un tant aeri i exposat entre el Pedró i el Roc del àguila, però arribem igualment intentant fer el màxim per camins-senders, i el mínim per pistes. 
Tan si prescindim del Castell com si no, hem d’anar a buscar tard o d’hora el GR177 . 
No descric el itinerari. Penso que es millor seguir la ruta amb GPS doncs la descripció per text, pot donar a interpretacions errònies o a exposicions defectuoses. Avui tothom té un GPS al mòbil. 
Hem fet un bai-pas al GR177 per prendre un sender que puja quasi directament al roc del ‘àguila.  

ROC DEL ÀGUILA:
Des de el Roc del Àguila, tenim una vista molt maca de una gran part del Pirineu Català, El Matagalls, el Montseny i  totes les terres i boscos que ens envolten.

LA FINCA DE LA MANYOSA: 
La Finca de la Manyosa la passem de llarg per anar a veure les coves del Tuta. La descripció de la finca i les nostres impressions de l’estada les resumiré en el nostre següent ruta “La Manyosa- Còdol del Castellar – La Manyosa, que farem demà, després d’haver-la coneguda interiorment i haver sopat i dormit en ella. 

CAMÍ A LA COVA:
Des de la Manyosa baixarem per pista que connecta a la carretera i un 50 m en direcció a Castellterçol, a la dreta, trobem un  camí ample que es pujarà durant una estona i després d’uns 700 m hem  d’estar atents a la dreta. Trobareu un sender pot visible però marcat amb unes pedres. Aquest sender es poc clar, baixa com pot,  fins poc abans de la riera que gira a l’esquerra i inicia un curt recorregut mes o menys visible i pla. Quan estigueu caminant per el sender pla, paral·lel a la riera, en molt poc temps us trobareu la boca petita de la cova del Tuta (pot ser no la veureu) i immediatament després la boca gran. 
Tot el camí senyalat amb marques de pedra de algun company/companya que ha passat abans. Gràcies.!! 

COVA DE TUTA:
Sembla mentida! Es bastant gran. S’entra a una ample sal de la que parteixen varies cavitats que es subdivideixen. Si teniu ganes i us agrada ficar-vos per forats aquí en gaudireu una bona estona. Si únicament us atreviu a entrar i rebre les sensacions de troglodita, endavant. S voleu fer fotos, estareu una bona estona. Si us fa por entrar, supereu-la i com a mínim  entreu a la gran sals. Es fantàstica!!  
Es una cova situada en un lloc no fàcil d’arribar, però sense cap perill. Tothom pot anar-hi.  
Però........ el mes important de tot: NO DEIXEU CAP SENYAL DE QUE HEU ESTAT ALLI. No deixeu  marques, deixalles.  
Tindreu la sensació de troglodita, si,  però no ho sou, no us comporteu com un  troglodita descerebrat del s. XXI. Els que vinguin d’arrere vostre volen veure-la com la he trobat vosaltres. 
Sortint de la cova i continuant el camí, després d’alguna petitíssima grimpada tornarem a trobar el camí ample que venia de la carretera. Podem anar cap a Granera ( a la dreta) o tornar a la carretera i La Manyosa (a l'esquerra).
Si aneu cap a Granera podreu trobar can Marcet, restes de la fabrica de can Marcet, el Pantà de Can Marcet, el pou negre (un altre cova, crec) i la font del avellaner. Res de tot això hem vist, doncs ens hem entretingut excessivament a la cova i el dia i la llum començaven a decaure.    
La pròxima ruta meva es de la Manyosa al Còdol del Castellar i explicaré que son i  com son.  
 Salut.