Granollers-Pedra Foradada-Sant Mateu-10Fonts-3Forns-Premià de Mar (R1-R2) 2014-03-22 7:18

Granollers-Pedra Foradada-Sant Mateu-10Fonts-3Forns-Premià de Mar (R1-R2) 2014-03-22 7:18
Fa temps que tenia pendent visitar la darrera cova o cavorca o forat (que alguns pensen han estat fetes per la ma de l’home antic) o tafoni (totalment natural segons els geòlegs) de la llista feta per Carles Roqué i companys al treball “Granite caves in the north-east of the Iberian Peninsula: Artificial hypogea versus tafoni” (maig 2011). Havia visitat les anomenades: de Ses Falugues (amb l’ajut d’en Josep Castelló), la Cova dels Moros, La Tuna, la del Mas Rissec, la del Sot del Begís (amb l’ajut d’en Montagut) i la Roca Foradada de Can Gol. Em faltava la Pedra Foradada, situada a prop de Vallromanes.
Aquesta Pedra Foradada és realment singular, semblant a la de Can Gol, però amb un forat molt més petit.
Pel camí he trobat 10 fonts: Sant Jaume, de Can Gurguí Gros, del Camí, del Vedat, dels Ajupits, dels Ajupits (antiga), d’en Manel, del Senglar, del Grill i de la Perdiu. Les darreres molt ben arranjades i entretingudes per l’ADF, amb uns dolls molt curiosos. Tres forns (el de Can Maimó he trobat que diuen que és un Pou de Glaç, però crec que té estructura de forn de rajols), unes basses i un aqüeducte. També he tornat a visitar la bonica ermita de Sant Mateu. De fet amb aquesta caminada relligo unes tres altres caminades fetes fa uns anys.
Prop de Vallromanes el riu està molt brut, però no sembla importar gaire a la vegetació i als molts ocells que hi he vist. Hi han molt punts en el recorregut amb vistes fantàstiques. I crec que els "tres pins de Can Gallemí" ara son dos :-( També dir que el Refugi de Ferreria del Vedat era la ferreria de l'antiga cantera, a on es reparaven les eines que feien servir els picapedrers per extreure la roca. Estava ple de jovent.
Un parell d’advertiments: entre la intersecció 6 i l’aqüeducte hi ha un corriol petitó, però pot semblar que camines al mig del bosc que està prou net; i entre el Mirador de Pedra i el Turó d’en Baldiri, el corriol és un xic fonedís, però molt bonic, amb bones vistes. És una ruta que pot ser un xic difícil de seguir sense un GPS, doncs hi ha molts corriols que no estan en els mapes que he consultat.
I finalment, un punt d'alerta, dir que aquest matí al R1 de les 6:35 hi havia un grup de joves delinqüents que ens han posat a tots l’ai al cor, una veritable llàstima.
Crec recordar que és la tercera vegada que faig camí entre el Vallès i el Maresme, i cada vegada que t’acostes a BCN tot és més i més poblat. He trobat molta gent caminant i amb bicicleta, i moltes cases. He esborrat alguns errors per netejar el track. Dit això, m’ho he passat molt bé, és increïble el que hi ha repartit pel nostre territori!!!

Salut i Cames!