Granolles de Rocacorba - Santuari de Rocacorba - Granollers de Rocacorba

Ruta circular i trencacames que comença al Castell de Granollers, adossat a l'església de Santa Maria de Granollers de Rocacorba, puja al Santuari de la Mare de Déu de Rocacorba pel Turó Rodó i torna al Castell de Granollers pel Coll Saposa.

A sota del Castell, al costat dret de la carretera, hi ha una petita esplanada on es poden aparcar els cotxes. Aquesta ruta segueix la petita esplanada on s'han aparcat els cotxes i es passa per camps de pastura deixant a sobre nostre, a l'esquerra, les granges de vaques del Castell de Granollers.

Al final dels camps es baixa i es puja per un caminet que travessa el Torrent de Rocabellera, amb molt poca aigua. El caminet surt a un camp gran que dóna a una carretera que cal seguir fins a la masia restaurada de Can Plana. En aquesta casa hi ha una bifurcació protegida per una oratori amb una verge. Cal agafar el camí de la dreta.

Aquest camí de la dreta va zigzaguejant per una pista que s'enlaira suaument, gairebé imperceptiblement pel pla de Gelats fins al Mas Gelats, una casa de pagès que tenen uns ases molt simpàtics que reben molt extrovertidament els caminants. Després de la casa hi ha la pallissa i uns metres més endavant es deixa la pista i el camina s'enfila, ara ja molt pronunciadament, per una drecera amb senyals blanc-i-grocs fins al Turó Rodó. A punt de fer el cim del Turó Rodó cal seguir els senyals blanc-i-grocs que, bosc avall, ens menen a una bifucarció de camins.

Cal agafar el que va a la dreta paral·lel a la Riera de Rocacorba. Uns centenars de metres més endavant es travessa la riera i el camí s'enfila en un marge que dóna en uns camps perduts. Camps a través la ruta s'enfila per Can Vives i, uns metres més amunt, Can Mitjà, dos masos oblidats entre el silenci i la seva restauració inacabada.

Un xic més amunt de Can Mitjà, sempre seguint els senyals blanc-i-grocs, el camí es torna a emboscar i ressegueix un sender que puja, no tan ert com el del Puig Rodó, fins a la Mare de Déu de Rocacorba passant per la Pedra del Barret, una roca amb forma de barret (hi haurà algú a qui li recordarà, malauradament, un tricorni)i l'Arcova de Rocacorba (una petita cambra que forada la muntanya com si fos una cova). Probablement l'etimologia del nom prové de l'àrab "al-kọbba" que designa "volta, cambra petita". En aquest tram la ruta s'encamina pel Bosc de Can Vives.

Al capdamunt del sender i després d'unes marrades enllosades i espectaculars el camí s'obre a la solana i s'albira per primer cop la immensa pedra que sustenta el Castell i el Santuari de la Mare de Déu de Rocacorba, un dels miradors més extensos, espectaculars i inoblidables de la província de Girona.

Cal entrar al Castell i passar per un passadís fins arribar al mirador des d'on es pot veure pràcticament TOT: la badia de Roses, les illes Medes i la Serralada del Montgrí, l'estany de Banyoles, la Serralada de Finestres, els Pirineus, el Puigsacalm, el Collsacabra i el Cabrerés (el Far, el pla d'Aiats i la muntanya de Cabrera), les Guilleries (Santa Bàrbara, Sant Benet, Sant Miquel de Solterra...), el Montseny i les muntanyes properes de Sant Roc i Santa Lena... i que em perdonin les parts que m'he deixat. Sincerament, és un indret apassionant.

Per fer la tornada cal agafar la pista que va a Banyoles (es deixa a la dreta el camí que puja al Puigsou, el cim on hi ha les antenes) i de seguida es trenca a l'esquerra per agafar una drecera que va baixant gairebé paral·lela a la pista de Pujarnol a Rocacorba. És la part més enlairada del Bosc de Can Vives. De seguida, la drecera franqueja un torrent completament sec, el Torrent de l'Escaleta, segons un rètol de fusta que es pot llegir clavat a un arbre i pocs metres més endavant... el camí s'endinsa per una fageda màgica - a nosaltres ens encanta caminar per les fagedes - i baixa pel Camí dels Morts fins que va a sortir a un prat, el Pla de Martí.

El camí segueix paral·lel a la carretera, en algun tram hi coincideix i tot, i comença a enfilar-se cap a la Pedra dels Tres Senyors, poc abans d'arribar-hi, baixa al Coll Saposa. Del Coll Saposa hi ha unes vistes esplèndides de la Vall de Llémena i de les seves Serralades, del Turó d'Espinassors i del Turó Rodó. Després d'espletar les vistes obligatòriament, el camí baixa decididament seguint els senyals blanc-i-vermells, que solen coincidir amb senyals blanc-i-grocs, fins al Portaló, un antic mas, ara abandonat. Aquest tram que va de Coll Saposa al Portaló és molt dur perquè el camí és de pedra i els genolls pateixen la rudesa del descens.

Uns metres més avall del Portaló, la ruta pren una drecera que baixa per l'esquerra fins a la carretera que va a Olot i a Sant Miquel de Campmajor. En aquesta pista s'ha de seguir avall (a l'esquerra) fins que cinc minuts després es torna a trobar la casa de Can Plana. Des de Can Plana es desfà el camí inicial i es torna al mas del Castell de Granollers.

La ruta és fantàstica, passa per caminois interessantíssims i intrigants. Una ruta més per als Senyderistes Ilusos i per a tothom qui la vulgui gaudir tant com la gaudírem nosaltres.

Molt bona ruta a tothom!!!