Grau de l'Escletxa, La Cogulla, Clot del Cirer i Grau dels Barrots

Aproximació: Arribant a La Morera de Montsant, venint de Cornudella per la TV-7021 i que va fins a Escaladei, hi trobem un trencall en pujada que dur a una zona habilitada per aparcar-hi vehicles. Hi pugem i aparquem el nostre vehicle per començar aquí la ruta.

Descripció: Una ruta espectacular, que l'he catalogat com a difícil, no perquè contingui trams molt tècnics o dificultosos, sinó essencialment per cridar l'atenció que aquesta ruta en algun tram, pot ser no apta per a tots els públics, tenint en comte la distancia, els dos graus i a més el dels Barrots l'hem fet de baixada.Es una ruta d'una gran bellesa, amb uns paisatges esplèndids, racons sorprenents com el del Clot del Cirer, que si encentem l'època, es el més semblant a un oasis enmig del desert de la Serra Major, el Racó dels Boixets amfiteatre perfecte del Priorat i els passos espectaculars dels dos graus, el de l'Escletxa i el dels Barrots i el fantàstic Balcó del Priorat, penjat al buit damunt de La Morera de Montsant. Una ruta realment de col·leccionista, sobretot pels entusiastes del Montsant.

Itinerari: Partim del aparcament de la Morera de Montsant, creuem el poble direcció sud, només sortir del poble trobem les senyals del GR-171, prenem aquest camí que rep el nom de Camí dels Cartoixans direcció cap a Escaladei. Al cap de poc més de 3 quilòmetres trobem que el GR deixa la pista i trenca a la dreta per un corriol, això ens duria a la Font Pregona, nosaltres seguim per la pista que torna a retrobar-se amb el GR una mica més endavant. Arribats al
Collet de l'Hort hi trobem un trencall a ma dreta que ens indica El Grau de l'Escletxa, es aquest camí el que seguim, que ens dur a la Cova Roja, una gran balma amb la roca de color roig, i acte seguit, el camí ressegueix una terrassa, que ens dur al peu del Grau de l'Escletxa. Ens endinsem a l'escletxa, i amb l'ajut, si ens cal, d'un cable de seguretat, superem aquest grau. Prosseguim el camí, que ara enfila cap a La Punta del Boter ja carenant per la Serra Major, poc després passem pel costat de la Punta Alta del Boter, fem una parada al Portell del Punt d'Espera per identificar les valls que tenim al davant i recrear-nos en el paisatge i enfilar cap al cim de La Cogulla. Des del cim gaudim d'una vista general de la Serra Major, i enfilem cap al
Barranc de la Font Pudenta, prenem doncs el trencall per aquest barranc, que en un principi es un pedregar sense un camí clar, però mica en mica es va definit, arribem abaix i girem a la dreta remuntant ara el Barranc de la Falconera, nomes durant uns metres perquè s'obre davant nostre el Clot de Cirer, una esplèndida esplanada, amb el terre cobert d'una catifa verda i un parell de nogueres que encara no han tret fulla, la font raja i fem una parada obligatòria per gaudir d'un dels racons
més bells del Montsant. Marxem del Clot pel cantó Est, pel Comellar de l'Obac dels Frares, remuntant una rampa que va guanyant pendent fins arribar a un dels referents de la Serra Major, el Pi Cugat. La brisa que corre avui per dalt la serra ens refresca de la pujada i des d'aquí divisem el Piló dels Senyalets, un recorregut totalment pla i curt. A partir d'aquest monòlit el camí va descendint fina a trobar el GR-171 direcció al Racó dels Boixets i els Barrots, poc despres trobem el PR
que dur cap al Grau i abans d'arribar als Barrots després d'una pendent pronunciada, tenim a la nostra esquerra el Comellar del Figueres, ben cobert d'herba i amb una bona ombra sota una petita balma, aprofitem per fer un mos i prosseguim cap a un dels punts mes emblemàtics i que em deixat pel final, Els Barrots. De seguit arribem al Racó dels Boixets, passant per sota uns blocs de pedra i que les senyals de color groc ajuden a trobar el camí. La espectacularitat del Racó sorprèn al
excursionista per les dimensions i la vista, a sota i a la nostra esquerra hi tenim el Grau del Carrasclet, nosaltres anem seguint per l'únic camí possible, que sempre transcorre arrambat al estimball i a voltes ajudats per cable de seguretat. Arribem al Balcó del Priorat, un dels punts més fotografiats del Montsant per la seva sigularitat i espectacularitat, el precipici arronsa el melic, però es impagable. Després d'aquest punt trobem un roc encastat, que travessem amb l'ajut d'unes clavilles en forma de T, i girem cap a la dreta per baixar per la canal, que queda interrompuda per un tall, que podem superar per unes
altres clavilles en forma de T que hi ha a la paret. Un cop superat aquest pas, només ens queda anar descendint per aquesta canal, amb precaució de les pedres soltes i després seguir el PR cap a La Morera, un camí molt relliscós pel pedregam i que es va suavitzant a mida que ens acostem al poble, que hi fem cap en qüestió de 45 minuts.

Observacions: Evitar de fer la ruta als mesos forts de calor, la Serra Major en ple estiu a les hores de calor es totalment des-aconsellable. Passarem per la font Pregona, que raja sempre, també em trobat aigua a la font del Clot del Cirer, encara que acostuma a rajar gaire be sempre, ens la podem trobar eixuta, per tant es important dur aigua de sobres als mesos de calor.