Graus-Certascan (La Porta del Cel, 2)
near Tabescán, Catalunya (España)
Viewed 1862 times, downloaded 159 times
Trail photos
Itinerary description
Aquesta segona etapa de La Porta del Cel va ser caminada el 31 de juliol de 2016.
A partir d'aquesta etapa comença l'espectacle, un espectacle que ja no s'aturarà fins a l'arribada.
Se surt del Refugi de Graus, es desfà un tram del dia anterior i quan es troba el sender cal enfilar-se cap a l'esquerra, un rètol indica "Camins de Llibertat". Cal seguir aquest indicador.
El camí comença a pujar tímid, supera la Presa de Graus, s'amaga en boscos de flora diversos i acompanyat de la remor tranquil·litzadora de l'aigua arriba a les Bordes de Noarre. Aquestes bordes estan molt ben conservades, n'hi ha més d'una dotzena i malgrat la seva aparença de poble petit no se'n pot considerar perquè no tenia cap dels serveis bàsics: església i cementiri, botiga... Aquest conjunt de cabanes només era habitat permanentment quan s'hi podien fer les tasques agrícoles i rurals en els prats i en les muntanyes.
Es passa pel mig de les Bordes per gaudir-les i se surt per una drecera molt ben indicada. A partir d'aquí l'ascensió es fa molt dreta, esgotadora i cansada; però tots els mals queden superats per la bellesa de l'indret. Es va pujant entre bedolls, avellaners i, sobretot, entre cascades i vistes inoblidables de la Serra de Canals i els seus cims.
El camí va deixant enrere la Cascada de Noarre, la Pleta de Guerossos (en aquesta Pleta és on hi ha un petit planer verdós i aquós amb un cert descens que permet fer reposar les cames) i els Estanys Blaus de Guerossos (Estanyol de Guerossos, Estany Blau -és el més gran i imponent- i Estany Blau de Dalt) fins que arriba al Col de Certascan (2605 m), preludi de l'ascens al pic gegantí de Certascan (2853 m).
En aquest punt és aconsellable descarregar les motxilles i pujar al Pic sense l'equipatge. L'ascensió és dura i cal tornar a baixar al Col per girar cap a l'esquerra i començar els tres quilòmetres curts i aproximats de baixada que, sense cap dificultat, acaben al Refugi de Certascan després de passar pel llac més gran dels Pirineus: l'Estany de Certascan, un regal diví.
El refugi resta a un parell de minuts de l'Estany. És aconsellable i obligatori el fet de gaudir de l'estany i els seus entorns màgics mentre s'espera el sopar.
AMUNT QUE FA BAIXADA!!!
A continuació teniu l'enllaç de la tercera etapa:
A partir d'aquesta etapa comença l'espectacle, un espectacle que ja no s'aturarà fins a l'arribada.
Se surt del Refugi de Graus, es desfà un tram del dia anterior i quan es troba el sender cal enfilar-se cap a l'esquerra, un rètol indica "Camins de Llibertat". Cal seguir aquest indicador.
El camí comença a pujar tímid, supera la Presa de Graus, s'amaga en boscos de flora diversos i acompanyat de la remor tranquil·litzadora de l'aigua arriba a les Bordes de Noarre. Aquestes bordes estan molt ben conservades, n'hi ha més d'una dotzena i malgrat la seva aparença de poble petit no se'n pot considerar perquè no tenia cap dels serveis bàsics: església i cementiri, botiga... Aquest conjunt de cabanes només era habitat permanentment quan s'hi podien fer les tasques agrícoles i rurals en els prats i en les muntanyes.
Es passa pel mig de les Bordes per gaudir-les i se surt per una drecera molt ben indicada. A partir d'aquí l'ascensió es fa molt dreta, esgotadora i cansada; però tots els mals queden superats per la bellesa de l'indret. Es va pujant entre bedolls, avellaners i, sobretot, entre cascades i vistes inoblidables de la Serra de Canals i els seus cims.
El camí va deixant enrere la Cascada de Noarre, la Pleta de Guerossos (en aquesta Pleta és on hi ha un petit planer verdós i aquós amb un cert descens que permet fer reposar les cames) i els Estanys Blaus de Guerossos (Estanyol de Guerossos, Estany Blau -és el més gran i imponent- i Estany Blau de Dalt) fins que arriba al Col de Certascan (2605 m), preludi de l'ascens al pic gegantí de Certascan (2853 m).
En aquest punt és aconsellable descarregar les motxilles i pujar al Pic sense l'equipatge. L'ascensió és dura i cal tornar a baixar al Col per girar cap a l'esquerra i començar els tres quilòmetres curts i aproximats de baixada que, sense cap dificultat, acaben al Refugi de Certascan després de passar pel llac més gran dels Pirineus: l'Estany de Certascan, un regal diví.
El refugi resta a un parell de minuts de l'Estany. És aconsellable i obligatori el fet de gaudir de l'estany i els seus entorns màgics mentre s'espera el sopar.
AMUNT QUE FA BAIXADA!!!
A continuació teniu l'enllaç de la tercera etapa:
Waypoints
Comments (1)
You can add a comment or review this trail
Tingueu en compte que aquesta ruta passa per una zona de fauna sensible, d'espècies amenaçades i protegides del nostre territori. Preguem el màxim silenci al llarg de tot el seu recorregut i no sortir del camí senyalitzat. Si porteu gos, ha d’anar lligat en tot moment. Si trobeu un niu, no el toqueu, allunyeu-vos-en ràpidament i aviseu al Parc Natural de l’Alt Pirineu (973 622 335 o pnaltpirineu@gencat.cat). Recordeu que el bany està prohibit als estanys d’alta muntanya. Les cremes solars, els repel·lents d’insectes i/o les toxines presents a la nostra pell afecten de forma severa els amfibis. Entre tots i totes podem ajudar a la seva conservació!