Graus - Ermita Templers - Grustàn

El pronòstic del temps per avui és d’intervals ennuvolats al matí i per la tarda s’iniciaran ruixats i xàfecs dispersos, localment forts i ocasionalment amb tempesta. Per tant anirem a fer una matinal no gaire lluny, ens hem decidit per la capital administrativa de la Ribagorça, Graus. Envoltada de petites muntanyes de conglomerat entremig de la Plana i el Pirineu
Sortim de l’aparcament que hi ha davant de l'església parroquial de Sant Miquel i ens dirigim cap al Tanatori, on agafem el sender que surt a la dreta. Aquest tram de camí coincideix amb el que s’enfila a l’ermita de Sant Pere de Verona. Arribem a la Pedra Plana, un plafó ens informa que aquí el dia 1 de maig, al capvespre, quan la gent baixava de celebrar la popular romeria a l'ermita de Sant Pere feia una parada per berenar i ballar, antigament hi havia una font, i es feia el ball de la Pedra Plana. Poc desprès deixem el camí a l’ermita de Sant Pere marcat amb pintura blava i seguim direcció a l’Ubaga de Grustàn marcat amb pintura groga i blanca del PR HU 211. Abastem el mirador de las Plana des d’on tenim una magnífica panoràmica de la Plana de Graus, la vall de l’Essera, del Turbo i el Cotiella.
Ens endinsem en una densa pineda repoblada per un antic i fantàstic camí de ferradura, és l’Ubaga del barranc de Grustàn. A l’esquerra trobem el desviament a l'amagada ermita romànica de Sant Miquel o dels Templers elevada sobre un promontori. Fem un anar i tornar. Fora del recinte prop de la porta d’entrada a l’ermita, en una llenca de terreny pla, hi ha escampades alguns sarcòfags, un d’ antropomòrfic al costat hi ha la llosa que devia servir de tapa. Descendim fins a creuar el barranc de Grustàn, i tornem a iniciar un ascens cap al despoblat. Passem per uns camps d'oliveres centenàries. Enllacem amb el GR 1, sender històric que arrenca a les ruïnes d'Empúries, a la vora del Mediterrani, i travessa tota la península Ibèrica d'est a oest, fins a Finisterre.
Un cop dalt de la penya on hi ha l’antic nucli veiem la formidable església d’estil romànic de Santa Maria de la Penya, antiga església parroquial de Grustán. La porta d’entrada està protegida per un porxo sobre el que s’aixeca la torre del campanar, a la paret hi ha un rellotge solar. Segons la llegenda està relacionada amb l’ordre templera al igual que la propera ermita de Sant Miquel. Continuem fins al disseminat despoblat de Grustàn, el punt més alt de la ruta d’avui a 878 m d'altitud. El nucli es va anar despoblant poc a poc durant la dècada dels seixanta del segle passat, sols queden ruïnes de les cases, algunes de gran envergadura.
Tornem enrere fins a trobar el desviament del PR direcció a Graus. Aprofitem per anar a comprar embotits de Graus i visitar emblemàtica Plaça Major, una plaça porxada que reuneix un conjunt de casa nobles pintades en tons molt colorits, declarada Bé d'interès cultural.