Grony de Miralles, Agulla Grossa i la Ferriola pels Castells i Esglésies de Miralles i Queralt i el Balç de Fontanilles

Agradable caminada sortint des de Santa Maria de Miralles en la que desprès de visitar l’església de Santa Maria (s.XII) i el Castell de Miralles (s.X) ens enfilarem al capdamunt de les cingleres de les serres del Còdol i de Miralles per encetar un panoràmic tram carener que ens portarà a coronar els cims de la Ferriola (792m), l’Agulla Grossa (848m) i el Grony de Miralles (866m), grans miradors de la contrada. Continuarem seguint el Camí de l’Agulla Grossa tot travessant camps de cereals fins arribar a l’excel·lent talaia del Castell de Queralt (s.X-XI) i, per tancar el cercle, visitarem l’església de Sant Jaume de Queralt (s.X-XI), seguirem la monòtona pista del Camí de Bellprat uns 3km i davallarem pel corriol del Clot de l’Agulla Grossa fins la bonica raconada del Balç de Fontanilles (amb font, balma i salt d’aigua), des d’on per cómodes camins i fent pas per la Font de Can Gol arribarem al punt d’inici.

***RECORREGUT: Aparcament prop de l’església de Santa Maria de Miralles-Torre / Mirador-Església de Santa Maria de Miralles-Castell de Miralles-Cinglera de la Serra del Còdol-La Ferriola (792m)-Cota secundària (769m)-Cota secundària (754m)-Ca la Llebre-Agulla Grossa (848m)-Ca la Llebre-Grony de Miralles (866m)-Camí de l’Agulla Grossa-Castell de Queralt-Església de Sant Jaume de Queralt-Camí de Bellprat (pista)-Collet de la Serra del Bosc-Clot de l’Agulla Grossa-Font i Balma del Balç de Fontanilles-Font de Can Gol-Aparcament prop de l’església de Santa Maria de Miralles.

***CRONICA: Carretera C-37, arribats al nucli de Santa Maria de Miralles i just a l’alçada del restaurant “Cal Escolà” prenem una pista emporlanada que s’enfila fins un repla habilitat per aparcar aprop de l’església de Santa Maria i el Castell de Miralles (de fet aquest repla antigament era part del castell). Iniciem la caminada visitant una antiga torre de defensa que hi ha al costat del aparcament, a la que podem pujar facilment ja que esta ben arranjada amb escales i baranes. Un cop a dalt de la torre trobem un mirador amb un plafo interpretatiu de la extensa vista que gaudim. Des del mirador anem uns metres a l’O/NO fins la propera i ben restaurada església de Santa Maria de Miralles (s.XII), al costat de la qual prenem un cami habilitat amb baranes que puja revoltant el costat SO del turo del castell i de seguida ens porta al capdamunt del mateix, on trobem les restes del Castell de Miralles (s.X), documentat des de l’any 960. En l’entorn del castell tambe trobem plafons interpretatius de la dilatada vista panoramica (incloent els cims que farem avui). Des de l’extrem NE del castell prenem un corriol-senda que davalla al NE resseguint una petita cresta rocosa i poc mes avall desemboquem en un sender senyalitzat, sender que seguim a l’esquerra (O/NO) apenes uns metres fins sortir a un verd camp de cereals. Voregem aquest camp deixant-lo a la nostra esquerra i tot seguit prenem un cami-pista que continua pujant al N/NO, mes amunt dobleguem un llom de la muntanya i el cami-pista tomba a l’O fent una breu baixada que ens porta a uns amplis camps de cereals per on pasa la linia electrica. Travessem aquests camps al N i a l’altre banda abastem una pista per on transiten els senyals GR (indicador). Seguim aquesta pista a la dreta (N, senyals GR), fent una lleugera pujada, tot seguit la pista comença a revoltar uns nous camps de cereals i, poc despres que la pista tombi al NE, deixem la pista i els senyals GR (que continuen per la pista) i prenem un corriol a l’esquerra (fites) que s’enfila entre pins, primer al NO pero rapidament agafant tendencia al NE fins sortir a un petit collet on s’hi forma una bifurcacio: seguim el corriol de l’esquerra, que continua pujant al NO i no triga a portar-nos al capdamunt de la cinglera de la Serra del Còdol. En aquest punt el corriol (ben evident) tomba al O/SO i continua força planer resseguint per dalt els cingles, a trams prop de l’estimball que es forma en el vessant S d’aquests i gaudint de bones vistes de l’entorn. Poc mes endavant passem per un breu tram (apenes uns 4-5m) lleugerament penjat, tot seguit se’ns incorpora per la dreta un altre corriol i a partir d’aquí començem a pujar sempre per dalt de la “cinglera-carena” (O/SO, senyals blaus) fins coronar el primer cim del dia, la Ferriola (792m), coronat per una creu i des d’on gaudim d’una amplia vista de 360º. Des del cim el corriol (senyals blaus) segueix carenejant a l’O amb una lleugera tendencia a baixar, despres es redreça al SO i fa una lleugera pujadeta que ens porta al capdamunt d’una aplanada cota secundaria (769m) on tambe gaudim d’una bona vista. Des d’aquesta cota secundària seguim per dalt d’una carena de nou mes rocosa tot agafant rapidament tendencia a l’O i en lleugera baixada fins arribar poc despres a un collet, on rebutgem un corriol que davalla a l’esquerra i, tot seguit, rebutgem gairebe seguits dos corriols que davallen a la dreta (en el segon d’aquests van els senyals blaus) i seguim a l’O un corriol menys fressat (fites) que continua resseguint pel fil la carena, des d’aquest punt mes definida i estreta que aviat ens fa passar pel capdamunt d’una nova cota secundària (754m). Des d’aquest cim secundari seguim a l’O pel fil de la carena fent una davallada que ben aviat ens porta a conectar de nou amb el corriol dels senyals blaus, que reprenem a l’O/SO deixant el fil carener i endintsant-nos en un bosc de pi amb boix on el sender comença a pujar suaument. Poc mes endavant desemboquem en un cami-pista, que prenem a l’esquerra (SO) i davallant un breu tram fins arribar a un collet on es forma una cruïlla de camins senyalitzada per on pasen els senyals GR. Des d’aquesta cruïlla primer fem una “anada-tornada” que encetem seguint la pista que surt a l’esquerra (SE) cap a la “Agulla Grossa de Miralles” i aviat ens deixa en un collet on trobem les ruïnes del mas de Cal Llebre. Des d’aquest collet primer seguim un corriol a l’esquerra (E/SE) que s’enfila una mica fins el punt culminant de la cresteta rocosa que forma el cim de l’Agulla Grossa (848m), coronat per una fulla de ferro i amb una bona vista panoramica. Des del cim desfem el cami fins el collet on trobem les ruïnes de Cal Llebre i ara prenem el corriol que surt a l’altre banda, que s’enfila al SO fins coronar el punt culminant de la Serra de Miralles, el Grony de Miralles (866m), que forma un bon estimball en el vessant S i esta coronat per un vertex geodesic, una senyera i un plafo interpretatiu de l’excel·lent vista que gaudim. Fets els dos cims desfem el cami fet fins el collet-cruïlla de camins on iniciavem “l’anada-tornada” abans esmentada i ara seguim les indicacions cap al “Castell de Queralt” per una pista-cami (senyals GR) que surt a l’O, de seguida fem una petita drecera per un corriol (senyals GR) i despres reprenem la pista-cami una mica mes fins acabar de voltar un camp de cereals, passat el qual la pista esdeve un sender (senyals GR) que va sempre amb una tendencia a l’O/SO fent lleugers desnivells i revoltant allargassats camps de cereals. Força mes endavant el sender esdeve de nou un cami-pista que seguim en la direccio que portem (O/SO, senyals GR) encara voltant mes camps fins arribar a una cruïlla de camins ubicada a les faldes del turo on es troba el Castell de Queralt. En aquesta cruïlla deixem els senyals GR i pugem cap a la dreta (NO) per un cami herbat amb roderes primer i despres per un corriol que ens deixa en un petit collet previ al castell, on s’hi forma una bifurcacio. Des d’aquest punt primer acabem de pujar pel costat N del turo fins al capdamunt del mateix, on trobem les restes del Castell de Queralt (s.X-XI) en forma de diverssos murs i arcades, aixi com l’antiga església de Sant Miquel de Queralt, de la que resta d’empeus part del carcteristic campanar. Val a dir que des del castell gaudim d’una extensa vista panoramica de 360º (per mi la millor vista del dia). Vistes les ruïnes tornem al collet previ al castell i ara prenem el corriol que davalla al S i de seguida ens porta a abastar un sender per on van els senyals GR, sender que obviem i seguim el corriol de l’esquerra, que davalla una mica mes i acaba desembocant en un ampli collet-cruïlla de camins al costat de l’església de Sant Jaume de Queralt. Des d’aquest punt primer ens acabem d’apropar a la ben restaurada església de Sant Jaume de Queralt (s.X-XII) i, de nou en el collet, ara prenem la pista que inicialment davalla a l’E. De seguida la pista dibuixa un parell de revolts, agafa tendencia a davallar al SE i, al primer trencall que trobem, deixem aquesta pista principal i prenem una altre pista a l’esquerra (Camí de Bellprat) que continua gairebe planejant, amb una marcada tendencia a avançar a l’E mentre va faldejant el vessant S de la Serra de Miralles. Durant aquest monoton tram de pista anem obviant els pocs trencalls que ens surten fins arribar a una cruïlla de camins senyalitzada, on obviem les poques indicacions i seguim la pista que portem (la de l’esquerra), que continua a l’E i a partir d’aquí comença a pujar una mica fins arribar a un marcat collet per on passa la linia electrica i on s’hi forma una cruïlla de camins no senyalitzada (Collet de la Serra del Bosc). Travessem el coll en la direccio que portem (E) i, quan apenes em davallat uns metres, deixem la monotona pista i prenem a la dreta un corriol (E, senyals vermells) que davalla fortet i sinuos per una zona d’antigues feixes on a dia d’avui hi ha un bosc de pins fins arribar ben aviat al Clot de l’Agulla Grossa, punt des d’on el corriol esdeve una mica mes fressat i tomba al SE, a partir d’aquí fent un traçat mes directe i planer que aviat ens porta a desembocar en una cruïlla de pistes: seguim la pista secundaria que surt amb tendencia al S i davalla suaument resseguint el vessant dret del Torrent del Boscarró. Poc mes avall rebutgem uns camins a dreta i esquerra que menen a uns camps de cereals i seguim davallant (S) per la nostra pista secundaria una mica mes fins que aquesta fa un revolt a la dreta, punt on prenem un sender a l’esquerra (SE) que tot seguit es redreça al S i no triga a sortir a una pista secundaria. Seguim aquesta pista de baixada i en la direccio que portem (SE), poc mes avall la pista esdeve un cami mes estret i arribem a la cruïlla de camins senyalitzada del Balç de Fontanilles. Des d’aquest punt fem una breu “anada-tornada” agafant un cami senyalitzat i ben arranjat amb baranes que de seguida ens porta a la bonica raconada de la Font de Fontanilles, font que a dia d’avui raja (28-03-2018) i que esta ubicada a sota d’una balma rogenca (d’uns 14m d’amplada x 6m de fondaria) per sobre de la qual es precipita un salt d’aigua. Vista la raconada del Balç de Fontanilles tornem a la cruïlla de camins i ara prenem la pista que puja un xic amb tendencia a l’E/NE i comença a revoltar el vessant N del Turó de Can Meliton. Acabada la pujadeta se’ns incorpora per l’esquerra una altre pista i seguim en la direccio que portem (E/NE) fent una lleugera baixada que aviat ens porta a una nova cruïlla de camins senyalitzada: seguim cap a “Cal Puça” pel cami-pista de l’esquerra, que comença a revoltar un extens camp de cereal tot deixant-lo a la nostra dreta i despres davalla al NE fins arribar a la cruïlla de camins senyalitzada del Torrent de la Creu (hi ha una bassa). En aquest punt seguim de nou cap a “Cal Puça” per la pista de la dreta (NE) i, poc despres, arribem a una nova bifurcacio senyalitzada on deixem aquesta pista que portem i prenem a l’esquerra una pista-cami barrat al transit (“Ruta del Castell”) que comença a pujar amb tendencia al N. Mes amunt la pista tomba al NO resseguint el vessant dret del Torrent de Can Gol i arribem a una cruïlla de camins senyalitzada al costat de la Font de Can Gol (es una mina d’aigua). Des de la font prenem un corriol que s’enfila una mica a l’E i aviat ens porta de nou al punt d’inici.

***NOTA: Practicament tota la ruta transita per corriols, senders, camins i pistes clars i amb molts trams senyalitzats. Técnicament no hi han dificultats a destacar, es tot caminar. Ruta força interessant per fer corrent.