Guanta, Sant Sebastià de Montmajor, Serra Llisa

Dificultat física, IBP índex (https://www.ibpindex.com/index.php/es/): 60

Dificultat tècnica:  Normal. Camins clars i orientació sense gaire complicació.

Us GPS: imprescindible.

Senyalitzada?: Senyalitzada parcialment, punts d’interès, però la ruta no.

Terreny: zona amb molta pedra, cosa que en els corriols trencats, fa complicat caminar-hi, zones puntuals però majoritàriament bon terreny.

Cobertura mòbil: deficient, moltes zones cobertura deficient o nul·la.

Època aconsellada: tot l’any, però millor després de pluges per la riera de Guanta.

Punts d’aigua: inici/final ruta al pàrquing Guanta, Sant Sebastià de Montmajor i font de les Noeretes (seca per l’ocasió).

Punts d’Interès:  Guanta (edifici restaurant), avenc del Castellet, torre del Rellotge, Sant Sebastià de Montmajor, Alzina de les Bombes, Alzina del Tuies, Serra Llisa, Font Falsa, torrent de Guanta, Font de les Noeretes.

Accés punt d’inici: Molt fàcil.

Vistes panoràmiques: tota la Serra Llisa i punts durant la ruta.

Zones d’aigua (rius, gorgs...): Riera de Guanta, en èpoques de pluja.

Descripció:  La ruta comença a l’àmplia zona d’aparcament que hi ha del restaurant Castell de Guanta. Al lateral del camí, just al davant de l’entrada reservada al personal del restaurant. La vegetació tapa l’entrada, però amb una mica d’intuïció trobarem el lloc. Un cop passada la “paret vegetal” trobarem un sender amb un punt vermell a un pi que indica el camí a seguir. La pujada es decidida i amb trams poc clars, però la intuïció i les poques o cap opcions, no errarem el camí, també ajuden els punts vermells pintats a lo llarg del camí. La pujada es fa una mica feixuga per el desnivell i sobretot per l’acumulació de pinassa que et fa relliscar i estar atent. Un cop superat el “el Mal Graó”, comencem suavitzar l’ascens i definir-se clarament el camí. Acabarem sortint a una pista transitable que porta al Castellet de Dalt, però farem una anada i tornada per visitar l’avenc de Castellet, sobretot no hi caigueu, podríeu sortir Castellar del Vallès com diu la llegenda. Refem camí i ens acostem al Castellet de Dalt, propietat privada i no visitable, llàstima, ja que a la seva era hmi ha les restes de dues tines que be valen una visita. Tot es qüestió de si hi oportunitat de parlar-ne amb els propietaris. En aquest punt a ma dreta veurem una bifurcació de dos camins. Agafem el més proper als camps de conreu i que s’endinsen al bosc d’alzines. Zona de densa vegetació i fresca per anar planejant fins la bifurcació del Turó dels tres Pins. Aquí trobem una pista ample amb varis camins que depreciarem fins al Caselot de L’Agell (runes poc o gens visibles al PK 2,5) on agafarem un trencall a ma esquerra. A partir d’aquí el camí comença a transformar-se en corriol per baixar fins s Sant Sebastià. Trams del camí son força trencats i amb pedra solta, cosa que posa a proba el calçat i els turmells. Al final del “descens” sortirem a la torre del Rellotge. Continuem cap a Sant Sebastià i visitem la zona. Refem camí i al costat del camí que hem arribat a la torre del Rellotge, trobarem el camí de pujada, clarament indicat amb pintura groga/blanca de sender PRC-9 i PRC-48. Pugem de manera decidida per sortir al Turó de Sant Sebastià i l’impressionant “Alzina de les bombes”. Rodejarem el turó de la “Tomba dels moros” i després d’un intent fallit de trobar-les, per la densa vegetació del lloc, refem camí i anem per el “Camí del Farell” fins una altra alzina monumental i encreuament de camins, nosaltres prenem el de la dreta per dirigir-nos cap a la Serra Llisa. Hi ha una pal indicador que dona l’opció de continuar recte fins el Pic del Vent. Comença la part més aèria de la sortida. Impressionants vistes durant una bona estona, vistes àmplies al Puig de la Creu, el Serrat de Guardiola, el serrat de la Codina i a tot el Vallès, impressionant. Al final de la serra convida a passar-hi una bona estona per gaudir-ne del paisatge descrit, però ampliant encara més el radi visual. Comencem a davallar amb baixada decidida, camí trencat, i de nou, un bon lloc per posar-hi a prova el calçat i els turmells. Arribats a l’alzina del Tuies, el camí es “pacifica” i tornem a planejar per ombrívoles  arbredes per sortir als carrers de la urbanització de Guanta. En uns corba de la urbanització agafarem un camí direcció a la font Falsa (senyal amb indicació cap a la Font Falsa), paratge que ha perdut tot l’encant, llàstima. Tornem al camí per desviar-nos cap el torrent de Guanta. Malauradament, la sequera actual, ens ha deixat un paratge sense vida, tant mateix la Font de les Noeretes. Tocarà esperar pluges per gaudir d’un espai de bellesa suprema. Ja a partir d’aquí, el final de la sortida està a tocar.