Gúbies de la vallfiguera

Una ruta llarga, intensa i dura que ens endinsa al barranc de la Vallfiguera fins arribar al seu punt culminant, les conegudes Gúbies que porten el mateix nom i que ens transporta a un lloc màgic creat per la erosió del aigua però que pareix imposible reconèixer la seva existència.


Dos rutes boniques unides per a fer-ne una d'excel·lent, que a pesar de la duresa mereix la pena veure. Farem la clàssica de les gúbies de la Vallfiguera, surtint del Toscar.
Aparquem a la Ermita de Santa Magdalena on hi trobem la font dels Xorros, avui bastant seca. Enfilem amunt el GR 171 per un bosc encisador que en poc menys de 3 km però 400m de desnivell positiu, ens apropa al Coll de la Vallfiguera. Descartem les bifurcacions de la Cova pintada i el bassis de la Solana, i ara tirem avall un poc per rodejar tot el barranc per una sendera molt definida que ens porta baix al barranc que hem de travessar.
Fins ara teníem les vistes de les Rases del Maraco i Alfara, i en saltar el coll ens arriben espectaculars panoràmiques de Farrubio i la Barcina.

Una vegada creuem el barranc, ens trobem aviat que el GR es desvia cap a Caro, natros seguim una mica més per la sendera de la esquerra i avall, tornar al barranc i trobar-hi el Salt del Ximenot, avui també sec. Hi ha una foradada a la nostra dreta però queda tapada per la vegetació.

Seguim el corriol que deixa el barranc i surt a la dreta, una bona estona, fins trobar la bifurcació que ve del aparcament del Caragol de la carretera de Caro i emprenem una baixada molt inclinada per conegut baixador de les gúbies, que no es difícil però cal tenir precaució de no lliscar per la fulla solta.
Seguidament arribem al pla de llarers, on hi podem fer un descans, perquè ara em d'agafar forces per emprendre una de les parts més intenses de la jornada. Ens endinsem al barranc on al final de tot hi trobem les gúbies.

La principal dificultat de tota la ruta la trobarem ara, al barranc, ja que cal avançar entre caos de blocs, grimpar i desgrimpar i orientar-se entre les pedres. En cas de dificultat, d'anada a la dreta i a la tornada a la esquerra, hi han alguns camins fitats i trobarem la senyalització de la cursa de Panxampla , segons la época que ens ajuden a orientar-nos una mica més.
Perill de caigudes o torçades entre pedres però si avancem amb precaució, tot és possible. L'últim corriol conecta amb la Font Figuera, anomenada així per què està a la ombra de una Figuera, i tristament avui està seca, jo no l'havia vist mai sense aigua i em deixa un mal regust de boca en pensar cuanta sequera hi ha últimament.

Ara tenim dos opcions. La més fàcil i ràpida seria seguir aquest mateix sender que ens portaria al Toscar directament pel Mas de l'Amat , el Mas de Patut i Pla de Castellassos, però ara unirem la segona ruta del dia. A la dreta del barranc hi ha un sender que acaba en la pista de Farrubio que ve del aparcament dels Reguers, la urbanització de Penyaflor que ens porta al toll blau pel barranc de la Vallcervera.
Com ja fa temps de primavera, aprofitarem per apropar-nos a dinar al toll, el sender es còmode i per sombra. La bona notícia és que la font de la Canonja és ben plena i el Toll blau està preciós, rodejat de cavalls que pasturen.
Després de la pausa de migdia, pujarem al pla de Castellassos, creuant el riu de la vallcervera per senders menys xafats, una mica més bruts, aquí cal anar amb pantaló llarg, i farem un últim ascens de 200m.
Aquest sender ens deixa passat el Mas de Patut, i ens dona la volta altre cop en direcció al Toscar, enllaçant amb la segona ruta al pla de Castellassos, on ja no hi ha cap dificultat, només cal seguir el sender evident que ens retorna a les vistes del principi, les ruïnes de les Ermites de Sant Julià i el Castell de Alfara passarem per la font del Rouret i tornarem a la pista fins al final on hem aparcat al matí.

En definitiva una de les rutes més boniques dels Ports però dura si tenim en compte la dificultat del barranc, afegint a més avui la cuantitat de kilòmetres i desnivell per voler-la allargar, però ha sigut ideal i tot ha sortit perfecte, hem sobreviscut un dia més amb la bona companyia de la nova cabreta Majo, gràcies per la confiança i voler compartir aventures, coneixent una mica més dels racons de les nostres montanyes.
Un dia perfecte.