Guerra civil Falset i Priorat

Pàrquing Falset

Retirada brigadistes

En aquest edifici, a l'octubre de 1938, s'hi vam col·locar pancartes en memòria de combatents morts per celebrar el comiat dels voluntaris internacionals de la Divisió 35. Aquest fet fou retratat pel famós fotògraf i corresponsal de guerra Robert Capa. S'hi poden observar les plantes de la casa greument afectades pels estralls dels bombardejos aeris franquistes que colpiren Falset les jornades del 29, 30 i 31 de juliol de 1938.

Brigadistes Internacionals a Falset

En aquest espai, una fotografia immortalitzà els combatents de la XI Brigada Internacional desfilant direcció al Congrés dels Activistes d'aquesta unitat, al juliol de 1938.

Vistes Marça

Bateria antiaèria mas d'en Crusat - les Soleies

Emplaçament militar de defensa activa. Situat a la cota 371 de les Soleies. Es tracta d'una bateria de l'anomenada ODA 3 de Falset (Organización Defensiva de Artillería) republicana. Disposava d'un conjunt de 5 excavacions semicirculars que servien d'emplaçament d'una peça d'artilleria i quatre refugis a les seves immediacions per tal de protegir els artillers.

Refugi antiaeri

Espai de defensa passiva. Un dels quatre refugis antiaeris que disposava la bateria del Mas d'en Crusat - Les Soleies a les seves immediacions per tal de protegir els artillers en cas d'atac.

Refugi antiaeri

Espai de defensa passiva. Un altre dels quatre refugis antiaeris que disposava la bateria del Mas d'en Crusat - Les Soleies a les seves immediacions per tal de protegir els artillers en cas d'atac.

Pont militar

Pont construït al que era la pista militar de la bateria de les Soleies, damunt del mas d'en Crusat. Es tracta d'un pont construït amb totxos, maçoneria i formigó a la pista militar que es dirigia a les bateries de les Soleies - Mas d'en Cursat, damunt del barranc de les Trampetes. Fou bastit per el bàndol republicà per permetre el pas de les peces d'artilleria cap a aquests emplaçaments. Disposa de tres arcs de mig punt, un de central més ampli, dos de laterals de petites dimensions i una barana d'obra. Formava part del conjunt de l'ODA 3 de Falset ( Organización Defensiva de Artillería) republicana.

Bateries d'artilleria coll de les Trampetes 1.

Emplaçament militar de defensa activa. Situat a la cota 342 del coll de les Trampetes. Es tracta d'una bateria de l'anomenada ODA 3 de Falset (Organización Defensiva de Artillería) republicana. Disposava d'un conjunt de 4 excavacions semicirculars que servien d'emplaçament d'una peça d'artilleria i quatre refugis a les seves immediacions per tal de protegir els artillers. Molt proper aquí també trobàvem la bateria del coll de les Trampetes 2, amb dues excavacions semicirculars més i dos altres punts d'artilleria, amb dos petits refugis més.

Un altre forat semicircular on s'ubicava un altre punt d'artilleria del coll de les Trampetes 1.

Aquest més engolit per la vegetació.

Refugi antiaeri de les bateries

Un dels quatre refugis que hi havia al voltant de la bateria coll de les Trampetes 1. Excavats a la roca.

Un altre refugi del coll de les Trampetes

Un altre dels quatre refugis que hi havia al voltant de la bateria coll de les Trampetes 1. Excavat a la roca.

Molí paperer.

Molí paperer de Marça. A part en aquest edifici, a l'estiu de 1938, en els moments previs a la Batalla de l'Ebre, s'hi va instal·lar el lloc de comandament de la Brigada Internacional 15. El 9 de juny de 1938 s'hi celebrà el comiat del qui fins aleshores en fou el cap, el tinent coronel Vladimir Copic.

Tombes brigadistes internacionals

En aquest espai hi trobem un cenotafi amb tres làpides dedicades a tres combatents de la Brigada Internacional 15. En concret John Cookson, Clarence Kailin i Fernando Iaffa. La figura de Cookson ha transcendit després de tants anys no només pel fet tràgic de la seva mort, sinó per diversos factors més: per la seva personalitat singular, per la conservació d'unes commovedores correspondènces postals amb el seu pare mentre era al front, pel relat de la seva amistat amb Clarence Kailin —un altre veterà de la guerra a Espanya— llegat per aquest, i per la fantàstica història de la seva tomba convertida en símbol secret durant el franquisme.

* John Cookson va néixer el 23 d'abril de 1913 i va morir amb 25 anys, lluny de la seva Wisconsin natal, prop de la desembocadura del riu Ebre. Va ser al setembre de 1938, tan sols deu dies abans que Juan Negrín, el president de la República, anunciés a la seu de la Societat de Nacions que el govern espanyol havia decidit retirar del camp de batalla les Brigades Internacionals. Cookson tenia una intel·ligència superdotada. A la universitat es va especialitzar en física i matemàtiques, i va destacar amb l'habitual naturalitat que ho venia fent anteriorment en els estudis i en altres facetes de la vida. D'entre els centenars d'anècdotes que John Cookson va realitzar al llarg de la seva joventut, en destaca una de manera molt gràfica, que ens diu de fins a quin punt es tractava d'una ment privilegiada: encara estudiant va descobrir un error en una de les equacions d'Albert Einstein, a qui va escriure explicant-li la seva troballa, i el mateix Einstein va contestar a la seva carta reconeixent la decisió i agraint-li la correcció.

Aquest noi aplicat, intel·ligent i amable va anar formant-se i poc a poc va anar llegint llibres d'ideologia política. Un d'ells va ser "Materialismo y empiriocriticismo, de Lenin". Això el va fer reflexionar i va acabar afiliant-se al partit comunista. El seu viatge a Espanya com a voluntari Internacional va ser un dels molts que van venir dels Estats Units als anys 30 per lluitar contra el franquisme.

Dins les Brigades Internacionals aviat va agafar un important carisma, però poc sabríem avui en dia sinó fos gracies al seu millor amic Clarence kailin i la conservació d'un bon nombre de cartes que John va escriure durant la seva estada al front. Clarence havia conegut John a l'institut, el 1930; set anys després un fred 20 de gener de 1937 els dos amics van deixar la seva terra natal amb destinació Nova York, des d'on partirien junts cap a França, per creuar a peu els Pirineus i arribar a Espanya. Van arribar a terra espanyola el 2 de febrer, Kailin va ser enviat al front del Jarama, i Cookson, pels seus coneixements, va ser incorporat al Cos de Transmissions. Els amics es van separar. Només es veurien dues vegades més al llarg de la guerra; la primera vegada als quatre mesos d'haver arribat, al campament general d'Albacete; la segona, tot just de passada, l'estiu del 38: a Clarence l'havien ferit al front de l'Ebre, i des del camió en què era traslladat al costat d'altres ferits, va veure el seu amic John de lluny, marxant amb altres homes cap al front; Clarence va cridar a John, que va arribar a veure'l i el va saludar agitant el braç. Mai tornarien a veure's, però això no ho sabia Kailin llavors, gairebé no podria haver-ho concebut. Ho va fer unes setmanes després, a un hospital de Barcelona, ​​quan un altre company del batalló Abraham Lincoln li va comunicar la notícia de la mort de John. “Vaig pensar que el meu món havia arribat al final…”, va escriure Clarence el 1992, recordant més de mig segle després aquell moment.

L'amistat amb John va marcar la vida de Clarence Kailin, que va fer del record del seu amic una causa personal. Va recopilar tota la informació, testimonis, cartes, que quedaven sobre John, i va edificar un llibre a la seva memòria que narra la història d'un home que va anar molt més enllà d'ell. Les cartes personals de John Cookson, la majoria adreçades al seu pare, formen el gruix fonamental del llibre de Clarence Kailin. En aquests escrits es reflecteix la capacitat intel·lectual i sobretot la consciència social desenvolupada d'un home extraordinari, un home que encara era un noi en molts aspectes, un jove que manté amb el seu pare la relació de l'aprenent, del pigall que requereix la seva guia , encara que sàpiga que és ell qui millor coneix el dibuix del camí per recórrer, i qui està ensenyant mentre aprèn.

Les cartes entre el pare i el fill són commovedores. Ho són per al lector i ho van ser per als seus autors. Sovint, el tema de les seves converses versa sobre els dubtes del pare sobre la missió del seu fill, i els arguments del fill per fer entendre al pare el sentit de la seva vida. El 20 d'agost del 1938, el senyor Cookson pare va portar a l'oficina postal de Green Bay, Wisconsin, una nova carta per al seu fill a Espanya. Va ser la darrera que va llegir John, tot just un dia o dos abans de la seva mort; els qui van ser testimonis del moment de la seva lectura, van explicar que a John se'l va veure ostensiblement emocionat i orgullós de les paraules que li enviava el seu pare: “Mantinguet fent la teva bona feina. Podria ser en va, però no hi ha volta de full, si jo tingués la teva edat, també estaria amb tu. […] Tindria més raó un home a morir jove havent mort per una causa que a viure una vida sencera sense cap”.

John Cookson moriria jove. Va ser dels últims brigadistes a caure al camp de batalla. Un tros de metralla expulsat després de l'explosió d'un obús va impactar al pit i va morir a l'instant al front de l'Ebre. El seu cos va ser traslladat a l'hospital de campanya més proper, en un poblet de Tarragona anomenat Marça, on ha estat des de llavors, constituint un capítol pòstum de la seva història.

Els companys de John van enterrar aquí el seu cos, als afores del poble de Marça i van senyalitzar la seva tomba amb una senzilla làpida de pedra on van tallar el seu nom, la data i el lloc de la seva mort —Ebre—, i el Cos de Transmissors a què pertanyia, tot sota l'estrella de tres puntes de les Brigades Internacionals. El que és sorprenent, amb els anys fins a l'actualitat, és que la tomba de John va sobreviure a la dictadura. Gairebé tots els símbols de la resistència republicana van ser destruïts, però, la humil làpida de John als afores de Marça va ser protegida secretament pels veïns del poble. Sempre se'n va sentir parlar, però les autoritats franquistes van topar una vegada i una altra amb la xarxa protectora que va teixir el poble per preservar la pedra commemorativa. Es va convertir en un símbol, una llegenda i fins i tot en un secretíssim lloc de peregrinació, sobretot per a les joves generacions antifranquistes. Era una vegada més el poble el que havia vençut la batalla a l'oblit com a darrera fase del terror triomfant. Resistir era vèncer. La làpida de John Cookson va ser, possiblement, l'única que va aguantar erigida durant tots els anys de la dictadura, i es va convertir, així, en símbol de tots els caiguts, especialment dels internacionals, que van lluitar contra el feixisme a Espanya.

* Clarence Kailin va néixer el 20 d'agost de 1914, Madison, Wisconsin. Fill de immigrants jueus russos. De petit va fer-se molt amic de John Cookson. John Cookson es va traslladar a Madison per estudiar batxillerat i anar a la universitat, la família de Clarence el va allotjar onze anys a casa seva per tal de poder seguir amb els estudis, d'aquí neix la seva fortes amistat.

Clarence va arribar a Espanya com a brigadista el 2 de febrer de 1937. Un cop arribat va ser destinat a la defensa de Madrid, concretament al front de Jarama. Anys després d'aquella batalla va dir: "durant la sagnant batalla del Jarama les bales van caure com calamarsa i ell no sabia com havia sortit il·lès."

Kailin va resultar greument ferit a la batalla de l'Ebre, quan li va impactar un tros de metralla al colze dret. Era la tardor del 1938 i la República realitzava una defensa desesperada del territori que encara controlava. A Kailin li va salvar la vida un portalliteres, que ràpidament li va aplicar un torniquet per controlar l'hemorràgia. Va ser hospitalitzat a Badalona i repatriat posteriorment als Estats Units.

Anys després Clarence Kailin va dir: “Lluitem contra el feixisme. I estàvem prou polititzats com per comprendre-ho, per això no es va tractar d'una aventura i tampoc va ser per diners. Era lluitar contra Itàlia, el feixisme italià i el nazisme alemany. I sentíem que si perdíem la guerra, la Segona Guerra Mundial era inevitable, que és el que va passar. I va passar perquè la Gran Bretanya i França i els Estats Units es van negar a donar-nos cap mena d'ajuda. I per això, moltes vegades lluitàvem a puny net”.

Durant tota la seva vida, Kailin va lluitar per la justícia social i un cop a Madison va organitzar sindicats d'obrers a la zona. El passat polític de Kailin, no obstant, li va dificultar trobar una feina estable perquè el Govern dels EUA va titllar els veterans brigadistes «d'antifascistes prematurs». Kailin va treballar com a fotògraf a la Universitat de Wisconsin.

Va ser particularment actiu en la campanya contra la discriminació racial. Va pressionar amb èxit les autoritats de Wisconsin perquè integressin història afroamericana al currículum escolar i, juntament amb la seva dona Margaret Coogan, va redactar un llibre de material pedagògic titulat Crònica Negra. Antic membre del partit comunista dels Estats Units, Kailin va ser un crític de la política exterior intervencionista del seu país.

Clarence Kailin va morir al 25 d'octubre del 2009, als 95 anys. Era un dels últims supervivents de la Brigada Abraham Lincoln. Part de les seves cendres van ser dipositades al costat del seu gran amic John Cookson tal com ell havia desitjat.

* Fernando Iaffa nascut al 1913 a Argentina, d'origen jueu Ucraïnès. va ser destinat com odontòleg al Servei Sanitari de la Brigada Internacional 15. Quan estava destinat amb la seva unitat al Mas Magrinyà, va conèixer la jove de Marça Teresa Sancho Giné.

Al setembre de 1938 amb la retirada de les Brigades Internacionals per part del Govern de la Republica ell decideix quedar-se al costat de la seva pretenent. Al 15 de novembre de 1938 es casen.

A finals d'abril de 1939 l'alcalde de Marça va enviar una carta al jutge militar d'instrucció numero 6, informant-lo de presencia de Fernando Iaffa, Iaffa va ser descrit com un argenti que havia esta voluntari de les Brigades Internacionals servint "l'exercit roig". Va ser detingut i enviat al castell de Falset, que en aquell temps servia de presó franquista. Durant els interrogatoris va declarar que havia estat als serveis mèdics i que mai havia portat armes. Cap testimoni va aportar proves en contra de Iaffa, tots el tenien com una bona persona i van dir que havia arribat al poble abans de la batalla de l'Ebre, que s'havia portat bé, que era apreciat i potser el més important, que la seva dona era de "bona" família. Per tot pregat va tenir la gran sort de que no el tanquessin a presó o l'afusellessin, com va arribar passant amb la majoria de republicans o Brigadistes trobats posteriorment. El judici va dictar que marxes a l'exili.

Se'n van anar a l'exili i van tenir dos fills. Va morir al 1985 i va voler que part de les seves cendres fossin dipositades al costat de la làpida d'en Cookson, als voltants del lloc on va conèixer la seva esposa.

La Pallissa

Seguit de tolls situats a la llera de la riera de Fontaubella o de Marça. En aquest espai natural, els brigadistes internacionals, a l'estiu de 1938, s'hi banyaven sovint. Concretament hi ha una fotografia de banyistes del 60è batalló Mackenzie Papineau.

Vistes a la mola

Estació de trens Marça-Falset

Estació ferroviària Marça-Falset. Una vegada establert el front de l'Ebre de l'abril de 1938 al gener de 1939, aquesta estació fou la darrera del servei ferroviari de la línia Madrid-Barcelona, i fou la terminal de rebuda de tropes i subministrament bèl·lic de l'Exèrcit republicà durant la batalla de l'Ebre. Durant la batalla de l'Ebre va tenir gran rellevància i esdevingué un objectiu de l'aviació franquista, ja que pati diversos bombardejos.

Cementiri de Falset

Al cementiri de Falset ens trobem amb dos espais funeraris referents a la guerra civil. Per una banda trobem la fossa comuna, on hi ha enterrades les víctimes dels bombardejos de Falset perpetrats per l'aviació franquista els dies 29,30 i 31 de juliol de 1938. Podem trobar la fossa per la làpida col·locada el 1983 de caire genèric sense la inscripció dels noms propis dels finats.

Al davant de la fossa comuna trobem el segon espai, concretament un monument funerari franquista erigit en record als veïns de Falset assassinats l'estiu de 1936, durant els primers moments de la guerra i revolució iniciada en la rereguarda republicana. Aquest monument s'ha conservat com espai de memòria històrica però s'ha tapat l'àliga franquista.

Refugi de la Quartera de Falset

Refugi de grans dimensions construït i excavat per la Junta de Defensa Passiva de Falset, al subsol de la plaça de la Quartera, refugi de galeria de mina . Fou dissenyat per protegir els veïns de la vila de Faset dels bombardejos aeris de l'aviació franquista. Tenia quatre boques d'accés, planta de creu: una galeria recorria la plaça de dalt a baix, entre 90 i 100 metres de longitud, mentre que una altre perpendicular ho feia seguint l'amplada de la plaça amb uns 25 metres de longitud. L'existència d'aquesta obra imponent fou cabdal per evitar l'augment de la mortalitat civil durant els devastadors bombardejos que van assolar Falset els dies 29, 30 i 31 de juliol de 1938.

Avui en dia està tancat, es troba amb mal estat de conservació . Ha patit un despreniment als 44 metres de la galeria, cosa que el fa esta amb un estat molt precari. El seu accés actual el trobem per una casa privada, concretament Cal Gallissà al numero 42.

Falset Bombardejada

Tot i que les ciutats més bombardejades de Catalunya van ser Barcelona, Tarragona i Reus per objectius estratègics, totes elles. D'altres tampoc van tenir molta sort amb aquest aspecte. La vila de falset és un exemple clar. No va ser de les més atacades en nombre d'atacs, més aviat el contrari, però si que quan li va tocar van ser uns atacs de molta importància i molt durs per la població.

Falset va ser durament atacada pels espais de rereguarda més propers als camps de batalla. Per això aquests atacs van arribar a la part final del conflicte bèl·lic gairebé. El Priorat, per la seva ubicació a l’interior del país i pel fet de no disposar de poblacions grans ni de centres de producció o d’interès militar, no hagué de suportar el mal tràngol dels bombardeigs fins a l’estiu del 1938. Fins llavors, gairebé només havia vist el pas de l’aviació lleial, fos anant o tornant del front.

El 29 de juliol de 1938 la vila de falset va rebre 5 bombardejos, tot i que algunes fonts arriben a parlar de fins a 7. Els més rellevants i sobre els que tenim documentació son els següents; un sobre tres quarts de dotze del migdia. I l'altre sobre les 13:00.

Els bombardeigs van deixar caure un centenar de bombes explosives d’uns 100 quilos, ocasionant uns 25 morts i un centenar de ferits i, a més, la destrucció d’un bon nombre d’edificis.

Falset demanà ajut a Reus, que el proporcionà d’immediat: «L’alcaldia de Falset ens demana auxili per quant l’aviació enemiga ha bombardejat dit poble. Amb tota urgència surt de Reus nostre equip compost per un grup de Bombers, els doctors Aixelà i Domènech, i dues infermeres, tots ells perteneixents a Defensa Passiva.»

Un altre atac fou cap a les 16:00 i a les 18:30 respectivament, quan l’estol enemic, format per deu «paves», es partí en dos i bombardejà simultàniament Falset i Marçà.

L’endemà dia 30, segons Besolí, l’aviació legionària italiana, protegida per caces Fiat Cr-32, atacà les proximitats de Falset, Marçà i el Masroig. Segons Sabaté, que no concreta les dates, l’aviació bombardejà en dues ocasions el nucli de població de Marçà; diu que en una d’aquestes les bombes encertaren de ple el Sindicat, on en aquell moment hi havia presoners franquistes, i que feren una matança.

El 31 de juliol, poc abans de la set de la tarda, l’aviació franquista tornà a Falset tot deixant caure una trentena de bombes explosives. Segons les informacions arribades llavors a Reus, aquest nou atac només ocasionà dos ferits.

Els documents oficials es mouen entre els vint-i-cinc i els quaranta morts. I la destrucció d'uns 180 immobles.