Guiamons, Sant Salvador de Figuerola, Sant Gallard, Santa Coloma de Queralt, Aqueducte, Pou de Gel, Molí del Sol.

Església de Sant Salvador de Figuerola

Església de Sant Salvador de Figuerola

Creu de terme a Sant Salvador de Guardiola.

Panoràmica

Església de Sant Gallard

Sant Gallard està dalt d’un turó i el paisatge del seu voltant és el típic de la zona, camps de cereals canviants segons l’estació de l’any, petits boscos que destaquen quan el blat està daurat o quan ja s’ha segat, i amb una vegetació més espessa a la vora del riu. El poble sempre ha sigut molt petit i amb un paper dins de la història molt poc rellevant, tot i que havia tingut un castell, o casa forta, ara molt enrunada. També havia tingut dos molins, ja que es troba a la vora del Gaià. El de dalt: el molí Vell, en queda actualment ben poca cosa; i el de baix: el molí Nou. Aquest molí es pot veure des de la carretera, i és un edifici impactant i de grans dimensions que està format per tres cossos d’edificis, el més antic, segurament d’època medieval, és el de ponent: una torre amb un portal adovellat a la façana nord. Aquest molí apareix ja documentat el 1357. Els recs que portaven l’aigua que venia de la font de St. Gallard, i d’una resclosa, així com els que venien del molí Vell, encara hi són, també la bassa que és d’amples dimensions. Algunes cases del poble estan enrunades o ja no existeixen, però algunes altres s’han rehabilitat i arreglat, i la petita església, ara que ja no hi ha el castell dempeus, dóna personalitat al conjunt. Les cases estan més o menys alineades al llarg de l’únic carrer que hi ha, les cases més allunyades de l’església, direcció Sta. Coloma, com cal Cornet i cal Briançó, són cases grans i aïllades i amb terreny als voltants. Aquestes dues cases són les que estan habitades actualment, i la de cal Briançó, per la mateixa família que hi havia viscut sempre, i continuen fent de pagès com els seus avantpassats.

Església de Sant Gallard

Església de Santa Coloma

Església de Santa Coloma

Sant roc a Santa Coloma de Queralt.

Santuari Santa Maria de Bell-lloc.

Antic estri agrícola.

Aqüeducte i moli Nou

El corrent fluvial del riu Gaià fou des de sempre molt ben aprofitat, convertint-lo en força hidràulica com a element motriu de nombrosos molins fariners que encara avui, mancats de la seva funcionalitat, trobem a la seva riba. No massa lluny de la vila podem contemplar obres d’enginyeria hidràulica com l’aqüeducte que portava l’aigua Molí Nou, que originalment era de dos arcs de mig punt dels quals tan sols en resta un perquè l’altre se l’emportà l’aiguat de santa Tecla del 23 de setembre de 1874, després del qual es va refer amb materials més senzills o les restes del Molí de la Torre, amb una gran bassa triangular que desemboca en el cacau que movia les rodes de les moles. Altres molins que podem trobar són el Molí del Requesens, el Molí del Sol o el Molí Vell.

Molí fariner de la Torre

Panoràmica

Pou de Gel.

Molí del Sol

Sembrat assedegat.

Guiamons.

Església de Santa Maria de Guialmons