Guilleries: Sant Feliuet de Savassona.

Parquing del cementiri.

Dreta, direcció mirador de Tavèrnoles.

Mirador de Tavèrnoles.

Des d'aquest mirador podrem observar la part nord de la plana de Vic. Entre el mosaic de cultius i forests es poden distingir molts dels pobles d'aquesta vessant, com Sant Hipòlit de Voltregà, Manlleu, Roda de Ter o Sant Pere de Torelló. A l'horitzó trobem els cims de l'altra banda de la plana; com la serra de Bellmunt, la serra de Curull i el Puigsacalm. Més allunyada queda la serra del Cadí amb el perfil del Pedraforca, que pertanyen al Pre-pirineu. En últim terme es distingeixen el Pirineus, sovint nevats, entre el que hi destaca el cim del Puigmal.

Esquerra.

Esquerra. Fita de pedres.

Vistes de Sant Feliuet de Savassona.

Dreta avall.

Balma de la baronessa.

Castell de Savassona.

El castell de Savassona és un castell medieval que es troba al terme municipal de Tavèrnoles (Osona). Fou declarat Bé d'Interès Nacional com a monument històric el 1949. El castell, estratègicament situat a 611 metres d'altitud, fou renovat als segles xvii i XIX i encara és habitat. Té elements medievals, murs de defensa i torre triangular a l'interior de l'edifici. El Castell de Savassona està documentat d'ençà l'any 890, sota el domini dels vescomtes d'Osona i regit per la família de cavallers dels Savassona, que esdevingueren senyors de la baronia de Savassona.

Esquerra . Baixem al camí de l'entrada del castell.

Dreta.

Castell de Sabassona.

Esglèsia de Sant Pere de Savassona.

 És un edifici romànic d'una sola nau, sobrealçada posteriorment, amb un absis semicircular a l'est. Prop de l'absis, al mur nord, hi ha una absidiola semicircular. Al costat simètric no hi ha una altra absidiola, com caldria esperar, sinó un espai de planta quadrada. Les capelles laterals es veuen a totes dues bandes de la nau que van ser afegides posteriorment La façana principal, modificada al S.SVII, hi ha la porta, coronada per un òscul i un campanar de cadireta de dos ulls.

Esquerra, vorejant els camps de conreu.

Creuament BV-5213.

Dreta.

Esquerra pel corriol.

Pedra del sacrifici.

La tradició popular diu que a sobre d'aquesta pedra es feien sacrificis humans i d'aquí li ve el nom. També és parla de què era un dels llocs on les bruixes feien els seus aquelarres. És potser el jaciment de més renom del Pla de Savassona que va ser excavat al 1960 i 1976 proporcionant una complerta seqüència estratigràfica de la que s'hi pot deduir tres horitzons històrics.  En un primer horitzó datat de a l'època medieval es van trobar restes de ceràmica i teules que fan pensar que es feia servir com a lloc d'habitatge adossat a la roca sobre la que es recolzaria la teulada. Per sota del paviment d'aquell habitatge s'hi trobaren túmuls de pedra i ceràmica fosca feta a mà corresponents des de l'Edat de Ferro-Ibèric Antic a l'Edat del Ferro-ibèric Ple (850-200 a.C.)  Les restes de dos sepulcres en estrats més profunds indiquen que va ser un lloc d'enterrament del Neolític Final al Calcolític (2.500 " 1500 a.C). Destaca la troballa d'un esquelet molt ben conservat d'una dona d'uns 25 anys. Sobre una mostra d'aquest esquelet es va fer la primera datació a la península ibérica mitjançant el carboni 14 amb el resultat d'una antiguitat d'uns 4.500 anys (2.345  a 140 anys a.C). La major part dels materials es conserven al Museu Episcopal de Vic, on es pot observar una reproducció d'un sepulcre de fossa del neolític final o calcolític.

Esquerra amunt. Direcció Sant Feliuet.

Sant Feliuet de Savassona.

Sant Feliuet és un magnífic exemplar de construcció anterior a la importació dels mestres llombards. Aquesta ermita, construïda durant els segles X-XI i reconstruïda el segle XI, està considerada com un dels pocs monuments de la Plana de Vic que serveix d'exemple per suposar com eren les esglésies construïdes a l'Edat Mitjana durant el període de repoblació, després de la conquesta dels àrabs. L'edifici està format per un cos pre-romànic (que és el santuari o capçalera amb volta de pedra i arc ultrapassat) i una part romànica (la nau que està la porta principal que mira a migdia). La façana amb un petit òcul en forma de creu i el capçer coronat per un campanar d'espadanya, format per dos  finestrals d'arc de mig punt, que actualment no contenen les campanes, té la porta adintellada amb un arc escarcer. Del segle XVI és l'estrella salomònica a la clau central de la porta principal. Per les restes arqueològiques de la zona, es creu en l'existència d'una primitiva ocupació del cim d'aquest turó. Poblament que degué romandre al llarg dels temps. La reconstrucció de la nau ha d'ésser del segle XI, època en que els comptes d'Ausona aixecaren Casserres, Sant Pere de Savassona i Sant Esteve de Tavèrnoles. Hi ha poques notícies històriques d'aquesta capella, la més antiga de l'any 1037. Fou coneguda com Sant Feliu de la Roca, segons un testament de 1302. Va passar a fondre's amb la parròquia de Tavèrnoles i segons consta l'any 1691, es celebrava missa una cop a l'any. Abandonada més tard, les seves parets varen degradar-se fins que l'any 1960 la Unió Excursionista de Vic la va restaurar.

Panorámica

El dau.

El Dau és un punt d'interès arqueològic on s'hi han trobat restes des del període calcolític fins a època ibèrica. La balma que forma la cara nord-oest ofereix unes característiques morfològiques similars a altres jaciments de la zona. Al 1976 s'hi realitzà una excavació que proporcionà diversos fragments de ceràmica a torn i a mà molt erosionats i un conjunt d'estructures que s'interpretaren com a sitges d'emmagatzematge. En acabar l'exploració, la cala de prospecció va ser reomplerta de nou i no s'observen senyals d'altres prospeccions o excavacions. Les troballes es conserven al Museu Episcopal de Vic.

Pedra de les bruixes plena de creus.

La pedra de les Bruixes és la que presenta una més gran densitat  i diversitat de gravats. Es troben gravats de formes aïllades i també formant combinacions d'elements. S'observen una gran quantitat de petroglifs de caràcter simbòlic, molts d'ells sense una interpretació clara. Les atribucions cronològiques més freqüents les situen des de l'època del Bronze fins a moments medievals, encara que no hi ha estudis precisos al respecte. Durant l'estiu de 2012 es va duu a terme la neteja i consolidació de les Pedres de les Bruixes i de l'Home. Amb aquesta intervenció s'eliminaren les restes biològiques, afavorint la conservació dels gravats i retardant el deteriorament de les pedres. El procés va consistir en la neteja mecànica prèvia de tota la superfície de la roca per tal d'eliminar les restes biològiques més evidents. A continuació es va aplicar un agent biocida impregnat en pasta de paper. Per acabar es va efectuar una neteja total i la consolidació  de les parts més afectades per la disgregació de la pedra, originada principalment  per la erosió i les arrels.  La Pedra de les Bruixes té concedit el grau de protecció BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional).

Pedra de l'home.

Un dels gravats més espectaculars que es poden trobar al Pla de Savassona és el de la figura antropomorfa de la petita pedra coneguda com a Pedra de l'Home o Pedra del Nen. Es tracta d'una figura feta amb un traç molt ben marcat amb un cap molt gran i unes incisions que representen els ulls i la boca o el nas.  Les formes són desproporcionades i simples.  Sembla asexuada encara que alguns estudis li atribueixen sexe femení. A la mateixa pedra hi veiem moltes marques ben diverses però sobresurt una combinació d'elements al voltant de la figura humana que vol representar una cabra o animal semblant. La figura antropomorfa estava especialment afectada per molses, algues i líquens. Durant els treballs de neteja realitzats a l'estiu de 2012 es va poder identificar una taca vermella provocada per alguna cremació feta sobre la roca en algun moment indeterminat. La Pedra de l'Home té concedit el grau de protecció BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional).

Dreta.

Esquerra.

Dreta.

Dreta.

Explotació ramadera d'ovelles.

Tanca de sortida.

Esquerra.

Esquerra pel carrer Pirineu.