Guimerà – Santuari de la Bovera – Nalec – Ciutadilla

Bonica caminada per la vall del riu Corb, amb sortida des del poble medieval de Guimerà, en que hem començat visitant bona part del seu nucli històric pujant pels carrers empedrats i els portals murallats cap a l’església de Santa Maria i tot seguit el castell que domina tot el conjunt, en el que hem pogut pujar a la torre des de dalt de la qual, hem pogut gaudir de molt bones vistes sobre tota la vall.

Sortim pel darrera el castell, seguint una pista que pel d’amunt del poble va cap al Santuari de la Bovera, que hem visitat i retornant a la pista, hem baixat cap al fons de la vall, on seguint al costat del riu i passant pels horts, hem anat cap al bonic salt d’aigua de la Peixera i tot seguit hem pujat al nucli de Nalec, que hem recorregut totalment, fins que hem tornat a la carretera LV-2341, que hem seguit un tram de poc més d’un quilòmetre passant pel voral herbat.

Arribats a la rotonda de la carretera, hem donat la volta al antic hostal per arribar a les ruïnes del Convent, des d’on per un carrer força dret, hem pujat fins al nucli històric de Ciutadilla, del que n’hem recorregut bona part, fins que hem pujat al castell de Ciutadilla, antiga fortalesa medieval, convertit en palau en el renaixement i restaurat parcialment, on hem pogut constatar la seva majestuosa construcció.

Baixem del castell i seguint el camí de Guimerà (marcat com a GR-3) hem començat la tornada, passant per pel costat dels horts, amb conreus de vinya, oliveres i ametllers. A mig camí, hem pogut observar les restes del antic convent de Vallsanta i mes endavant, la Creu dels Quatre Ulls, des de la que ja veiem el nucli de Guimerà al que arribem ràpidament passant per una zona de granges, abans d’entrar al poble.


Guimerà.-
La vila de Guimerà té ascendents de població prehistòrica a partir del neolític, restes de l’època ibèrica i romana i possiblement continuació visigòtica. El nom de Guimerà s’ha atribuït a un topònim germànic, Wigmar.
El castell va ser una important fortalesa medieval, centre de tot el terme. Les primeres notícies que en tenim corresponen al s.XI, va pertànyer a la família Alemany de Cervelló (s.XII), als Castre (1343), als Pinós sota la denominació Castre – Pinós (1371) i als Ducs d’ Híxar (1663-183 ). Els seus senyors s’anomenaven barons de Guimerà. Gaspar Galceran de Castre i d’Aragó va obtenir del rei Felip III el títol de comte de Guimerà el 1599. Des d’aleshores és comtat de Guimerà i vigent com a títol nobiliari.
És un dels pobles que ofereix més bellesa al visitant. El paisatge del seu terme deixa veure estrats de pedra i vegetació de pins, alzina i rebolls. Els marges de pedra marquen els desnivells conreats dels turons i salven les terres de l’erosió de l’aigua de les pluges. Llevat de la llenca estreta d’horts regats pel Corb, els cultius són de secà: cereals, ametllers, oliveres i vinya.

És una vila medieval que té una fisonomia única; un laberint de carrers s’enfilen cap a l’església i el castell , creant un original joc de formes arquitectòniques que podrien fer pensar en racons de plena Edat Mitjana. El poble fou declarat l’any 1975 Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) com una agrupació d’habitatges i edificis singulars.
Perdre’s pels carrers del poble, pujar fins a dalt de tot i contemplar la panoràmica de la vall des de la torre és una descoberta sorprenent.
Text extret de la web http://www.guimera.cat