Guissona Via Verda - Ruta de la Pedra Seca

Portal de l'Àngel - Fonts i safareigs de Guissona

Punt 1 - Sortida - Museu de Guissona

El Museu de Guissona és la institució encarregada de gestionar el patrimoni històric de Guissona. Junt amb el Parc Arqueològic de la Ciutat Romana de Iesso forma un conjunt patrimonial centrat en la conservació, l'estudi i la divulgació del passat romà de la vila. El Museu de Guissona, el Parc Arqueològic i la totalitat del jaciment romà compten amb la consideració de Campus Universitari per part de la Universitat Autònom de Barcelona

Punt 2 - Via d'origen romà - Cardo Màxim

Aquesta era una de les vies que donava accés a la ciutat romana de Iesso. Coincideix amb el traçat d'aquesta via a l'interior del parc arqueològic on es conserven les traces de la porta d'accés de la població i la muralla defensiva. Segueix una direcció de nord a sud i és el referent per una sèrie de vies que serveixen per articular l'entorn.

Punt 3 - Torrent del Passerell

Curs d'aigua estacional que naix a la Font de l'Estany. Actualment en curs de recuperació. Més informació al punt Torrent del Passerell (fora de l'itinerari).

Punt 4 - Cementiri de Guissona

L’any 1881 s’inaugurà l’actual cementiri de Guissona abandonant l’antic emplaçament. La pràctica de caràcter higienista de traslladar els fossars fora dels centres habitats esdevingué habitual a finals del segle XVIII i sobretot en el XIX. Dins d’aquesta òrbita s’ha d’entendre aquest recinte que substituïa el cementiri antic situat al carrer del Tint. El cementiri vell, datat a finals del segle XVIII substituïa al seu torn l’antic espai tradicional d’enterrament entorn a l’església de Santa Maria. En cada cas, les diferents necròpolis han mantingut un recorregut paral·lel a la societat coetània de manera que han esdevingut representatius de l’estil artístic o decoratiu propi del moment. Així mateix, el cementiri actual presenta diverses mostres d’enterraments que es corresponen en el seu moment inicial i que per tant es mostren imbuïts per l’estil historicista del tombant de segle. En el moment en que construí aquesta necròpolis es destinà un petit espai rectangular al darrera, aïllat de la resta i amb un accés independent concebut com a cementiri laic i conegut com a “Corralet”. L’any 1975, el cementiri passà a ser propietat municipal comunicant entre sí les dues parts.

Punt 5 - Ermita de Sant Romà

Petita ermita d’una sola nau coberta amb volta i amb capçalera quadrada que fou construïda al segle XI. Segurament, la façana actual de l’edifici i l’arrancada d’una mena de pòrtic davanter és el resultat d’una modificació posterior. Actualment presenta un estat ruïnós, amb la coberta caiguda, tot i això s’hi poden observar algunes traces decoratives com ara la presència d’un motllura en la línia d’imposta de la coberta. Tradicionalment s’ha considerat com una construcció romànica, aquesta denominació pot respondre tant sols a criteris cronològics, ja que no presenta cap tret decoratiu característic d’aquest estil. En relació a l’ermita, just a l’altra banda del camí, trobem les restes del basament d’un creu de terme que segurament servia per indicar la confrontació entre el terme de Guissona i el de Rubiol. 

Pou de Gel

El pou del gel de Guissona fou construït durant el segle XVII i XVIII amb l’objectiu de conservar el gel de l’hivern d’un any per altre. En aquell moment, el gel era molt apreciat per finalitats terapèutiques, com ara abaixar la febre, com a antiinflamatori o per aturar hemorràgies. També era emprat per conservar aliments donant la possibilitat de millorar la qualitat i la diversitat de la dieta. Aquesta estructura presenta les característiques habituals en aquest tipus de construccions. Està format, doncs, per un cos cilíndric de pedra amb una obertura lateral i cobert per una falsa cúpula també de pedra amb una obertura zenital. El conjunt era completat per la cabana del pouaire conservada només de manera parcial i actualment restaurada en part. 
A l'entorn del Pou del Gel es coneix l'existènica d'una pedrera i d'una vil·la d'època romana.

Punt 6 - Via d'origen medieval o modern

Foto

Punt 7 - Castell de Rubiol

Enmig d’un camp de conreu, en una elevació més o menys circular, hi trobem les traces d’una petita fortificació que entre els segles XI i XIII senyorejava el poble de Rubiol. Actualment, sols es conserven les restes d’una torre que es correspondria amb el cor de la fortificació i altres estructures secundàries relacionades potser amb el nucli habitat. En relació a la torre de planta quadrangular s’ha documentat la presència de ceràmica medieval que confirma la cronologia de la construcció. A partir del segle XIII aquest petit terme aniria perdent la seva autonomia fins a la seva dissolució definitiva en el segle XVI en pro del nucli de Guissona.

Punt 8 - Via Preromana

Part d'una via preromana que passava per l'actual Plaça Vell Pla i que anava des de Pinós del Solsonès fins a Verdú

La Font de Farell

Foto

Punt 9 - Boca de Lagarto

Aflorament de la roca natural enmig d’una argilera que presenta la forma d’un rostre. Al llarg del temps, aquest punt emblemàtic de l’entorn guissonenc ha rebut diferents denominacions essent coneguda actualment pel nom de “boca de lagarto”. El nom actual prové de què, efectivament, la roca presenta l’aspecte d’un llangardaix.

Cartell informació Camí Ibèric

Punt 10 - Carrer contemporani

Punt 11 - Pont de Santa Llúcia

És un dels testimonis visibles de les diverses iniciatives que es van donar entre finals del segle XIX i inicis del XX amb la voluntat de construir una línia de ferrocarril que connectés Cervera amb Ponts. En el primer cas, s’iniciaren les obres d’execució amb la construcció d’algunes infraestructures, tot i això la companyia promotora acabà fent fallida aturant el projecte tot i les inversions que ja s’havien realitzat. En el primer quart del segle XX la Mancomunitat reprengué la iniciativa sense dur-la a terme finalment.

Punt 12 - Obra de Fluvià

Aquest edifici són els vestigis d’un palau gòtico-renaixentista encarregat pel Bisbe de la Seu d’Urgell Pere de Cardona. Aquest edifici es construí en l’emplaçament on s’hi trobava l’antic nucli de Fluvià. Les tasques de construcció del nou edifici es van donar entre els anys 1505 i 1514, quan el seu comitent fou ascendit a arquebisbe de Tarragona deixant l’edifici incomplert. Tot i això, es van arribar a cobrir els baixos i s’inicià la construcció del primer pis. L’estat en que es troba actualment es deu en gran mesura a què durant la Guerra del Francès, entre el 1808 i el 1814, les tropes enemigues posaren setge a la població des d’aquest emplaçament. Un cop finalitzat el conflicte, per evitar episodis similars, s’enderrocaren tots els sostres excepte el de l’espai que funcionava com a capella.
Actualment, malgrat l’estat ruïnós de l’edifici, encara s’hi poden apreciar traces decoratives que apunten a un palau on es juxtaposen elements de la tradició constructiva medieval gòtica amb les noves tendències renaixentistes. El resultat de la suma és una residència luxosa amb una decoració arquitectònica complexa i refinada que ofereix gran quantitat de solucions en cadascun dels espais. 

Punt 13 - Molí de la Teresa

En aquest sector s'aixecava l'últim molí de cereal que existia a Guissona. S'accionava amb la força de l'aigua procedent de la font de l'Estany. Va ser enderrocat l'any 1944. En el mateix sector existia amb anterioritat algun tipus d'assentament d'època romana, segurament una vil·la.

Punt 14 - Font de l'Estany

La Font de l’Estany és un complex ampli i espaiós composat per diversos elements. Trobem per una banda la pròpia font, que es correspon amb una ordenació del sorgint natural d’aigua i un parc annex amb taules i cadires pensat per a celebrar-hi trobades i berenars. De manera secundària, en l’extrem oposat del conjunt hi trobem el naixement del torrent del Passerell i un seguit d’horts que en depenen. Aquest font ja apareix documentada l’any 1277 amb el mateix nom.
En l’actualitat l’element més interessant del conjunt és la mateixa font, que segons es suposa es l’evolució de les mesures que s’haurien aplicat en època romana. L’any 1815, per una davallada del cabal, es procedí a una neteja del pou, que fou cobert i s’hi habilità la font encara present en l’actualitat. La font està composada per diversos brolladors on destaquen tres rostres més o menys antropomorfs i dues volutes vegetals. L’any 1816 s’enllestiren les obres d’arranjament amb la construcció de l’obelisc que completa el conjunt. 

Via d'origen medieval o modern

Carretera de Sant Guim

Punt 16 - Font del Piteu

En l’emplaçament on actualment trobem la Font, a l’entorn del canvi de segle XIX i XX Ramon Esteve i Llobet feu construir una bassa de grans dimensions amb l’objectiu de canalitzar l’aigua des de la font de l’Estany fins a Guissona per a l’ús domèstic. Un cop les instal·lacions van ser superades, la bassa s’utilitzà pel rec de la zona fins que entrà en desús. L’any 1945 l’Ajuntament comprà el terreny a l’empresa Aguas de Guissona S.A. Després de molts anys d’abandonament en què aquest espai funcionava com a abocador, en la segona meitat dels anys 80, es va urbanitzar en forma de placeta amb taules i cadires de pedra. L’any 1988 es decidí unànimement en un acord d’ajuntament denominar aquest espai com a Racó d’en Piteu. En l’actualitat, l’element central d’aquest espai és una petita font, la font d’en Piteu, on encara avui és habitual trobar-hi gent carregant garrafes d’aigua. Piteu, és el sobrenom amb que era conegut popularment Ramon Esteve i Llobet. Aquesta denominació li venia pel fet de que la seva mare era de cal Piteu. L’origen del nom és que la seva mare provenia d’una família originària de Sant Llorenç de Morunys, on es produïen uns teixits coneguts com a Piteus, originaris de Poitiers. Actualment, Piteu és també el nom del protagonista de la col·lecció de contes: Guissona, històries de conte, que ha donat lloc a la producció d’un gegantó.
En aquest punt el recorregut pren una via d'origen medieval o modern

Foto

Foto

Punt 17 - Via d'origen romà. Decumanus

L'actual camí de les Serres manté el traçat dels decumanus que organitzaven el territori en època romana. Aquests vials seguien un traçat d'esta a oest.

Foto

Punt 18 - Via d'origen romà. Cardo Màxim

Continuació del Cardo Màxim al sud de Guissona. Aquesta via, amb diverses alteracions en el seu traçat es pot resseguir fins a Cervera, passant per Bellveí i Tarroja.

Cabana del Meu

Punt 19 - Via d'origen incert

Mirador de les Serres

Punt 20 - Oratori de Sant Antoni

Limitant la vinya del Barceló, amb el camí de Torrefeta´, hi trobem un creu pedró formada per un monòlit de pedra amb una fornícula que allotja un mosaic de ceràmica amb la representació de Sant Antoni Abat. Tot i que no es disposa de dades concrets sobre la seva col·locació per l’estil i aspecte es pot datar en la segona meitat del segle XVIII. En la representació s’ho pot veure a Sant Antoni abat amb una llarga barba blanca i vestint un hàbit de monjo, acompanyat per un garrí, un dels seus principals atributs. El nínxol es troba protegit per la reixa de ferro original i per una segona reixa més moderna i de forats més petits. La pedra que allotja la peça presenta un coronament toscament apuntat que es culmina amb una petita creu llatina de ferro fletxada. En l’espai just per sobre la fornícula hi trobem, també, una creu incisa. 
Des d'aquest punt el recorregut segueix una via d'origen incert.

Punt 21 - Molí de cal Vaquer

Molí per l’extracció d’aigua construït l’any 1954. Es tracta d’una estructura en forma de torre de planta quadrada amb dos cossos i terrassa amb balustrada. El conjunt de l’estructura es feta amb pedra arrebossada i carreus ben disposats de pedres ben escairades col·locades al llarg i de través. Aquesta estructura comptava en origen amb un roda de pales que accionaven una bomba d’aigua que servia per omplir una bassa circular annexa. Actualment les aspes han desaparegut i l’accés a la construcció es troba tapiat. 

Punt 22 - Font de la Salut

Sorgint d’aigua natural conegut popularment com a “Fonteta” en relació al cabal menor respecte a la font de l’Estany. Aquest doll d’aigua apareix documentat com a Font de Bisbal fins que al 1773 es posà sota l’advocació de la Mare de Déu de la Salut. En aquesta data es disposà un mosaic amb la figura de la Verge en una fornícula sobre les canelles. Al mateix moment, s’arranjà tot el conjunt donant forma de barca a la font. El conjunt va ser restaurat l’any 1914 amb algunes modificacions de menor abast en moments posteriors. Actualment la font està seca gairebé sempre i només raja en els anys especialment plujosos que en què puja la cota de les aigües freàtiques.
L'itinerari segueix per vies d'origen incert.

Punt 23 - Tapioles

Antiga vaqueria que pren el nom de l’antic poble de Tapioles i que ha perviscut en forma de masia amb diversos habitatges que s’haurien de situar en la segona meitat del segle XIX. Aquest complex destaca per comptar amb una àmplia bassa d’aigua, gairebé un petit estany que parteix de l’antiga bassa de la Colometa. Actualment aquest petit embassament és el gran atractiu del nucli ja que compta amb diversos ànecs que són visitats per molta canalla de Guissona.

Basses de Tapioles

Punt 24 - Font del Pi

La font del Pi es presenta com un complex on s’aglutinen elements diversos. En primer lloc, entre unes roques, al peu d’un pi, hi trobem una deu d’aigua apareguda l’any 1968. Aquest doll fou anomenat Font del Pi precisament pels pins que creixien en la zona. Actualment aquesta font es troba dins un recinte tancat, tot i això encara es pot veure des de l’exterior. Molta gent recorda encara les llargues hores d’esbarjo pels encontorns mentre omplien garrafes d’aigua per dur-les a casa. L’aigua de la font fou declarada mineromedicinal l’any 1973 per la presència d’oligoelements necessaris per l’organisme. Al 1974 fou declarada d’ús públic. La veta d’aigua que donava lloc a la font fou explotada a nivell comercial per una empresa d’embotellament d’aigua que mantenia el nom de la font, la Font del Pi. L’empresa es va mantenir en funcionament entre l’any 1968 i l’any 2003

Punt 25 - Via d'origen romà - Decumanus

Camí que serpenteja seguint direcció est-oest resultat de la parcel·lació d'època romana

Era del Pallarès

Punt 26 - Via d'origen romà - Cardo

Via conservada amb un traçat de nord a sud paral·lela a l'antic Cardo Màxim de la ciutat romana de Iesso

Foto

Punt 27 - Bosc del Catarro

La població de Guissona, en termes paisatgístics es troba dins el bloc anomenat Alt Sió. Aquesta unitat es troba integrada dins de l’anomenat Altiplà Central de Catalunya, que a la vegada, és un sector de la Depressió Central Catalana. El relleu actual és el resultat de la interacció de la composició litològica dels materials, l’estructura geològica i l’acció dels agents erosius. A nivell geològic està format per abundants restes sedimentàries i pels terrenys oligocènics propis de la conca lacustre que ocupava la depressió interior de Catalunya. En l’actualitat aquest indret es caracteritza per les terres planeres de relleu

Punt 28 - Via d'origen romà - Decumanus

Encreuament d'un antic cardo (N-S) amb un decumanus (E-W) corresponent a la centuració romana.

Punt 29 - Via d'origen romà - Cardo Màxim