Gurp-Tossal de Codonyac-Pico-Xic-Roca Lleuda-Sta. Engràcia-Gurp

Les panoràmiques que s'ofereixen resseguint la carena de Gurp, serra del Castellet i la serra de Santa Engràcia, són fantàstiques, malgrat, que la petjada per aquestes solitàries serres, són un pel dificultoses per l'erosió que esta patint aquest de tipus de roques conglomerades, ara, val la pena patir aquesta incomoditat perquè les imatges que s'albiren són magnifiques.

Accés al punt d'inici: Sortida de Lleida prendre direcció a Tremp. Sortida de Tremp en direcció a Pobla de Seguir, i, en el km 88, desviar-se cap a Talarn-Gurp. Passat Talarn continuar per la mateixa via, la qual, travessa l'Acadèmia Militar i us menarà a Gurp.

Itinerari:
L'itinerari l'iniciem des d'un petit aparcament que hi ha prop de les cases del Raval i el Molí Fariner, desfem el curt tram de pista, i ens dirigim cap a l'església de Sant Serni, (S.XII), i d'aquí, comencem a pujar pel sender que ens menarà cap a la Roca dels Corrals plena de coves i balmes, com la cova d'en Peixeco, cova d'en Muntaner i corrals de Gurp. Aquestes són construccions fetes a la cinglera, aprofitant les balmes que es formen en la pròpia roca.

Passat aquest tram de cinglera arribem a la part de les Esplugues, cova Jainera, en la que, hi ha preparades vies d'escalada amb els para-volts fixats i plaques identificatives del nom de la via i el seu nivell de dificultat.

Travessem el barranc de Forns, passem el Pas de Grau, seguim un curt tram del barranc de les Carants, el qual, deixarem per seguir el sender amb marca groga que ens portarà a la pista de Caramell, i, d'allí, ens enfilarem cap al Tossal de Codonyac.

Una vegada arribats a la pista, ens desviem a l'esquerra i la seguim fins a trobar una torrentera a la nostra dreta. Ens desviem i seguim per la torrentera, avancem poc a poc i en lleu desviació cap a la nostra esquerra, cosa que fa que enllacem amb una altra de més petita. Pugem molt lentament perquè el terreny és de mala petja i continuem desviant-nos cap a la nostra esquerra per evitar trobar el pas barrat. La pujada és feixuga, però, quan arribem al sender, aquest millora i arribem al cim del Codonyac sense cap problema. Les vistes són magnífiques , admirat l'entorn, desfem un curt tram de sender i ens desviem cap a l'esquerra per anar a buscar al pas que travessa la barrancada, aquest pas, s'ha de fer amb una mica de precaució perquè la roca conglomerada desprèn pedres que fan complicada la petjada.

Travessada la canal conglomerada, continuen baixant i pujant cap al segon objectiu del dia, cova del Codó i pico Xic. Això és un trencacames constant perquè continuem trescant per la serra de Gurp, serra de Comes, pista de Caramell, serra del Castellet, i, un cop passada la collada de Castellet, pugem a la Roca Lleuda, i, a partir d'aquí, davallem cap a la pista de Santa Engràcia a Castellet i camí de Balust, la qual, deixarem per dirigir-nos cap a la serra de Santa Engràcia, un cop deixem la pista, trobem una senyal groga, la qual, no seguim perquè desconeixem on mena, però, després ens adonem que duu al mateix lloc, per tant, es pot seguir aquesta marca groga que l'itinerari discórrer per sender.

Aquesta pista/camí, ens portarà cap al punt més elevat d'els Morrals. El sender es de bon seguir, a mesura que ens anem apropant a Sta. Engràcia, el sender es complica un pel perquè caldrà emprar les mans i evitar lliscades produïdes per l'erosió de la roca conglomerada. Superats aquests parells de punts complicats, continuem davallant cap a Sta. Engràcia pel sender proper a la carena.

A l'entrada del llogarret de Santa Engràcia, trobem els safareigs i una font d'aigua fresca i bona. Decidim no visitar el poble perquè ho hem fet manta vegades, ara, sinó, s'ha vist mai, val la pena fer l'esforç d'anar a visitar les ruïnes del castell de Santa Engràcia (S.XI) perquè les vistes de la Conca de Tremp, són espectaculars.

A l'inici de la pujada cap a l'interior del poble, agafem direcció a Gurp, el primer tram de sender “Camí de Tremp”, es força bonic perquè es obac i amb un mur de pedra seca a la banda dreta. Després el bosc es va obrint. El sender va baixant lleugerament cap el barranc de Remilans, s'enfila cap al Coll de Roures, en aquest punt, s'albira una bonica panoràmica de la cinglera de Gurp. El sender baixa fins l'engorjat d'aigües cristal·lines del barranc de Caramell, on una indicació ens fa pujar fins una roureda oberta d'arbres de grans dimensions . El camí continua pujant fins arribar a una zona de camps, on es veu l'Ermita de Sant Martí de Gurp i prop seu hi ha el barranc de Gurp, apte per fer barranquisme, nosaltres no ens hi atansem perquè se'ns fa tard. El deixem de banda i continuem cap Gurp, passant per la zona de les hortes i del Molí Fariner.

Cal tenir en comte que aquesta ruta trenca-cames que discórrer per la carena de les serres de Gurp i Castellet, es poden evitar si es tresca per la pista de Caramell, ara, val la pena de patir aquestes incomoditats perquè les vistes que s'hi albiren recompensa l'esforç fet