Homenatge a en Vittorio

Centre Cívic de Riells del Fai

Plaça de Riells

L'església de Sant Vicenç de Riells del Fai és una església de nau única, amb absis rectangular i tres capelles laterals. La nau principal està coberta amb una volta de llunetes. L'església té estructura de nau basilical, amb la torre del campanar, i una segona torre a ambdós costats de l'absis. La torre del campanar, de planta octogonal, és segurament d'època barroca.

En la façana principal hi ha la porta d'accés, coronada per un timpà amb la data 1703, i una fornícula amb la imatge d'un sant. Damunt la fornícula hi ha un ull de bou de grans dimensions i, situat a l'esquerra de la fornícula, un rellotge de sol.

No conserva restes notables de l'edifici romànic, només conserva part del mur nord-oest, sota el campanar.

Entre el mobiliari hi trobem una creu patriarcal reliquiari, amb ànima de fusta i cobertura de plata, conservada actualment al Museu Diocesà de Barcelona.

El primer esment el tenim el 971, ja abans que el 1045 el bisbe de Barcelona l'uneixi al monestir de Sant Miquel del Fai. Cinc segles després, el XVI, s'uneix a Bigues com a sufragània, i el 1618 es reforma i s'amplia fins a esdevenir l'edifici actual, completat el segle XVIII. Finalment, el 1957 passa a mans del Bisbat de Vic.

Camí antic de Bertí

Tram d'aquest antic camí que avui en dia s'ha integrat en la trama urbana de Riells del Fai i porta fins a can Corona i cal Cadiraire.

La Vall Blanca

Conjunt format per diversos edificis entre mitgeres, d'un sol cos, de planta baixa i pis, molt senzilles. Estaven situades amb façana a migdia, i amb petits horts al darrera. El camí de la Vall Blanca devia passar per davant, però actualment és un carrer sense sortida. Juntament amb Can Miquel i Can Corona, formaven un petit nucli urbà.

Les cases són les següents: Can Galló, Can Panoi, Can Balloté, Can Gep i Can Víctor, essent aquesta última la millor conservada i de més grans dimensions.

Camí de l'Alzina Rodona

Camí que porta al Grau de l'Alzina Rodona i a les Costes d'en Batlles.

Camí de les Costes d'en Batlles

Recte es continua cap a l'Alzina Rodona, pujant dels Cingles de Bertí que enllaça Riells del Fai, en la zona de l'accés a Vallderrós, fins a pràcticament sota la casa de l'Ullar. Un cop creua el torrent de Puigfred es tracta d'un camí molt costerut que guanya alçada amb diverses llaçades.

Seguir pel camí a l'esquerra, que s'enfila al costat de la pedra vermella de la cinglera.

Mirador d'en Vittorio

En Vittorio Peddrochi (1936-2023), president del GEBRACB entre 2006 i 2010, va ser un home que sempre va estimar el territori, el va conèixer i el va divulgar fent-se servir de les excursions, el modus vivendi de la nostra entitat d'una manera senzilla, propera i entranyable.

Les seves excursions no solien ser ni difícils ni molt llargues, com aquesta que li hem fet d'homenatge, i sempre hi havien assumptes o temàtiques per comentar.

Així, doncs, a mode d'homentatge pòstum, hem celebrat un petit acte en aquest indret amb la immillorable presència dels fills i néts d'en Vittorio, indret que per nosaltres, a partir d'ara, serà el mirador d'en Vittorio, des d'on es gaudeix de tota la Vall Blanca, Vallderrós i el poble de Riells del Fai.

Costes de Sant Miquel

Les Costes d'en Batlles és el sector dels Cingles de Bertí que tanca septentrionalment la vall de Riells del Fai, mentre que les Costes de Sant Miquel és el sector que tanca per llevant la Vall de Sant Miquel excavada pel Tenes. Els materials de l'eocè inferior són conglomerats rojos, que són els que provoquen les tonalitats roges de la part baixa. El color blanc de la part alta ve donat pels estrats marins de l'eocè mitjà gràcies a les capes calcàries que contenen nummulites. Aquests sectors són rics en fòssils marins, on cal destacar mol·luscs, corals i algun crustaci. Les roques calcàries són poc favorables a la vegetació i a l'agricultura, pels seus components i perquè l'erosió afavoreix la formació de cingleres verticals.

Torrent del Gat Menjat

El torrent del Gat Menjat és un curs d'aigua que neix als entorns de l'Onyó, dalt els Cingles de Bertí, i que es precipita ens diverses ocasions per les Costes de Sant Miquel per desguassar al Tenes prop de la Madella. En aquest punt es creua el torrent a gual.

Camí de Sant Miquel del Fai

Connexió amb el camí històric de Riells a Sant Miquel del Fai.

A l'altra banda del riu, al fons de la vall, hi ha les ruïnes de l'antiga central hidroelèctrica de Riells. És un edifici de planta rectangular, de quatre plantes d'alçada, de parets de càrrega de maó massís vist. Els forjats eren de bigueta metàl·lica i revolto ceràmic, i les cobertes, a dues aigües i de teula àrab, descansaven sobre encavallades de fusta. Hi havia un annex a aquest cos principal, de la mateixa alçada, però de menors dimensions en llargada i amplada. És una mostra dels edificis industrials de principis de segle, molt auster i sense decoracions. La central està situada a tocar del riu, damunt la pedra i al costat d'una resclosa, on encara queden les restes de la passera que unia l'edifici amb el camí d'accés des de Riells.

A mitja alçada de la cinglera hi ha l'ermita de Sant Martí del Fai, sobre d'unes típiques tosques de travertí. L'ermita conserva l'estructura original, una nau rectangular amb volta de canó, apuntada i lleugerament desviada. L'absis és semicircular, amb volta de quadrant d'esfera, separat per un arc triomfal de la volta de la nau. Les úniques obertures són una finestra absidal doble esqueixada, una finestra en forma de creu a la façana de ponent i el portal d'accés a la façana de migdia, amb arc adovellat de pedra tosca. Sobre l'arc triomfal hi ha les restes d'un campanar de cadireta de dos ulls. El lloc apareix citat el 878, en una cessió tutelària a Sant Cugat del Vallès.

La Madella

Masia amb diversos cossos afegits, situada en el recinte que tanca un barri, on a més hi trobem pallisses i estables per als animals. L'edifici principal és de grans dimensions, de planta baixa, pis i golfes, de tres cossos d'amplada i coberta a dues aigües. Les obertures estan emmarcades amb carreus escairats de pedra sorrenca de la zona i el portal és d'arc de mig punt adovellat.

A la façana principal també hi ha un rellotge de sol.

L'espai d'accés a la casa, que queda un xic enterrat respecte el camí, està pavimentat amb lloses de pedra i pedres de molí.

Existeixen unes runes d'un edifici anomenat el Madellot, que podia haver donat el nom a la casa actual. En el segle XV surten esmentats com a remences, i en el fogatge de 1533 es cita a Gabriel Madella. L'any 1580 consta la paga de rendes al monestir de Sant Miquel del Fai.

A la porta de la masia de La Madella hi ha una urpa de llop, que seria la darrera evidència física de la presència del llop a la comarca. La tradició oral diu que es tractaria d'una mà humana transformada en llop d'un hipotètic crim passional.

Una altra història diu que era un llop que es refugiava a la Bauma Rossa i tenia a la gent de la zona molt espantada. Situen aquest fet entorn el 1870. Era una nit de cru hivern, quan la lloba va entrar als estables per buscar les seves víctimes entre els xais. En Pau Madella al sentir l'aldarull va agafar l'escopeta i va matar la bèstia, la urpa de la qual encara es pot veure penjada a la porta de La Madella.

El barri que envolta els edificis té dos portals d'accés, amb dues dates diferents.

Plaça Viaplana

Plaça centrada pel monument dedicat a L'Hereu de Viaplana i a la llegenda de la dona de l'aigua. Representa tres figures humanes, realitzades en acer Cor-ten, sobre una base plana. La placa és de marbre.

El mas Viaplana és una masia de planta quadrada, amb diverses construccions adossades. De tres cossos d'amplada, té planta baixa i dos pisos d'alçada. La coberta és a dues aigües, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana. En la rehabilitació s'han repicat les façanes, deixant el paredat de pedra i maó massís a la vista. Conserva el portal d'arc de mig punt amb dovelles i les obertures del primer pis emmarcades amb carreus de pedra arenisca treballada. La resta d'obertures estan emmarcades amb obra o pedra de dimensions més petites i menys treballada, realitzades recentment.

Actualment està envoltat per un barri, també de paredat.

La façana principal presenta obertures d'èpoques diverses, apreciables en el tipus de material que conforma l'obertura.

Dins del recinte tancat pel barri, hi ha diverses construccions destinades a magatzem, estables de bestiar, etc., també d'èpoques diferents.

El mas apareix documentat en el fogatge de 1553, habitat per Joan Viaplana. L'edifici sembla que es va reformar el 1924, ja que abans de la última rehabilitació, era la data que constava sota el carener, al capdamunt de la façana principal.