Horta - fonts de La Marquesa i de Can Massó, Portell de Valldaura i Font del Rosinyol

Caminada per la part solana de la Serra de Collserola per veure algunes fonts, amb una escapada a la part obaga per anar a la font del Rossinyol.
Comencem a caminar prop del Laberint d´Horta on em pogut deixar el cotxe per que hi ha molt aparcament encara que a les hores s´omple tot.
L ‘intenció era seguir algunes fonts del vesant sud de la serra seguint indicacions d´altres caminadors; la primera hauria d´estar just al costat de les casetes vestidors del camp de futbol, crec que ja no hi es o almenys no la vam trobar.
Camí amunt ens apropem a la Font de la Marquesa, un indret molt malmès per l’actitud incívica d´alguns que hi passen; llàstima perquè en altre temps devia estar molt be.
Mes amunt hi ha la bassa de Can Massó, buscant al peu del mur de la bassa hi ha la font que raja de la mateixa bassa; cal estar alerta dons es fàcil passar-la per alt dons encara que es prop del camí, gaire be no es veu. Tal com explica altre caminador, dues palmeres seques ens poden servir d’orientació; la bassa era plena i de la font rajava aigua.
En un tot i no res fem cap al Portell de Valldaura amb un pont espectacular damunt la carretera; un espai amb obra i bancs s’agraeix per descansar.
El següent pas es continuar avant i després agafar el camí ample a esquerra que baixa a la font del Rossinyol ( hi ha un pal indicador del camí a seguir), si teniu ganes de caminar podeu fer el camí llarg i si no, aviat veurem a dreta un sender que ens hi dura per camí mes curt. El camí llarg te algun tros que s´ha de anar apartant les herbes altes perquè no el deu fer servir gaire gent.
La Font del Rossinyol ( fonteta) es al mateix costat del camí; sentirem el soroll del aigua al rajar, això i l´ombra s´agraeixen.
Tornats al camí ample nomes serà qüestió d´anar fent; nosaltres abans d´arribar a Casa Juaco em pres un sender a esquerra per no fer tant camí ample; anem a parar al mateix lloc, prop del anomenat Forat del Vent. Ens desviem del camí per anar a veure el que queda d´un altre font; sembla que fa anys que no raja , ens la podíem haver estalviat.
Tornats al cai ample, mes avall , girem a dreta ( hi ha un indicador) on comencem a baixar; el sender no es còmode i els peus ho noten; anirem a parar damunt del aparcament dels busos de Barcelona i d’allà de nou a trobar l´aparcament.
Potser no es una caminada apropiada per fer a l´estiu.