Hortmoier i Escales pel Pas dels Lliberals i la Palanca d'Agafa l'Ase

Ruta per l'Alta Garrotxa que ens permet visitar la meravellosa vall d'Hortmoier i la recòndita Mare de Déu d'Escales, passant pel vertiginós Pas dels Lliberals o Grau d'Escales i la Palanca d'Agafa l'Ase.
Durada: Aprox. 4 hores i mitja.
Data: 12 de desembre de 2021.

Tot i que aquesta caminada la fem a finals de tardor, volem deixar clar que el millor moment per a gaudir de la Vall d'Hortmoier és a la primavera, quan es veu inundada per la verdor.
Sortim d'Oix, deixant el cotxe poc després de Can Pei, en un lloc on hi caben 2 vehicles. Tot i que es pot recórrer el primer tram de la ruta amb turisme, aviat el camí només serà apte per a 4x4 i tampoc hi ha garanties de poder aparcar més endavant.
Comencem a caminar vora la Riera d'Oix. Al fons s'albira la cresta del Ferran. En uns 20 minuts arribem al Pont Trencat, que presenta un element poc habitual: Un desguàs al bell mig de l'arcada, per on s'escola l'aigua de la pluja. Just passat el pont, veiem a mà dreta el camí per on tornarem. Nosaltres ara seguim la pista que puja a mà esquerra. A uns metres hi ha quelcom curiós: Un pou amb graons que sembla conduir a una espècie de búnker subterrani o quelcom semblant. No serà l'únic d'aquests pous que trobarem a la ruta d'avui...
Ara ja tenim al davant la imponent cresta del Ferran. Passem davant el Pas del Lliberals o Grau d'Escales, el camí antic a la Vall d'Hortmoier per on passarem després.
Entrem a la Vall d'Hortmoier. Ens trobarem una tanca i un avís de propietat privada: Es pot passar sense cap problema, deixant el filat tancat de nou. De seguida passem vora la Palanca del Samsó, que avui no creuarem. Vorejem la Riera de Beget, que caldrà travessar més endavant. Ara el camí és realment deliciós, transitem entre avellanoses frondoses i obagues, de tal manera que els troncs dels arbres són ben recoberts de líquens.
Poc després de travessar un bosquet que sembla sortit d'un conte de fades, se'ns presentarà un nou repte: Travessar la Riera de Beget per les pedres, sense mullar-se. Us advertim que si ha plogut, serà complicat i us haureu de descalçar i mullar els peus.
Llavors serem ja en plena vall: Ens reben els dos imponents Roures del Rei, així anomenats per que els arbres d'aquesta vall servien per a construir vaixells, per la qual cosa només el rei els podia tallar. Abans n'eren tres, però el 1996 va morir el seu germà a causa d'una infecció de fongs.
L'escenari és impressionant: Tenim al davant el Tossal Gros i el Bac d'Espasa. Entre ells, la Bora Foradada i al fons, el Tossal de Meians. A l'altra banda tenim el Puig Bestracà i al fons, per on hem vingut, la cresta del Ferran. I si seguíssim endavant, arribaríem a Beget.
Ben a prop s'alça la deliciosa ermita romànica de Sant Miquel d'Hortmoier: Sense dubte, una de les ermites més recòndites de la contrada. Una esglesiola d'aquelles que tant ens agraden, humil però bella, que a més permet accedir a l'interior.
Iniciem la tornada cap a Oix passant per la casa dita El Ripoll. Moltes rutes passen pels seus camps, tot i estar marcats com a propietat privada. Suposem que, si tothom hi passa, el camí deu ser públic. Alguns logs antics refereixen discussions amb els propietaris, així que mirem de vorejar els camps i passar discretament.
Ara seguim la riera per l'altra banda, en direcció a la cresta del Ferran. Passarem un altre filat per al bestiar i en cert punt cal deixar la pista per a seguir recte uns 50 metres fins arribar a una cruïlla on un pal indicador ens senyala el trencant cap al Grau d'Escales o el de tornada a Oix. Nosaltres avui trencarem a l'esquerra, cap al Grau d'Escales.
El camí, pedregós, transcorre sota les penyes del Ferran mentre a l'altra banda de la riera veiem la pista per on hem passat abans. Unes baranes de pedra en indiquen que arribem al punt crític: El Pas dels Lliberals, indret on es diu que foren espenyats uns presoners lliberals durant les guerres carlines. El pas és angost i no apte per a malats de vertigen. La veritat és que impressiona!
Deixarem enrere les altures i al cap d'una estona arribarem a una nova cruïlla: Som al Puig, lloc per on passarem dues vegades. De moment, trencarem a l'esquerra i en uns 15 minuts de corriol descendent arribarem a Sta. Maria d'Escales. L'indret és tan feréstec que recentment l'església ha hagut de ser restaurada... portant els suministres amb helicòpter! També es pot accedir a l'interior del temple i fins i tot hi ha un pintoresc refugi obert, on diuen que durant dècades hi va viure un ermità.
Feta la visita, refem el corriol de nou fins al Puig. Ara trencarem a l'esquerra, passarem vora les restes de Can Coc i davallarem cap al darrer repte d'avui: La palanca d'Agafa l'Ase, que permet travessar la riera per un punt estratègic, no sense cert risc ja que l'indret és relliscós. Encara que en un primer moment des de la banda que venim no es vegi, a l'altre costat de la palanca el camí continúa. Hi ha un petit corriol passada la palanca, a mà dreta. Aquest corriol s'enfila de nou i passa vora les runes de Can Mel, on hem trobat l'entrada a un altre d'aquests misteriosos búnkers, que alguna ruta defineix com a nius de metralladora. Vestigis de la Guerra Civil o amagatalls de contrabandistes? Vés a saber...
Ben aviat tornarem a ser al Pont Trencat i només ens restarà desfer el camí de l'anada uns 20 minuts fins al punt d'inici de la ruta.
Convé esmentar que, almenys nosaltres, no hem tingut cobertura mòbil durant la major part del recorregut.
Si us ha agradat aquest itinerari o l'heu trobat interessant, podeu deixar un comentari o un aplaudiment. Ens fan molta il·lusió!
Bona ruta!