Hostafrancs - Riber - Sedó - Tarroja de Segarra - Torrefeta - Hostafrancs
near Hostafrancs, Catalunya (España)
Viewed 1738 times, downloaded 33 times
Trail photos
Itinerary description
Ruta fàcil i entretinguda per una part de les valls del riu Sió i del torrent de l’Oró, concretament pels pobles d’Hostafrancs (municipi de Plans de Sió), pel petit nucli de Riber i pel poble de Sedó (municipi de Torrefeta i Florejacs), pel poble de Tarroja de Segarra i, finalment, pel poble de Torrefeta (municipi de Torrefeta i Florejacs).
El punt de partida del nostre itinerari serà Hostafrancs, poble al que s’arriba seguint la L-310 (carretera de Tàrrega a Guissona) fins arribar a la cruïlla que hi ha a l’entrada de Concabella. En aquest punt cal desviar-se a la dreta i continuar per la L-324 (carretera de Concabella a Sant Ramon), que en poc menys de 2 quilòmetres en deixa a l’entrada d’Hostafrancs.
Una vegada aparcat el cotxe a la plaça Major, deixem la visita al poble per la tornada i sortim d’Hostafrancs pel carrer de l’Arrabal. El carrer dóna a la L-324, carretera que seguim uns 300 metres, just fins arribar a l’entrada del poblet de Riber.
Bàsicament, de Riber ens crida l’atenció l’església de Santa Anna i ca l’Alió, un edifici de grans dimensions i amb una façana allargada que degué fer de muralla exterior.
El carrer del Raval ens permet sortir de Riber i empalmar altra vegada amb la L-324, que altra vegada, i en menys de 300 metres ens porta fins el trencall que puja cap a l’entrada de Sedó pel carrer Major. Una passejada pel nucli de Sedó, ens permet, a més a més de visitar l’església de Sant Donat, constatar que el poble baixa des del turó des d’on hi hagué el castell (avui desaparegut) cap avall. Encara hi podem trobar dos antics portals coberts i diverses cases senyorials del segle XVII (Cal Magarola), amb grans portals adovellats i finestrals.
Sortim del nucli antic de Sedó pel portal que uneix el Carrer de Baix amb l’Avinguda de les Flors, on un pal indicador ens assenyala el camí per anar fins la ‘Peixera de Sedó’. Al cap d’uns metres però, observem que el camí assenyalat en obligaria a fer massa retomb. Així doncs, deixem el camí i seguint el marge dret del riu Sió tornem a la L-324 per continuar direcció Tarroja de Segarra.
Tot just 100 metres més endavant, trobem un altre pal a l’altre costat de carretera assenyalant-nos un altre camí que, baixant cap a la llera del riu Sió, ens permet arribar fins la ‘Font de Lluny’ i, una mica més endavant, a la ‘Peixera de Sedó’.
Una vegada més, fem drecera i tornem a buscar la L-324 per continuar direcció a Tarroja de Segarra, poble al que arribem en poc més de 500 metres i després d’haver travessat la rotonda on la L-324 es creua amb la L-311 (carretera de Guissona a Cervera).
Fem l’entrada a Tarroja de Segarra seguint el carrers de la Bassa i del Portal de Baix que ens permeten comprovar com el poble manté l'estructura i el traçat d'època medieval, formant un agrupament força compacte, quasi circular, a redós d’un clos més primitiu, que estigué emmurallat i centrat per la plaça de l’Església.
Una passejada pel nucli antic de Tarroja, al que s’hi pot accedir per diferents portals, ens permet descobrir l’església de estil neoclàssic de Sant Salvador envoltada de tot un conjunt de carrers i carrerons amb passos coberts i amb cases pairals dels segles XVII i XVIII. Destaca ‘Casa Sileta’, lloc on segons Charles F. Merrill, professor de la Saint Mary's University de Maryland i autor del llibre ‘Colom. 500 anys enganyats’, hi nasqué Cristòfol Colom, descobridor d'Amèrica.
Sortim de Tarroja de Segarra buscant la part alta del poble, lloc on es troba la bàscula municipal. A la dreta de la bàscula surt un camí que, direcció nord, ens apropa en poc menys d’un quilòmetre fins dalt d’un turó on s’hi troba l’ermita dedicada a les Santes Masses, els màrtirs saragossans coneguts també com els Innombrables, que van patir martiri amb santa Engràcia (terme de Sedó).
Tot i tractar-se d’un petit turó, des de l’ermita podem gaudir de magnífiques panoràmiques de tot l’entorn: Tarroja, Sedó, Els Plans de Sió, Montcortès de Segarra, l’Aranyó ... i, naturalment del nostre proper objectiu, el poble de Torrefeta.
Tot i que al peu del turó on es troba l’ermita de Santesmasses trobem un pal indicador assenyalant-nos que per anar a Torrefeta hem d’anar a l’esquerra, nosaltres vàrem continuar seguint el mateix camí pel que havíem vingut de Tarroja.
Just un quilòmetre i mig més endavant i després de creuar el Torrent de l’Oró, arribàvem al Molí del Solsona de Baix, situat a l’entrada de Torrefeta.
Abans però d’accedir a l’interior del nucli antic del poble, decidim seguir pel carrer de Tarroja i arribar-nos a la plaça del Portalet, lloc des d’on surt un camí que ens permet atansar-nos a la ‘Font del Poble’, situada al costat d’un parc als afores de Torrefeta.
De tornada a Torrefeta, ara sí, entrem a l’antic clos murat de Torrefeta, centrat per l'església i la plaça Major, a traves de la plaça del ‘Portalet’, lloc on encara es conserva una de les dues antigues portes d’accés. Una passejada pel nucli antic ens permet descobrir, a més a més de l’església de Sant Amanç, carrers, carrerons, passatges i diferents cases pairals dels segles XVIII i XIX que donen una marcada personalitat al poble.
Des de la plaça Major i pel passatge del carrer Sastre, arribem a l’altra de les antigues portes que, des del carrer Tarroja, permetien l’entrada i sortida al nucli antic del poble.
Una vegada fora de l’antic clos murat, ens dirigim al carrer de Sant Antoni des d’on surt el camí, que direcció oest i paral•lel al torrent de l’Oró, enllaça Torrefeta amb Concabella.
Gairebé des de la mateixa sortida de Torrefeta, un seguit de pals indicadors ens informen de l’existència del ‘Molí del Vidal’. Així doncs, el fet de tractar-se d’un conjunt de dos molins (un de fariner i un d’oli) situats a la riba del torrent d'e l'Oró i dels que encara es conserva una part de l'edifici i una bassa, ens fa decidir a visitar-lo tot i haver de desviar-nos una mica més d’un quilòmetre i mig del camí de tornada a Hostafrancs.
Visitat el ‘Molí del Vidal’, tornem enrere a buscar la cruïlla de camins des d’on surt el camí de la Roureda, que després de creuar el torrent de l’Oró i passar pel costat del molí fariner de la ‘Roureda’, ens condueix en poc menys de dos quilòmetres fins l’entrada d’Hostafrancs.
Una passejada pel seu nucli antic serveix per constatar que, com gairebé tots els altres que hem visitat, Hostafrancs conserva en gran mesura la seva estructura medieval, on hi destaca l’església de Sant Bartomeu i un bon nombre de cases pairals dels segles XVII i XVIII.
...................................
Si desitgeu veure algunes imatges de la sortida, solament heu de clicar en l'enllaç de sota...
El punt de partida del nostre itinerari serà Hostafrancs, poble al que s’arriba seguint la L-310 (carretera de Tàrrega a Guissona) fins arribar a la cruïlla que hi ha a l’entrada de Concabella. En aquest punt cal desviar-se a la dreta i continuar per la L-324 (carretera de Concabella a Sant Ramon), que en poc menys de 2 quilòmetres en deixa a l’entrada d’Hostafrancs.
Una vegada aparcat el cotxe a la plaça Major, deixem la visita al poble per la tornada i sortim d’Hostafrancs pel carrer de l’Arrabal. El carrer dóna a la L-324, carretera que seguim uns 300 metres, just fins arribar a l’entrada del poblet de Riber.
Bàsicament, de Riber ens crida l’atenció l’església de Santa Anna i ca l’Alió, un edifici de grans dimensions i amb una façana allargada que degué fer de muralla exterior.
El carrer del Raval ens permet sortir de Riber i empalmar altra vegada amb la L-324, que altra vegada, i en menys de 300 metres ens porta fins el trencall que puja cap a l’entrada de Sedó pel carrer Major. Una passejada pel nucli de Sedó, ens permet, a més a més de visitar l’església de Sant Donat, constatar que el poble baixa des del turó des d’on hi hagué el castell (avui desaparegut) cap avall. Encara hi podem trobar dos antics portals coberts i diverses cases senyorials del segle XVII (Cal Magarola), amb grans portals adovellats i finestrals.
Sortim del nucli antic de Sedó pel portal que uneix el Carrer de Baix amb l’Avinguda de les Flors, on un pal indicador ens assenyala el camí per anar fins la ‘Peixera de Sedó’. Al cap d’uns metres però, observem que el camí assenyalat en obligaria a fer massa retomb. Així doncs, deixem el camí i seguint el marge dret del riu Sió tornem a la L-324 per continuar direcció Tarroja de Segarra.
Tot just 100 metres més endavant, trobem un altre pal a l’altre costat de carretera assenyalant-nos un altre camí que, baixant cap a la llera del riu Sió, ens permet arribar fins la ‘Font de Lluny’ i, una mica més endavant, a la ‘Peixera de Sedó’.
Una vegada més, fem drecera i tornem a buscar la L-324 per continuar direcció a Tarroja de Segarra, poble al que arribem en poc més de 500 metres i després d’haver travessat la rotonda on la L-324 es creua amb la L-311 (carretera de Guissona a Cervera).
Fem l’entrada a Tarroja de Segarra seguint el carrers de la Bassa i del Portal de Baix que ens permeten comprovar com el poble manté l'estructura i el traçat d'època medieval, formant un agrupament força compacte, quasi circular, a redós d’un clos més primitiu, que estigué emmurallat i centrat per la plaça de l’Església.
Una passejada pel nucli antic de Tarroja, al que s’hi pot accedir per diferents portals, ens permet descobrir l’església de estil neoclàssic de Sant Salvador envoltada de tot un conjunt de carrers i carrerons amb passos coberts i amb cases pairals dels segles XVII i XVIII. Destaca ‘Casa Sileta’, lloc on segons Charles F. Merrill, professor de la Saint Mary's University de Maryland i autor del llibre ‘Colom. 500 anys enganyats’, hi nasqué Cristòfol Colom, descobridor d'Amèrica.
Sortim de Tarroja de Segarra buscant la part alta del poble, lloc on es troba la bàscula municipal. A la dreta de la bàscula surt un camí que, direcció nord, ens apropa en poc menys d’un quilòmetre fins dalt d’un turó on s’hi troba l’ermita dedicada a les Santes Masses, els màrtirs saragossans coneguts també com els Innombrables, que van patir martiri amb santa Engràcia (terme de Sedó).
Tot i tractar-se d’un petit turó, des de l’ermita podem gaudir de magnífiques panoràmiques de tot l’entorn: Tarroja, Sedó, Els Plans de Sió, Montcortès de Segarra, l’Aranyó ... i, naturalment del nostre proper objectiu, el poble de Torrefeta.
Tot i que al peu del turó on es troba l’ermita de Santesmasses trobem un pal indicador assenyalant-nos que per anar a Torrefeta hem d’anar a l’esquerra, nosaltres vàrem continuar seguint el mateix camí pel que havíem vingut de Tarroja.
Just un quilòmetre i mig més endavant i després de creuar el Torrent de l’Oró, arribàvem al Molí del Solsona de Baix, situat a l’entrada de Torrefeta.
Abans però d’accedir a l’interior del nucli antic del poble, decidim seguir pel carrer de Tarroja i arribar-nos a la plaça del Portalet, lloc des d’on surt un camí que ens permet atansar-nos a la ‘Font del Poble’, situada al costat d’un parc als afores de Torrefeta.
De tornada a Torrefeta, ara sí, entrem a l’antic clos murat de Torrefeta, centrat per l'església i la plaça Major, a traves de la plaça del ‘Portalet’, lloc on encara es conserva una de les dues antigues portes d’accés. Una passejada pel nucli antic ens permet descobrir, a més a més de l’església de Sant Amanç, carrers, carrerons, passatges i diferents cases pairals dels segles XVIII i XIX que donen una marcada personalitat al poble.
Des de la plaça Major i pel passatge del carrer Sastre, arribem a l’altra de les antigues portes que, des del carrer Tarroja, permetien l’entrada i sortida al nucli antic del poble.
Una vegada fora de l’antic clos murat, ens dirigim al carrer de Sant Antoni des d’on surt el camí, que direcció oest i paral•lel al torrent de l’Oró, enllaça Torrefeta amb Concabella.
Gairebé des de la mateixa sortida de Torrefeta, un seguit de pals indicadors ens informen de l’existència del ‘Molí del Vidal’. Així doncs, el fet de tractar-se d’un conjunt de dos molins (un de fariner i un d’oli) situats a la riba del torrent d'e l'Oró i dels que encara es conserva una part de l'edifici i una bassa, ens fa decidir a visitar-lo tot i haver de desviar-nos una mica més d’un quilòmetre i mig del camí de tornada a Hostafrancs.
Visitat el ‘Molí del Vidal’, tornem enrere a buscar la cruïlla de camins des d’on surt el camí de la Roureda, que després de creuar el torrent de l’Oró i passar pel costat del molí fariner de la ‘Roureda’, ens condueix en poc menys de dos quilòmetres fins l’entrada d’Hostafrancs.
Una passejada pel seu nucli antic serveix per constatar que, com gairebé tots els altres que hem visitat, Hostafrancs conserva en gran mesura la seva estructura medieval, on hi destaca l’església de Sant Bartomeu i un bon nombre de cases pairals dels segles XVII i XVIII.
...................................
Si desitgeu veure algunes imatges de la sortida, solament heu de clicar en l'enllaç de sota...
Waypoints
Waypoint
1,417 ft
Santa Anna de Riber
Waypoint
1,486 ft
Sant Donat de Sedó
Waypoint
1,468 ft
Sedó - Cal Magarola
Waypoint
1,429 ft
Riu Sió
Waypoint
1,452 ft
La Peixera de Sedó
Waypoint
1,467 ft
Sedó - Safareigs (riu Sió)
Waypoint
1,506 ft
Sant Salvador de Tarroja
Waypoint
1,490 ft
Torrent de l'Oró
Waypoint
1,485 ft
Torrefeta - Molí del Solsona de Baix
Waypoint
1,490 ft
Font de Torrefeta
Waypoint
1,430 ft
Molí del Vidal
Waypoint
1,446 ft
Santa Maria d'Hostafrancs
Waypoint
1,539 ft
Mare de Déu de Santesmasses
Waypoint
0 ft
Sant Amanç de Torrefeta
Waypoint
1,509 ft
Torrefeta - Plaça del Portalet
Waypoint
1,411 ft
Torrent de l'Oró - La Roureda
Comments (3)
You can add a comment or review this trail
Molt interessant i amb molts racons i cases ben conservats. Tinc dues preguntes: 1) com pot ser que la casa on es diu que va neixer Cristofor Colom dati dels S XVII-XVIII?
2) Sabeu perque en aquests pobles (i molts altres) hi ha tants carrerons coberts?
Moltes gracies!
No pareu!!
Respecte a la primera pregunta i pel que hem pogut llegir, tot i que l'edifici actual és un gran casal renaixentista reformat cap als segle XVII i XVIII (i també al XIX), el seu origen és molt més antic. Possiblement, el fet que durant el segle XV aquest casal hagués pertangut a la família Colom, podria haver estat la base de la teoria del professor Charles F. Merrill de què l'antiga 'Casa Sileta' fos el lloc on va néixer Cristòfor Colom.
Respecte a l'altra pregunta solament comentar que degut al seu origen medieval, la majoria d'aquests pobles conserven l'estructura i el traçat d'un recinte clos, és a dir, un tipus d’assentament agrupat i compacte, tancat en ell mateix i on les mateixes parets de les cases feien la funció de muralles.El manteniment d'aquest traçat i alhora la necessitat d'ampliar els habitatges va comportar la construcció d'edificacions damunt dels carrers, permetent el pas per sota.
Hola Dolors,Arbequina 10,vaig preguntar al teu antic profesor i amic,qui era la 10,.Una n0ia sempre disposada tú
i la teva familia a tota feina cultural del poble.
Ja veus ara estic aprenent més coses de jubilat, camins ,pobles,racons del nostre entorn,historia,es com si un día a la setmana anés a repàs com 50 anys enrere,ens ho pasem molt bé.
Una abraçada