Hostal de la Vall del Bac Montmajor 100 cims

Entretinguda excurssió per assolir un "100 cim" no essencial i ben amagat.

La Vall del Bac es un racó de la Garrotxa.S'hi pot arribar des la caretara de Castellfollit de la Roca a Oix o be, com nosaltres des la banda de llevant, de Sant Pau de Seguries. Es una pista asfaltada MOLT estreta i plena de revolts.

Aparquem al Hostal de la Vall del Bac, que ja fa anys que es tancat i te una font al davant d'aigua ben fresca. Anem una mica la pista asfaltada i passat el pont seguim direcció la Coromina. Aviat trobem un pal amb moltes indicacions i tot seguit marques de GR, senders de la Garrotxa nº 2 (vermell i verd) i groc. Anem per pista ampla per vehicles i aviat ens desviem a la dreta per una altra de terra que es torna camí. La nostra direcció es Toralles fins el coll de Toralloles amb un pal indicador i un cartell que indica Montmajor.
Aqúi deixem el GR-1 i seguim el sender del cartell. Al cap de poc trobem una X vermella/verda al mig del camí rocòs.que ens fa fer una marrada ( era el sender nº 2)
Nosaltres saltem pèr damunt la X i amunt on trobem algun punt groc i fites que ens duran fins dalt el cim.
El camí va pujant, el Puig Ou ens queda a ponent darrera nostre i anem girant cara nord per un tros ben pedregós amb algun bonic arbre. Vistes del Pirineu.
Aviat arribem a la carena, a la nostra dreta queda un bosc d'alzines. El objectiu es l'extrem rocós, una mica de mal passar. El Montmajor (oficialment 1074 metres) no te cap vertex, solsament unes plaques metal·liques.
Molt bones vistes al Nord : Bestrecà , darrera seu Comanegra i Puig de les Bruixes. El poble d'Oix . Mes al NE el Bassegoda, qu des aquí sembla una punxa. A llevant , entre la boirina el Santuari del Mont.

Cal estar molt al tanto per trobar el camí de baixada, sembla natural baixar pel bosc on s'intueixen camins. ERROR.
Recular una mica per la carena i baixar per la banda nord, hi ha una fita a sota. Es una baixada pendent i una mica relliscosa, per un senderó poc clar. Sort que es van trobant fites i es torna camí fins arribar al dit coll de la Bassa , avui amb força aigua.
Aquí canvia de direcció i va cap al Sud , sempre per dins el bosc i sense veure res fins arribar a les runes del Mas de la Costa, que devia ser molt important.
Seguim avall fisn que veiem una tanca que envolta uns esplèndids prats. Es la plana del Mercer, on hi arriba una pista que puja del poble d'Oix fins a Sant Martí de Toralles. Hi ha una hípica molt maca, avui sense cavalls.
Trobem el pal indicador del GR-1 i ens acostem a veure (per fora) el que podem de la ermita romànica de Sant Martí de Toralles, propietat particular.
Reculem fins la cruïlla i seguim el GR-1, primer per un bosc ombrívol molt bonic, anem direcció ponent. Va pujant i es cara solana, es fa una mica feixuc. Passem pel oratori de Sant Isidre ( una mica malmès) i ja queda menys pujada. Finalment s'aplana i va baixant suaument dins el Coll de Toralloles per on haviem passat. Seguim baixant per on hem pujat, però volent fer una dreçera acabem fent una variant de tornada.
Travessem un barranc per on no haviem passat i trobem una font. Ens trobem damunt Can Biel. Seguim per sender POC marcat fins la pista per autos que arriba a la propietat.
Ara hem de seguir la pista, passar per sota la Coromina i tornar al aparcament.
Es nna bonica excursió, que califico de dificultat moderada, doncs es perdedora i molts camins son pedregosos i malmesos. Si hi afegim el lloc tant amagat, no es estrany que sigui un "100 cim" poc visitat.