Hostal Roig - Serra de la Campaneta - Turó de Toló - Hostal Roig

Ruta realitzada amb l’objectiu de complementar una altra excursió realitzada unes setmanes abans per la zona del Santuari de Bonrepòs. Aquesta vegada doncs, vàrem dirigir-nos cap a la serra de la Campaneta, lloc on des de l’abril al desembre de 1938 hi estigué situat el comandament de l’exèrcit franquista en aquesta zona del Front del Pallars.
L’antic Hostal Roig, situat al nord del congost del Pas Nou que comunica les comarques de La Noguera amb el Pallars Jussà, fou el lloc on vàrem aparcar el cotxe i, per tant, el punt de sortida i arribada del nostre itinerari.
La primera part de l’excursió, és a dir, la que vàrem realitzar per la pista del ‘Camí del Coll de Grau’, la que vàrem fer seguint la pista i el cingle per la zona de l’Era de Pedra i, la que posteriorment ens va permetre plantar-nos en la fondalada que es troba al peu de la Serra de la Campaneta, no va suposar massa dificultat.
La part més complicada va començar una vegada arribats al peu de la vessant sud de la Serra de la Campaneta, possiblement degut a no saber interpretar amb exactitud les instruccions que calia seguir per arribar al cim.
Com malauradament vàrem anar comprovant, la Serra de la Campaneta presenta una estructura de terrasses difícil de superar, cas que no trobis la feixa o el grau adient que permeti accedir a l’altre nivell.
La descoberta de restes de trinxeres una vegada superat el primer desnivell, ens va fer decidir a buscar un 'pujador' tot continuant per la vessant oest de l'esperó (mà esquerra d'on es trobava la torre elèctrica).
Uns metres més endavant trobàvem un tallafocs del que semblava que sortia un senderó que ens podia apropar al peu del cingle. En realitat vàrem anar ficant-nos en una zona totalment coberta d’un espès sotabosc i amb abundància de plantes que esgarrapen d'allò més (recomanen dur roba adequada).
En fi, tot i que finalment vàrem aconseguir trobar el 'lloc' per on accedir al cim de la serra de la Campaneta, hem de confessar que hi va haver moments en què pensàvem que no ens en sortiríem.
Una vegada dalt de la Serra de la Campaneta i tot resseguint per la carena els seus tres cims d’un extrem a l’altre, vàrem anar trobant tota mena de solcs d’antigues trinxeres, pous de tirador, esvorancs on col·locar peces d’artilleria, búnquers força malmesos, restes de cabanes,... és a dir, construccions fetes pels soldats franquistes que estigueren defensant aquestes posicions al llarg de l’any 1938.
Destacar també, que tant l’accés al Tossal del Vigatà, el primer dels tres cims de la Serra de la Campaneta que vàrem trobar, com l’accés al cim Central (el més elevat de la Campaneta) no va suposar cap mena de problema. Ara bé, l’estructura en terrasses torna a presentar-nos dificultats quan volem accedir al darrer dels tres cims. Una bona estona buscant diferents alternatives en forma de ‘baixadors’ i aconseguim arribar a una mena de collada que separa el cim Central del cim Nord de la Campaneta.
Una passejada fins l’extrem nord de la Campaneta i tornem a la collada que separa els dos darrers cims, lloc des d’on comencem a baixar de la Campaneta. Ho fem seguint les traces del que sembla un corriol que, pel bell mig d’un ombrívol bosc de pins i seguint pel marge dret del barranc de Rubió, baixa pel Clot del Macià cap a l’esplanada situada al peu del turó on s’aixecava el castell de Toló.
Com que gairebé tot el turó es troba rodejat per imponents espadats, no tenim altra alternativa que anar rodejant-lo per tal de buscar l’únic punt pel qual es pot accedir a la part superior, lloc on hi havia hagut el castell de Toló. Actualment només queden restes de la muralla que circumdava el perímetre del turó i part d’una paret de la banda sud de l’església de Sant Vicenç de Toló, que antigament estigué adossada als murs de la fortalesa.
Continuem endavant tot dirigint-nos cap al despoblat de Toló, situat sota el mateix turó on s’aixecà el castell de Toló.
A partir d’aquí solament caldrà anar seguint la pista del ‘Camí de Toló’ i continuar per la pista del ‘Camí del Pla de les Forques’ fins a trobar la L-913, pista asfaltada que puja de Vilanova de Meià i que en poc més de dos quilòmetres ens porta fins l’Hostal Roig.
Per acabar, varem anar a dinar a 'Casa Roca' de Sant Martí de Barcedana (tel. 973 651070)
.................................................................................
Una bona part de la ruta s'ha realitzat seguint les indicacions del llibre "25 excursions pel Front del Pallars" de Joan Ramon Segura
...............................................................................
Per arribar al punt de sortida cal anar fins Artesa de Segre per agafar la L-512, que direcció Tremp, puja cap al coll de Comiols. Poc després de creuar el Pont d’Alentorn, cal desviar-se a l’esquerra tot seguint per la LP-9132 que puja cap a Vilanova de Meià. Una vegada a Vilanova de Meià, haurem de creuar la vila i continuar per la L-913 que, direcció Tremp, puja cap a la vall de Barcedana fins arribar a l’Hostal Roig.
...................................................................................
Si desitgeu veure algunes imatges de la sortida, solament heu de clicar en l'enllaç de sota ...