Hostalets d'en Bas – Salts i gorgues del torrent del Puig –Camí ral Vic-Olot (les marrades)-Hostalets d’en Bas

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb els companys del equip dels hh.
Avui ens hem desplaçat fins la Vall d’en Bas i concretament a Els Hostalets d’en Bas per fer una feréstec i a la vegada impressionant ruta.
El poble d’Hostalets d’en Bas, de visita agradable pels que no el conegueu, en destaca el carrer de la Teixeda i les seves cases amb les balconades de fusta plenes de flors que ofereixen una imatge que ha estat reproduïda per gran quantitat de pintors i fotògrafs i que ha fet que el nucli fos declarat d’interès històric/artístic nacional.
Sortim del poble i caminem per pista asfaltada pels Pla de Corades i Pla Gran seguint les marques de pintura grogues de la xarxa Itinerannía que ens duu fins el Molí Vell on ens aturem per observar un típic assecador de blat i una de les païsses més fotografiades de la comarca un lloc ideal per fer-nos també la fotografia de tot el grup.
Aquí deixem les marques de pintura grogues (serà el camí de tornada) i travessem el Torrent d’Artigamala, on enlairat envers el torrent és situa un petit pont amb les baranes de fusta. El camí continua entre camps de pastura on trobem filats elèctrics pel bestiar que hem de obrir i tancar varies vegades. En arribar sota el mas d’Els Bertrans, hem de girar a l’esquerra seguint un camí on al començament, un indicador ens fa saber que està prohibir passar. És el camí del mas Cirera per on passem a tocar i tot seguit entrem dins un bosc (al començament de ribera) que ens acosta al sorprenent Torrent del Puig ple de gorgues i saltants d’aigua que conviden a fer una parada i admirar-les.
Aquest camí de vegades és força costerut i enfangat si el transitem després d’haver plogut, fet que dificulta en alguns trams de molt pendent la pujada, com va ser el nostre cas...amb la sequera tant extrema que hem tingut aquest últims mesos i el dia abans de fer la ruta va ploure, no lo suficient com per fer baixar l’aigua, augmentant (i molt) la bellesa dels salts que anirem trobant, però si per deixar el terra molt relliscós, fet que una ampla majoria va patir sense greus conseqüències. Cal, doncs, extremar les precaucions per evitar relliscades i assegurar els nostres passos. Com tothom, hem aprofitar els escalons esculpits a la terra i la gran quantitat de boixos i arrels als quals ens hem pogut agafar-nos.
El sender, ens fa passa per un marge o l’altre del torrent i segons l’anem remuntant, trobem les gorgues de Les Fogoses i la font de les Fogoses, més amunt la gorga i salt de l’Ansat, després els salts i gorga dels Cristians i per últim l’impressionant Salt de l’Olla. Sens dubte, arribar fins aquest salt és una de les millors excursions que es poden fer a la Vall d’en Bas per la seva espectacularitat.
Davant el Salt de l’Olla, passem al altre riba del torrent i hem de parar atenció al camí a seguir, el sender molt definit que comença al marge del torrent el seguim un petit tram i de seguida agafem un viarany (esquerra) poc definit al començament i que ens fa guanyar alçada molt ràpidament amb algun tram força relliscós per la accentuada pendent. Superat aquest tram, ens trobem amb una paret força vertical que hem de superar ajudats per una corda.
Un cop superat aquest tram, el camí es suavitza, arribant fins el mirador del Petró, una esplèndida talaia sobre la vall i un magnífic indret per fer una parada, esmorzar i recuperar forces.
Seguim camí en suau pujada entre joves alzines sota la Tossa de Pujolriu, travessem el torrent de Pujolriu amb petits i nombrosos salts d’aigua (en època de pluges) on trobem una grapa clavada a una gran roca per ajudar a travessar el torrent, en cas que fos necessari.
A aquestes alçades el alzinar ha donat pas a la fageda i de sobte arribem a una clariana amb una gran paret vertical de pedra i en el mig un salt d’aigua, és el salt de l’Hostalot, dins el torrent del mateix nom...cric, cric, fotos a dojo i seguim camí, arribant poc més tard a la font de les marrades, dins el camí ral de Vic-Olot amb les seves dues figures de talla característiques i el seu safareig.
El Camí Ral és una important via medieval d’una llargada d’uns 44 km que uneix la Garrotxa amb Osona. El recorregut és molt característic perquè conserva l’antic aroma d’èpoques passades com l’empedrat del sòl, els seus murs de contenció, trencaaigües i altres elements que formen part del camí, amés de diverses construccions remarcables, com el pont de l’Hostalot....Un bell itinerari que traspua autèntica història
El tram més important (arqueològic/històric) i bonic de aquest camí Ral és el que constitueix les Marrades del Grau d'Olot que salva una distància de 3,8Km. Aquest és un pas important, doncs salva el gran desnivell que hi ha entre la Vall d'en Bas i el Collsacabra. Per tal de preservar el camí original, l'any 2009-2010 es va dur a terme un projecte de rehabilitació de les Marrades del Grau. Concretament des del Molí Vell de la Vall d'en Bas (que al principi de la ruta, i vàrem passar), fins a la carretera de Falgars (Osona) concretament fins la casa de l'Hostalot. Així es van treure tones i tones de terra recuperant l'antic empedrat original del segle XVIII (període aproximat entre 1728-1744) Aquest camí ha estat integrat dins d'un dels ramals principals del Camí de Sant Jaume i dins l'eix: Olot-Vic-Manresa).
Ara ens toca baixar per aquest camí fins arribar al Molí Vell i amb els paraigües desplegats per la pluja que comença a caure insistentment, seguim el camí d’anada fins arribar als Hostalets d’en Bas.
I per finalitzar aquesta impressionant i feréstec sortida, que res millor que fer-ho amb un bon dinar al restaurant Vertisol de les Preses.
Salut i bones caminades!!