Hostalets d'en Bas - Sant Miquel de Castelló - Falgars d'en Bas - salt de la Coromina - Hostalets d'en Bas

Arribem a Hostalets passat el poble de Sant Esteve d'en Bas i deixem el cotxe a l'aparcament que hi ha a l'entrada del poble.

Per qui no conegui Hostalets val la pena travessar el poble amb més calma (a l'estiu el carrer de la Teixeda, amb els geranis florits als balcons és preciós). I si anem amb temps us podeu aturar a la fleca a comprar coca ensucrada, cuita amb foc de llenya, que es boníssima. En tot cas quan arribem a la plaça anem cap a la dreta, i poc després de deixar el poble veiem a l'esquerra, un pal d'Itinerànnia que senyala Sant Miquel de Castelló. Agafem el camí, i seguim les marques grogues, que anirem trobant tot el camí. També trobarem marques vermelles i fites.

Fins a Sant Miquel de Castelló el camí és costerut, però arribar a dalt té la recompensa de les magnífiques vistes.

Baixem de l'ermita i anem cap a Falgars, tot planejant pels prats. Veiem, abans de Falgars el camí que agafarem de baixada, però seguim, tot primer per desviar-nos a veure el nucli de Falgars d'en Bas, i després per anar a veure el salt de la Coromina, que tot i que duu poca aigua perquè fa setmanes que no plou, és igualment impressionant.

Ara reculem fins on hem vist el pal d'Itinerànnia que indicava Hostalets d'en Bas. Tot i que el camí indica que és propietat privada i està prohibit el pas, s'hi pot passar a peu. Baixem per la pista, que no tardarem a deixar per agafar un corriol que baixa decidit. Tornarem a agafar un altre bocí de pista però gairebé tot és corriol. Ja a tocar el poble caldrà travessar la riera, però com que baixa sense aigua no es fa gens complicat.

Seguim el camí que ens porta cap al poble i tornem al punt de sortida.

És una ruta molt maca, que permet gaudir de bones vistes, prats, la vista del salt d'aigua, i el camí és bonic. No el faria amb mainada petits perquè tot i que no té cap tram aeri, la pujada té algun tram que podria ser perillós per fer-lo amb nens petits.