Hoz Seca de Jaraba

La "Hoz Seca" constitueix un sistema de barrancs que desguassa a les Hoces del Río Mesa, tributari del Jiloca, a la població balneària de Jaraba, comunitat de Calatayud.

El nostre recorregur és circular, amb algunes anades i vingudes per visitar alguns punts d'interès. No té cap complicació tècnica i és molt fàcil de seguir perquè hi ha molts rètols explicatius. Tot passa per bons camins i, si s'ha de passar per algun punt una mica exposat està equipat amb proteccions. Només una consideració: jo no el recomanaria en època de forta calor. No hem trobat cap font en tot el recorregut, tot i que a Jaraba hi ha bones aigües i fins i tot una planta embotelladora. Tingueu en compte que en el recorregut per l'engorjat el GPS us pot fer males passades. De fet, la pujada al santuari no ha quedat ben reflectida al meu track, tot i que el camí és molt evident i ben senyalitzat, per la qual cosa no té gens de pèrdua.

Podem aparcar a la carretera de Jaraba a Calmarza, a l'entrada del barranc, o bé ja dintre del barranc sota el santuari de Nuestra Señora de Jaraba, penjat uns metres per damunt en una espectacular balma. En cas de previsión de tempestes jo evitaria, però de deixar el cotxe en aquest lloc.

Comecem a caminar pel llit del barranc, generalment sec, com el seu nom indica, i de seguida a pujar cap a la dreta per una pista que remunta els penya-segats del barranc i retrocedeix fins una cruïlla (pal indicador) on fem una anada i tornada al mirador del riu Mesa i els seus engorjats.

Tornem a la cruïlla i acabem de pujar a l'altiplà entre timonedes i camps de conreu, tallant la pista per una petita decera. Quan tornem a trobar la pista (senyalització), la travessem i per un caminet ens dirigim cap uns corrals i en lleugera baixada ens acostem a la Roca Benedí, on podem veure unes pintures rupestres que representen un parell d'animals, cabres o cérvols, i persones, un home caçador i una dona. Serafín Benedí, un veí de la zona, les va descobrir el 2009. La roca està protegida per una reixa metàl·lica pintada del color de la terra per minimitar-ne l'impacte visual. Al conjunt se li calcula una antiguitat d'uns 7.000 anys i representa la troballa més occidental de l'art rupestre llevantí de la península Ibèrica.

Després de veure les pintures, anem resseguint el barranc arrant dels penya-segats i en un meandre ens acostem a l'extrm per contemplar la impressionant ferradura que descriuen les gorges als nostres peus. Després continuem per la cinglera, amb alguns trams protegida amb barana, fins que arribem a un banc i unes escales que ens porten al fons del barranc,, per on passa el GR-24.1, davant d'una gran balma obrada. En el parlar local distingeixen els corrals entre _apriscos_, cledes obertes sota la roca de la balma, i brosquiles, corrals foscos, tancats amb una coberta. n'anirem trobant al llarg de tot el barranc, alguns dels quals en molt bon estat de conservació.

Abans de retornar al punt d'inici remuntem un tram del GR per contemplar des de baix els cingles per on havíem transcorregut fa poca estona.

Ara ja sí, retornem a la cruïlla de sota de les escales i anem resseguint l'engorjat, cambiant i espectacular en tot moment, fins al peu del camí que puja a l'ermita de Jaraba, penjada en una cornisa i a sota d'una enorme penya. El trobem tancat, però des de la reixa podem fer-nos una idea de les construccions que conformen el santuari santuari.

Tornem a baixar al barranc i en un moment som al punt on tenim aparcat el cotxe.