IBERS BCN: del Puig Castellar a les Maleses

Senderisme i cultura en tren. Assentaments Ibers prop de Barcelona.
Del Metro del Singuerlìn a Puig Castellar i les Maleses acabant a la Renfe de Montcada. Visitant les ermites de Sant Climent i Sant Onofre i el Dolmen d'en Genís.
Sortida Matinal, prop de Barcelona, no Circular i que utilitza els transports públics
Comencem a l’estació del Singuerlin del Metro L9.
La primera fita recomanada és per a reposar forces a Can Pitu.
Passem per davant d’un gran edifici amb aspecte d’Hospital però que és una Residència d’avis.
Deixem al carrer i tot seguit trobem la Font de Sant Roc o del Drapet. Seguim amunt per la canal de les Bruixes i anem a parar a la Font de la Bota. Si no hem esmorzat a Can Pitu, aquest és un bon lloc per a fer-ho.
Més amunt, travessem una pista i a unes quantes passes més ens plantem a l’entrada del jaciment arqueològic del Puig Castellar.
El Puig Castellar és un poblat iber situat a Santa Coloma de Gramenet, al cim del Puig Castellar, de 303 m. Fou fundat per la tribu dels laietans cap al segle VI aC i fou abandonat entre els segles III i II aC. Se'n pot destacar la part vella, a solell, i la part nova, a l'obaga. És un dels poblats ibèrics més ben conservats dels voltants de la ciutat de Barcelona. És visitable i s'hi poden fer visites guiades. (Més info a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Poblat_ib%C3%A8ric_del_Puig_Castellar).
Baixant del Puig, veurem un magnífic mirador i a l’esquerra surt la pista que ens porta cap al Coll de Puig Castellar. Agafem a l’esquerra per enllaçar en el camí vell de Montcada fins al coll de les Ermites, trobem un indicador de Dolmen natural del Cau del Genís. El camí baixa fins a una tanca, la voreja, i trobem el dolmen just al costat.
La cova d'en Genís, també coneguda com el cau d'en Genís, és un jaciment que es troba al municipi de Santa Coloma de Gramenet. Està situat al parc de la Serralada de Marina, al vessant sud-oest del turó del Pollo, a prop de l'ermita de Sant Climent i a 500 metres del jaciment arqueològic del Puig Castellar. El jaciment arqueològic va ser descobert l'any 1955per Genís Ibáñez, el qual va donar nom a la troballa i va ser excavat pel Centre Excursionista Puig Castellar.[1]D'aquestes excavacions van treure una tíbia humana, que es va fer desfer, i dos vasos de ceràmica que devien formar part de l'aixovar funerari.[2] És un sepulcre de l'edat del bronze constituït per un gran bloc de granit que descansa sobre uns altres blocs més petits i forma una cavitat interior de 3 metres d'ample per 2,50 metres d'alt (més info: https://ca.wikipedia.org/wiki/Cova_d%27en_Gen%C3%ADs)
Pugem una mica i agafem una drecera a l’esquerra que ens duu a mig camí de l’Ermita de Sant Climent, que és la nostra propera fita. Des d’aquí podem veure més avall el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
Reculem fins a on ens hem desviat pel dolmen, per un passadís d’imponents xipressos i tornem a agafar el camí Antic de Montcada. Passem una cadena i entrem en el barri del Bosc d’en Vilaró.
Un desviament a la dreta ens porta a l’ermita de San Onofre, situada dalt del Turó de Sant Onofre, amb unes magnífiques vistes. Tornem al camí de Montcada que travessa l’ urbanització fins una parada d’autobús. Aquí, si volem, tenim un punt d’escapament de la ruta.
Uns metres més enllà, després d’una corba, surt un camí que va paral•lel a la carretera, passa unes ruïnes, continua enmig d’uns pins pinyoners, travessa el petit pla del Turó d’en Roda-soques, amb vistes, baixa cap a un bosquet i tomba per un caminet a mà esquerra per anar a parar al Mirador del Collet de la Vallençana.
Travessem la BV-5011 (Badalona-Montcada), travessem una altra cadena i enfilem per el camí de la Carrerada que, amb forta pujada passa pel costat de la pedrera de la Vallençana, fins a la cruïlla del coll de la Malesa, de 3 camins: el de l’esquerra, va a la font de l’Amigó i davalla cap a l’Hospital de Can Ruti. Recte, anem cap a la Conreria i la de l’esquerra, la nostra, ens porta, per un camí que voreja la Pedrera, molt sorrós, erosionat i amb grans solcs (sembla un circuit de bicicletes), fins a la cruïlla del Coll de Lliçà, on agafant a mà esquerra i després de pujar uns graons ens porta a una una altra cruïlla. A la dreta, les Maleses. A l’esquerra, Sant Pere de Reixach. Primer anirem a la dreta i al tornar agafarem cap a Sant Pere.
Així en unes poques passes, ens trobem en un primer assentament i uns metres més enllà en l’assentament principal en un turó que domina una vista fantàstica de gairebé 360 graus. Als íbers els hi agradava tenir bones vistes.
El poblat ibèric de les Maleses es troba al cim del turó que rep el mateix nom. Aquest cim, a la vegada, serveix de límit municipal entre els termes de Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles.
Es tracta d'una elevació de 462 m de la Serralada de Marina, des de on es pot dominar visualment tot el Vallès, part del Barcelonès i part del Maresme. Així mateix té bona visibilitat sobre els massissos del Montseny, Montserrat i Prepirineu (més info a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Poblat_ib%C3%A8ric_de_les_Maleses).

Després d’estar-hi un estona, descansar, reposar forces i gaudir de les vistes, reculem fins a la cruïlla on indicava cap a San Pere de Reixach. El camí baixa prou dret tot vorejant la pedrera per l’altre cantó on hem pujat. Li estem donant tota la volta. Arribem a una altra cruïlla i tombem a la dreta on el camí fa un gir de gairebé 180 graus. Arribant a la següent, agafarem a l’esquerra i a la següent, la pista, cap a la dreta. Tot seguit ja ens trobarem en la Font dels Caçadors, que està ensorrada dins la roca, i a unes passes més tenim una antiga pedrera. La pista tomba a l’esquerra i podem veure restes d’una estació elèctrica o transformador amb desús que es devia utilitzar per la pedrera.
Baixant per aquesta pista, ja podem veure la silueta de la torre de Sant Pere de Reixach, amb el fons de la silueta retallada de Montserrat.
Més avall ja trobem la cruïlla de la font dels Avellaners. La pobra, situada enmig del torrent de Reixac, està semiabandonada i ja no raja aigua, però és un indret molt singular i misteriós.
Travessem a l’altra banda de la font i remuntem el camí fins a una pista que ens duu a una altra cruïlla, on tombant a la dreta ens porta a l’ermita de Sant Pere de Reixach.
Sant Pere de Reixac és un temple parroquial catòlic ubicat a Montcada i Reixac (Vallès Occidental). És l'església parroquial de l'antic nucli de Reixac. És una obra inclosa a l' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (més info a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_de_Reixac).
Aquí també hi trobem molt bones vistes, encara que molesta una mica la contaminació acústica procedent de “la riada” de cotxes, que entren i surten de Barcelona per la “porta de Montcada”.
Després d’admirar l’ermita, les vistes, fer quatre fotos i un petit descans, reculem fins a l’ultima cruïlla i remuntem el camí de l’ermita a la Vallençana en direcció al coll de Moià. Allà, tot seguit agafem un sender que surt a mà dreta, que ens porta a una pista, on a unes passes més endavant, a mà esquerra, surt el sender de la Font del Tort, que, amb forta davallada, acaba en una pista que ens portarà a la Font del Tort i el Restaurant Masia del Tort.
Allà, la pista es fa més ampla i segueix paral•lela al torrent de Can Güell a través de la Vall Llosera. Després d’uns quants metres, ja trobem un pícnic amb taules de fusta i uns metres més avall, la carretera. Anem a l’esquerra a buscar el semàfor per passar a l’altra banda i tot seguit passem el pont sobre el riu Besòs, que, després de les últimes pluges, fa goig.
Travessat el pont, a mà dreta i la propera a mà esquerra, anem a parar drets a un pas per sota de les vies i a l’estació de la Renfe de Montcada i Reixac.
Excursió original, projectada des del mapa.
Espero que us agradi.
Salut i República.