Igualada – Els Esgavellats – Can Bernades

El propòsit d'aquesta ruta és, sortint d'Igualada, arribar-nos a la singular zona d'Els Esgavellats de Vilanova del Camí tot fent un recorregut circular i prou atractiu.

El punt d'interès bàsic és aquest paratge natural de bé botànic certament curiós a la comarca de l'Anoia, acompanyat amb una excursió fàcil i amena des del centre de la capital.

Cal dir que hi ha un punt, concretament al fons del Torrent de Can Bernades, on el track registra un desgavell de curtes anades i tornades per després seguir endavant. El motiu és que per aquell indret, abans s'agafava un senderol pel mig de la llera del riu que et conduïa en un tres i no res a l'altre costat. Pel que hem pogut veure avui, la malesa i vegetació del mateix torrent se l'han engolit i ja no és lloc de passera. Així que, com es registra, hem decidit continuar i donar una volta per camí ben fressat per accedir al mateix lloc.

Recorregut:

Sortim de la plaça de La Masuca, just davant del Mercat Municipal. Ens dirigim a la Ronda del Rec seguint el Parc Fluvial fins a arribar al Poliesportiu de Can Titó a Vilanova del Camí. Allí continuem per la pista ampla direcció als dipòsits uns centenars de metres.

Just sota la casa de Cal Llorenç prenem el camí a la dreta per endinsar-nos al corriol que avança pel torrent fent drecera fins a Can Titó.
Just passat el túnel que ens creua per sota la carretera C-37, trobem l'esquifida Font de la Noia; aquesta és la reposició d'un antic brollador com cal que va ser enrunat i perdut en construir la nova carretera; gràcies a la insistència d'alguns vilanovins amants de la zona es va restablir el doll, però amb poca gràcia i escàs cabal.
Seguirem endavant pels corriols fins arribar de nou a la pista a l'alçada de la casa de Can Titó i el conjunt urbanitzat del mateix nom. Aquí agafarem el Camí de Can Bernades.
Cal dir que just a la cruïlla, fem l'intent de baixar al fons del torrentet per donar una ullada a l'antiga Font de l'Oreneta. No és possible per què ha desaparegut el senderol.

Aviat deixem la pista per seguir a l'esquerra arran de l'Hort de l'Orient en traçat, primer ample i després sender, que ens durà directament ben a prop de la zona objectiu principal de l'excursió.
Arribem al camí que ve de Can Baldufes fins a Can Bernades, el seguirem a esquerra breument.
Trobem ja la senyal de 'Els Esgavellats' al sender que remunta recte per l'obaga.
L'hem de seguir per desviar-nos-hi al poc i entrar en l'autèntica zona "del desgavell". La nostra intenció és rondar per aquella àrea fins a trobar, a sobre, el camí més o menys ample de les torres elèctriques, des d'aquell buscarem de nou aquest corriol, el farem de baixada i desfarem part del tram per anar ja en direcció a Can Bernades.

Els Esgavellats és un paratge trencat per l'acció d'una falla i en el que la força del vent i la pluja ha provocat formacions rocoses amuntegades i de grans blocs envoltats de rica vegetació. Anomenat així perquè en aquesta part la serra està com trencada, com "esgavellada". El seu recorregut és angost i els amants de l'indret el descriuen com un laberint natural on jugar a perdre'ns.
Tot pujant, i sempre a l'esquerra, hi ha diferents punts per endintrar-se a veure el desordre de pedres i les formacions que originen. Uns senyals rodones blanques als arbres indiquen més o menys una ruta, però nosaltres agafem un primer corriol fressadet que ens durà directament a l'anomenada 'cova de pedra', prop seu també hi ha altres 'forats' ben originals; però la part mes espectacular és la zona més superior, angosta i embrollada, on s'han equipat trams amb escales i grapes de paret... tot plegat una estona de petita aventura natural.

En sortir-ne som ja al camí horitzontal de les torres elèctriques. Aprofitem un punt rocós i amb vistes per esmorzar.
Trobem el corriol de baixada esmentat abans, el seguirem fins a la cruïlla inferior desfent un tram de camí ja fet. Ara a l'esquerra direcció als Plans de Can Bernades.
Poc abans d'arribar a la casa, descobrim el petit monument-fita en homenatge al qui fou bon caminador i gran amant de la natura local, en Josep Mateu i Botines.

Som a la masia de Can Bernades de la Vall de l'Escut (nom complet i ben singular). Just allí girem a esquerra per a descendir al torrent, creuar-lo i sortir-ne per l'altre costat.
Antany existia un corriol ben marcat pel fons de la riera; hem estat buscant el seu accés reiteradament, però ha estat infructuós, sembla que la vegetació se l'ha engolit. Així que decidim seguir el camí ben fressat per sortir-ne mes endavant a l'altra llera, això ens obliga a fer un tram més llarg no previst.
Fem cap al Camí de la Serra a Sta. Margarida de Montbui i el seguim direcció Vilanova.

Arribem a l'indicador 'Les Parellades' que dóna nom als camps d'aquesta part superior des d'on s'albira ja bona part de la ciutat d'Igualada.
Caldrà arribar fins al pont que travessa la carretera C-37 i agafar la pista ampla a l'esquerra que ben aviat ens condueix a creuar el Torrent de Garrigosa amb vista a la majestuosa casa de La Torre del Cabòries.

Hem arribat al coll dels Plans del Pare Mariano i baixem a la Creu del Maginet per on creuarem el Riu Anoia per la passera de la Baixada del Carme.

Seguim un tram de la Ronda del Rec i en carrers superiors i poca estona som de nou al darrere del Mercat Municipal on donem per acabada l'excursió.