Igualada - Monestir de Montserrat

Assídua ruta d’excursionisme i romiatge des de la ciutat d’Igualada al Monestir de Montserrat pel traçat següent:
- Igualada (estació de tren), Can Macià, Vall de Sant Feliu, Sant Pau de la Guàrdia, Can Maçana, GR-172 fins a Santa Cecília, tram de carretera, Camí dels Degotalls, Plaça del Monestir


Descripció del recorregut per punts d’atenció i en referència al quilometratge (alguns s’escauen en els waypoints marcats al track)

- 0,0 km. - Sortim de davant l'estació del tren en direcció Can Riba, per enllaçar i travessar el barri del Pla de la Masia (Barri St. Pere) d'Òdena.

- 1,7 km. - Es deixen les darreres cases per seguir en camí ample direcció a l'Aeròdrom General Vives i a la finca Can Macià. Atenció en travessar la carretera BV-1106.

- 4,1 km. – En drecera a la dreta agafem un senderó mal marcat que ens evita passar per davant la casa de Can Macià i ens fa guanyar una mica de camí. Atenció: dins el bosquet, seguir sempre els corriols en direcció esquerra.

- 4,5 km. – Reprenem el camí ample que ens conduirà a tocar la carretera C-37 per resseguir-la en paral·lel amb agudes sifonades fins a creuar-la per sota en dues rotondes gens transitades.

- 6,2 km. – Un cop creuada la carretera, seguim recte pel tram asfaltat.

- 6,9 km. – Girem a l'esquerra en direcció a la vall i cases de Sant Feliu de Castellolí, que seguirem bon tros fins al final.

- 7,8 km - Arribem a la casa de Can Jorba. El camí principal segueix a l'esquerra, el de la dreta va a la casa. Agafem el del mig, molt més deixat, que en baixada ens menarà al fons del Torrent del Figuerola que es creua sense dificultats.

- 8,25 km - Passat el rierol s'arriba a una mena de placeta. Aquí i hi ha dues opcions que a la llarga condueixen al mateix lloc: a) passar per l'esquerra i al cap de poc prendre un sender costerut que escurça el traçat però que obliga a anar en filera i en forta pujada, o b) seguir per la dreta per camí ample de pujades més benignes, tot i ser més llarg. Nosaltres optem per la segona opció.

- 9,0 km - Passem pel costat d'un corral ensorrat amb pintades al·legòriques al camí. Som ja en plena obaga boscosa que no abandonarem en molta estona. Passem pels fons dels Torrents de Sant Feliu i de Cal Carles i remuntem fins a l'alçada dels plans de Cal Tardà. Durant aquest tram cal estar molt atents a no perdre el camí correcte, ja que hi ha diverses pistes a banda i banda que es presten a confusió.

- 11,7 km - S'acaba l'obaga arribant a l'alçada de la majestuosa masia de Can Tardà, que queda mig amagada a la dreta. Aquí s'hi uneix el camí al mas que puja directe des de Castellolí.

- 12,8 km - Arribem a la cruïlla amb el camí-carretera que va de Maians a St. Pau de la Guàrdia. A la dreta ens queda La Casa Vella (nom poc adient, perquè està ben restaurada i condicionada). Aprofitem per fer aturada i menjar uns ganyips.
A partir d’aquí ens esperen poc mes de 3 kms per aquesta pista fins arribar a St.Pau. Com que a tothora es va veient el perfil característic del seu campanar, el tram es fa força pesat.

- 15,9 km - Som sota mateix del petit poblet; no hi pugem. Seguim un camí inferior direcció llevant que, si no el deixéssim, ens portaria a la carretera de Manresa a Can Maçana.

- 16,4 kms - Atenció! Agafem un senderol poc definit a la dreta, que ens pujarà al camí principal de St. Pau a Can Maçana (GR-172).

- 16,7 km - Enllacem aquest camí. De seguida passem davant del cementiri i seguim el traçat en lleugeres pujades fins al Coll de les Torres.

- 18,1 km - Som dalt del coll i tenim Can Maçana als peus. Cal assegurar el traç per baixar-hi correctament tot seguint les marques del GR-172.
Atenció en el descens! Més encara a l'arribada a baix i en travessar la carretera BP-1101.

- 18,6 km - Àrea del Coll de Can Maçana. Aprofitem per fer-hi bona parada i esmorzar ben asseguts en una de les taules de pícnic. Cal agafar forces perquè ens esperen pujades considerables.
En acabat agafem camí vers al Coll de Guirló i la Roca Foradada. Tot i que reposats i alimentats, cal marcar un pas reduït per guanyar els forts pendents inicials.

- 19,5 km - Coll de Guirló. Bifurcació de senders: dreta a La Portella, recte a La Foradada. Lògicament seguim de front. En aquest tram tenim el goig de contemplar diverses vistes de les formes rocoses de La Cadireta d'Agulles i de la Roca Foradada amb el seu singular orifici. Hi passarem per sota, tot i que hi ha un corriol ben definit per pujar al forat.

- 20,5 km - Estem situats sota mateix de La Cadireta, un indret peculiar per aturar-se hi fer fotos curioses. A partir d'aquí el sender va marxant en lleugera baixada. Cal parar molta atenció a relliscades.
Mes endavant ens trobarem amb la cruïlla que puja a Coll de Port, que hem de desestimar.

- 21,28 km - Som a l'encreuament en què hem de decidir: a) baixar a la carretera i seguir fins a Montserrat a peu de via (molt més fàcil, i per tant el més utilitzat), o b) seguir fins a Sta. Cecília pel sender interior (GR), amb les dificultats que comporta.
Nosaltres optem per aquesta segona opció, tot i conscients que el tram és dificultós per les grans sifonades i passos exposats que comporten la travessia dels diversos torrents que es creuen. No obstant el recorregut és d'extraordinària bellesa i afegeix una dosi d'aventura a la ruta.

- 23,7 km - El camí oficial GR seguiria cap al Monestir enfilant-se cap a la regió d’ermites, però el seny indica davallar ja a la carretera per seguir per allí.
Baixem i creuem la via (molta atenció!). Seguirem uns 400 metres fins a l'ermita.

- 24,1 km - Som a Santa Cecília de Montserrat, antiga abadia benedictina a mig camí entre Can Maçana i el Monestir. El conjunt està molt ben conservat i hi ha una zona de descans equipada amb taules que aprofitem per fer nova parada de menja i beguda per agafar forces pels trams finals.
A partir d'aquí resseguim 2 km de carretera, pel lateral esquerre seguint el senderol força ben equipat de darrere la tanca.

- 26,2 km - Travessem la carretera (molta atenció!) per enfilar-nos pel sender del Camí dels Degotalls que ens durà al passeig superior on, entre fonts, arbres i monuments, ja s'albira el monestir i sembla que el cos allibera el cansament acumulat.
Al final del Camí, sobre l'alçada dels darrers aparcaments de vehicles, fem paradeta per adonar-nos que ja ho tenim a la punta dels dits.

- 28,0 km - Som a la Plaça del Monestir.
Montserrat és agraït als caminants. L'esforç i cansament s'obliden amb la joia de ser-hi i haver-ho aconseguit.
Fi de la caminada.