III Perseguint la perdiu ( Vilanova de Meià - Font de l'Hedra - Lo Cogulló - Font Blanca )

Corrals

Font Blanca

Font de l'hedra

Lo Cogulló

El Cogulló o Lo Cogulló és una muntanya de 1.002 metres que es troba al municipi de Vilanova de Meià a la comarca de la Noguera.

Vilanova de Meià

Vilanova de Meià és una vila i municipi de la comarca de la Noguera. Se situa al vessant sud de la serra del Montsec de Meià. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Santa Maria de Meià, que fou un municipi independent fins al 1926. Vilanova de Meià ha estat el centre administratiu i sobretot econòmic de la Coma de Meià durant els últims vuit-cents anys. La població és una vila nova fundada a finals del segle XI o principis del segle XII per Ramon de Meià, que va créixer al voltant del castell de la Mota i de l'església de Sant Salvador. Estava tancada pels portals d'Ajós, el de la Font de Caps, el de Ratera, a més del portalet de la Creu, el més primitiu, que estava a l'extrem del carrer del Forn. La família Meià van exercir la jurisdicció civil i criminal sobre la seva gent i terme fins a finals del segle XII, que va passar als Cervera per matrimoni d'Ermessenda de Meià amb Guillem de Cervera. Fins a principis del segle XIV va pertànyer a la família Cervera, destacant entre les seus membres Jaume de Cervera, notable personatge dins el comtat d'Urgell i la Corona d'Aragó en temps del rei Jaume I, i que està enterrat a l'església del priorat Santa Maria de Meià. El 1312 va passar a ser una vila reial i Jaume el Just li concedeix una carta de poblament. Alfons el Benigne l'integra al Marquesat que crea pel seu fill Ferran (1330), el centre del qual és Camarasa, per això en el segle XIV, Vilanova era cap de la sots-vegueria de Meià, dins de la vegueria de Camarasa. Després s'integrà dins la vegueria de Lleida i, a partir de la Nova Planta, del seu corregiment. El 1374, el rei Pere el Cerimoniós li va concedir el privilegi de realitzar una fira el dia de Sant Martí (actual Fira de la Perdiu). A finals del segle XIV Vilanova tenia 99 focs o cases habitades (cap als 500 habitants). El 1426 el rei Alfons el Magnànim va empenyorar Vilanova al Capítol de Canonges de la Seu d'Urgell els quals en van exercir la jurisdicció, en nom del rei. Tenia administració municipal autònoma (paeria) des del segle XIV i va tenir notaria fins a finals del segle XIX. Pel que fa a l'administració eclesiàstica sempre havia format part del Priorat de Meià. Amb la desaparició de l'antic Règim, el 1834, Vilanova de Meià va passar a ser municipi. Durant la Guerra dels Set Anys (1833-1840) la vila era liberal i es va declarar partidària de la reina Isabel II, per això va patir moltes destrosses a mans de les partides carlines manades per Josep Borges. Al desembre de 2004 hi havia una població de 233 habitants.