III Trobada de Wiquilocquerus de les Gavarres i l'Ardenya...(El massis de Ses Cadiretes)

Gràcies per aquesta trobada, a tu, capita haddock pels mals de cap que segurament has tingut en preparar aquest sarau, al Montagut per el esplèndid traçat de ruta, al Santi Gavarres per el seu bon humor i les bones fotografies, a un bon grapat de wikiloqueros com la Cuca de Llum, Ambotes, Toni Poppins, Perepedrito, jmarticampmajo i la Mireia, Graells, en Xavierdeblas, la Sandra Ole, en Sepu, en Pere Parra i un munt de companys més, que per desgràcia no vaig tenir temps de conèixer (perdoneu si no us faig esment...necessitem mes sortides com aquesta!!), al l’equip de Wikiloc quasi al complert (Jordi, Jep, Jose, Montse i Pau) i als meus companys de trescada, els components del equip hh que varen poder estar, a tots...moltes gracies per permetrem acompanyar-vos en aquesta III trobada de Wikiloqueros de les Gavarres i l’Ardenya.
La ruta, fantàstica, som al massís de Cadiretes i això significa vestigis de historia... el castell de Montagut i les esplèndides vistes amb la sortida del sol, Can Cabanyes de Montagut (masia fortificada actualment en runes) al seu voltant trobem la pedra dels sacrificis (bloc granític amb unes inscultures en forma de Y de fa uns 4.500 - 5.000 anys) al costat el dolmen de Cabanyes i passat la masia, les restes del forn de terrissa i el Paradolmen de Can Cabanyes, des de on tenim unes fantàstiques vistes de tota la plana de Llagostera.
Un llarg corriol quasi planer ens deixa a les portes de Sant Grau d'Ardenya ha on tenim una parada per esmorzar i contemplar amb detall l’interior de l’ermita. Dedicada a Sant Grau d’Aurillac, les relíquies del qual, segons la tradició, hi van ser traslladades per la reina Maria de Montpeller, mare de Jaume I, cap a l'any 1200, atenent a la llegenda que diu que el sant hi va sojornar quan tornava cap a França. El 1462 el santuari va ser restaurat quan es va construir el mas annex, abandonat durant la Guerra del Francès.. El 1882, quan el conjunt era propietat de Grau Rodés Moré, l'ermita va ser reconstruïda en estil neoromànic. La portada va ser projectada per Joan Guàrdia. A l'interior es conserva una pila baptismal de 1666.
Amarats d’història i recuperades forces, tornem a caminar...la cova dels Lladres, la masia mig enrunada de Cal Federal, el coll i la creu Sa Fusta, el Menhir de Montllor i al costat un mont de roques formant una talaia perfecta amb impressionants vistes de bona part del massís de Cadiretes, lliurant-se suaument al mar i com a centre d’aquest meravellós quadre la vila de Tossa de Mar.
Seguim la caminada, visitant el Paradolmen del Reig, la plaça d’armes de Montllor i el Paradolmen de les Rates. Tornem enrere sobre els nostres passos fins el Paradolmen d'en Garcia (La cambra sepulcral està formada per un bloc erràtic a ponent i amb la penya natural a llevant. La coberta es troba falcada per petits blocs erràtics i paret de pedra seca, i amida 2,60 per 2,40 m. i 0,70 de gruix. L'entrada es devia efectuar a través d'un curt corredor, conservat només en part...fantàstic)
Ara ens toca fer el cim del massís de Ses Cadiretes. L’indret en un entorn cobert per un dens bosc d'alzines i pins i una abundant vegetació arbustiva, hi ha un jaciment medieval. Es localitza entre el cim rocallós del Puig de Cadiretes, just a l'entorn d'on es troba un punt geodèsic de l'ICS, i el lloc on actualment s'emplaça una torre de guaita forestal, al sud-oest i a poca distància d'aquell. Tan des de on es troba el punt geodèsic com sobre la torre de guaita, tenim unes vistes de 360º de tot l’entorn...impressionant!!
Encara amb les magnífiques vistes a la retina, tornem enrere fins el Pla de Ses Pinyaques on recuperem el camí que portàvem i que seguim...de seguida ens topem amb el Menhir d'en Llac i com a cirereta de aquest fabulós pastís, ens guardaven el millor per el final...el Paradolmen de Pedra sobre-altre. Aquest consta de cripta-cova, passadís i túmul. Posseeix un corredor de dimensions superiors al de la Cova d'en Daina (4 m). A pocs metres, i dins el mateix conjunt megalític, s'eleva una gran formació rocosa natural que caracteritza el monument. Un estret pas entre les roques ens ajuda a accedir a la part mitjana del conjunt i una escala de ferro i unes cadenes ancorades a la mateixa roca ens ajuden (a alguns agosarats) a pujar a dal de aquesta formació.
Un cop fet “el mico”, tornem al camí, de seguida creuem la carretera de Sant Grau i un caminet estret que flanqueja el castell de Montagut ens deixa a la zona on tenim l’aparcament dels automòbils...hem acabat una part de la trobada, nova foto de grup amb la gent que ha quedat fins al final, salutacions i comiats fins l’any vinent.
Però no podia acabar millor la trobada que amb un dinar de germanor, amb els que vàrem poder quedant-nos (total érem una vintena), al restaurant de Sant Grau, bona tertúlia, bona taula, bona companyia...formidable!!!
Fins la propera trobada...