Illa Dragonera
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 8.68 mi
- Elevation gain
- 863 ft
- Technical difficulty
- Easy
- Elevation loss
- 863 ft
- Max elevation
- 396 ft
- TrailRank
- 55
- Min elevation
- -21 ft
- Trail type
- Loop
- Moving time
- 3 hours 11 minutes
- Time
- 3 hours 59 minutes
- Coordinates
- 2469
- Uploaded
- April 27, 2022
- Recorded
- April 2022
near Sant Elm, Baleares (España)
Viewed 201 times, downloaded 10 times
Trail photos
Itinerary description
La silueta de la serra s'assembla vagament a un drac , d'aquí el seu nom.
Sa Dragonera té una longitud aproximada de 3.200 metres i una amplada màxima de 500 metres. Tot i que el seu turó més alt Pico Popi només té 360 metres d'alçada, el relleu general de l'illa és molt abrupte, sobretot tenint en compte la seva petita mida, que va fer que l'illot tingués poca importància en temps històrics.
L'illa forma part del municipi d' Andratx , que és, juntament amb Sant Elm, els municipis més propers a l'illa.
Dragonera té un petit port natural a la zona de Cala Lladó.
El nom de Dragonera prové de Dragon que s'associava a la forma que té l'illa des d'una perspectiva concreta, i del gran nombre de sargantanes endèmiques de Lilford.
A la zona des Lladó hi ha una necròpolis romana antiga , però no hi ha altres indicis d'assentament històric permanent.
Durant el segle XVIII es van construir dues torres de vigilància defensives a l'illa per tal de vigilar els nombrosos pirates de Berberia que operaven a la zona.
L'any 1910 van començar a funcionar els fars de Tramuntana (nord) i Llebeig (sud-oest), en substitució del Faro Viejo o antic far, que es va construir en una part baixa de l'illa, en una zona sovint envoltada de boira.
L'any 1941 Juan Flexas va comprar l'illot i va iniciar activitats agrícoles a la zona des Lladó.
A mitjans del segle XX, l'illot era sovint utilitzat pels contrabandistes d' estraperlo per a les seves activitats il·legals.
Entre 1960 i 1975 els fars es van millorar i es van fer automàtics, fet que va fer que l'única població permanent i minúscula (la del faroner i la família) abandonés l'illot.
L'any 1974 l'illot va ser comprat per una empresa espanyola per construir un complex turístic. El pla original incloïa un residencial de luxe, un hotel, un casino i, per a tot això, un port artificial.
El 1977, unes 50 persones dels col·lectius Terra i Llibertat i Talaiot Corcat varen ocupar l'illa, durant dies, per manifestar-se en contra del projecte d’urbanització que atemptava amb destruir-ne el paisatge. Es tractà d'una fita històrica a nivell social i polític: «el naixement de l'ecologisme a les Illes Balears».
Rescatada de la pressió urbanística forta a la qual es va veure l'arxipèlag balear sotmès al llarg dels anys 70 i 80, el Consell de Mallorca va adquirir sa Dragonera i va declarar-la Parc Natural el 1995, forjant tot un símbol de conservacionisme.
Així, el Parc Natural de Sa Dragonera disposa actualment d'una superfície protegida de 274 hectàrees terrestres, a la qual s’hi annexen els illots des Pantaleu i sa Mitjana. A més, s’hi integren altres figures de protecció comunitàries, com la Xarxa Natura 2000, a causa de la biodiversitat prominent d’aus i d’altres espècies de fauna i flora.
Des de 2016, la protecció de la façana sotaiguada s’ha vist reforçada i s’ha declarat reserva marina des Freu de sa Dragonera; i, d’aquesta forma, es perpetua el vincle estret: «una dicotomia històrica i natural entre la mar i l'illa».
Part de la pel·lícula de 1982 que adaptava el misteri d'Agatha Christie Evil Under the Sun es va rodar a Sa Dragonera, presentada com una illa de la Tyrania fictícia per l'Adriàtic.
Waypoints
Waypoint
-3 ft
Cala en Lledó -Port
Es Lledó dona nom al moll on atracaven talaiers, faroners i navegants, a una antiga necròpolis i, també, a les cases d’una petita explotació agroramadera, actualment destinades a rebre i informar els visitants del Parc.
Waypoint
69 ft
Itineraris
Sa Dragonera ofereix quatre itineraris que, amb una dificultat mitjana-baixa, permeten descobrir cada matís de la identitat de l'illa i les riqueses paisatgístiques naturals i culturals que s'hi conjuguen. Cada itinerari, proveït de rètols divulgatius a cada punt d'interès (elements etnològics, observatoris d’aus, miradors, etc.), permet transmetre el motiu de la transcendència biològica i del paisatge del parc, «d'extrem a extrem, de llarg i de través». El punt d'inici de totes aquestes rutes es troba creuant la barrera de fusta del centre d'informació de cala en Lledó. Pel que fa a les rutes 3 i 4, cal considerar que no disposen de zones d'ombra i, per això, és convenient evitar fer-les durant les hores centrals del dia.
Panorama
69 ft
Mirador de na Miranda
S’hi poden contemplar les antigues zones de conreu que envolten cala en Lledó i que ara es recuperen per incrementar les zones d’aliments de les aus granívores migrants. Està provist d'una àrea de pícnic, on gaudir d’una berenada envoltada de natura, i d'un mirador, des d’on es divisa una panoràmica pictòrica des Freu i la costa de Sant Elm.
Castle
92 ft
Torre Es Colomer
És una torre cilíndrica construïda com a colomer, malgrat que les males llengües diuen que era un amagatall per al contraban. D’aquí s’albiren els esculls des Calafats, els corbs marins i, amb sort, alguna virot petit.
Waypoint
210 ft
Meridià de Paris
Línia d’Arago És una línia de pedra que identifica el meridià de París: “l’antic meridià zero que mesurà, des de Mallorca, el francès François d’Arago”. Més endavant es va substituir pel meridià de Greenwich.
Waypoint
190 ft
Far de Tramuntana
Aquesta construcció per orientar els navegants ubicada al cap de Tramuntana data de 1902 i, amb la finalitat de poder transportar l’aprovisionament dels faroners, va donar origen al camí d’aquest itinerari.
Intersection
Waypoint
367 ft
Far de Llebeig
Els dies clars i els 110 m d'alçada del far de Llebeig fan possible entreveure Eivissa i Formentera sobre l’horitzó del sud-oest.
Waypoint
233 ft
Talaia de Llebeig
En el recorregut es pot desviar cap a la talaia de Llebeig. El primer vestigi d’un sistema de vigilància i defensa (previ als fars), que, amb un canó orientat cap al sud, va defensar el Freu i la costa andritxola de la incursió de pirates i corsaris. Atemorits per les incursions constants de «sarraïns, fenicis, grecs, cartaginesos, romans, vàndals…», les autoritats mallorquines van anar dissenyant un sistema de vigilància espectacular per tota la costa, les talaies. Aquestes fortificacions d'escolta, situades en els punts més elevats de la costa i visibles entre sí, alertaven de qualsevol perill i escampaven l'alerta en pocs minuts per tota la costa, amb senyals de foc i fum. Encara ara, una vegada a l'any, s'encenen totes elles, però amb un altre sentit: una #EncesapelsDretsHumans. A finals del segle XVI s'hi edificà la primera de les torres de defensa de l'illa en el puig de na Pòpia, el cim de l'illa. Aquesta torre era visible des de la torre des Verger i la torre des Cap Andritxol. Ja a la meitat del segle XIX fou destruïda per ubicar-hi el primer dels fars de la costa mallorquina, que li dedicà el mateix nom. Al ser la talaia de na Pòpia insuficient per cobrir les cales més amagades de la comarca, es construïren dues torres més a cala en Basset (al costat de Sant Elm) i la torre de Llebeig. Totes tres formaven el sistema de vigilància d'aquest punt estratègic de la costa mallorquina i el Mediterrani occidental. Aquest paisatge etnològic, emergit d'una façana marítima plena d'història, evoca vivències dels talaiers que hi residien permanentment i s'encarregaven de fer els senyals d'alerta oportuns. No és gaire complicat albirar dofins des d’aquest cap.
Waypoint
256 ft
Forn de calç
Endinsant-se per un comellar i una garriga molt espessa, s’hi troben restes d’una antiga arquitectura emprada per coure pedra calcària i obtenir calç, un material clau en la construcció de les cases des Lledó.
You can add a comment or review this trail
Comments