INDRETS de Sant Pere de Vilamajor

AJUNTAMENT

ALZINA SURERA

Alzina surera, a prop de Can Parera de canyes, on podràs descansar en l’ombra d’aquest arbre centenari.

ANTIC AJUNTAMENT

Aquest és l’antic ajuntament de Sant Pere. Fa molt de temps era una torre de defensa, anomenada Can Vila. Aquesta torre de defensa era una de les entrades al castell de Vilamajor.

BASSA

Aquesta bassa es fa servir per si hi ha algun incendi forestal .

CAN GRAS D'AMUNT

Es tracta d'una masia de petites dimensions, formada per un sostre asimètric a dues aigües. Data del s.XVI i sense cap mena de dubte, es troba lligada a la seva "germana" d'avall.

CAN GRAS D'AVALL

Can Gras d’avall és la “germana” de Can Gras d’Amunt (la masia que acabeu de passar). Com la seva “germana” també és va construir en el segle XVI. No resulta gens fàcil determinar quina es va construir abans. El topònim “gras” significa “riquesa”.

CAN LLINÀS

Can Llinàs durant el segle xx pertanyia a la família Sagarra. L’any 1885 Ferran de Sagarra i de Siscar havia fet la masia de can Llinars, ben coneguda al municipi de Sant Pere de Vilamajor, com la “Granja-Torre de Sagarra”, una important i premiada indústria lletera.

CAN PARERA DE CANYES

Masia del s.XVI, situada al final del Sot del Cortés, just quan comença la plana de Vilamajor.

REC DE RIPOLL

En aquest punt agafarem un petit corriol que passa per sobre el Rec del Ripoll, baixeu amb precaució. El rec del Ripoll és un antic rec medieval que agafa les aigües de la riera de Vilamajor i ressegueix els horts i camps de la barriada del Ripoll, situada a la banda dreta de la riera, entre el nucli històric de La Força i la barriada de Canyes. Aquest antic rec és un dels pocs que encara està en servei i són els mateixos regants qui en tenen cura i manteniment. Tingueu cura del rec en el punt que caldrà travessar-lo.

ESGLESIA i TORRE ROJA

Centre històric de Sant Pere de Vilamajor. El barri de La Força és el nucli urbà que envolta l'església de Sant Pere, el casc antic. La Força era el recinte fortificat. Es desconeix l'origen de La Força ja que sent el Vallès un lloc de pas han passat moltes civilitzacions. A partir el segle XI els comtes de Barcelona construeixen el castell de Vilamajor, al servei de l'administració de la cort, alberg de nobles en les campanyes de França o intercanvis comercials. Textos documentals ens detallen la presència de grans torres, una gran sala amb pintures sarraïnes, fargues i molins. La llegenda diu que hi va néixer el rei Alfons I de Catalunya i es conserven albarans de les despeses que hi realitzava la reina Peronella d´Aragó. El terratrèmol del 1448 va enderrocar gran part del Palau Comtal i la sagrera amb les seves muralles. El conjunt és conegut amb el nom de La Força (fortificació). L'església gòtica de Sant Pere, una de les més esveltes de la comarca, i les cases que l'envolten, foren reconstruïdes a partir de les pedres de l'antic castell comtal. Actualment es conserven força restes del castell, sent-ne les més significatives part de les muralles i la torre mestra (actual campanar, conegut com a Torre Roja). El terme del Castell de Vilamajor ocupava els termes actuals de Cardedeu, Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor. Al segle XVI, s´independitzà Cardedeu i, al segle XIX, Sant Antoni amb la parròquia de Sant Julià d´Alfou. Actualment, el terme encara comprèn Sant Pere i la parròquia de Santa Susanna. La Torre Roja. Torre Mestra del castell (campanar). La Torre Roja es troba al nucli de La Força. És una imponent torre de 25 metres d´alçada i una planta quadrada de 5x5m. Està construida amb petits carreus de pedra rogenca que li donen un aspecte molt peculiar que li ha valgut el nom de "Torre Roja". Actualment és el campanar de l´església de Sant Pere, però la torre és exempta, està separada de l'església. El motiu és que fou construïda per ser la torre d´homenatge -o mestra- del castell de Vilamajor. Es tracta d'una torre romànica (s. XI i XII), amb murs de 1´6 metres de gruix (objectiu defensiu). Consta de tres pisos. La planta baixa és un petit habitacle (sense finestres). Al primer pis s´hi accedeix per una escala (amb graons molt desgastats) que s'enfila per dins del mur. El primer pis tampoc té finestres. D'allà, s'enfilava per una escala de cargol fins al segon pis (el 1929 es substituí l'escala de cargol per una escala encastada a les pares interiors). El segon pis té finestres a les quatre parets, finestres dobles amb arcs geminats. Les columnetes i capitells de les finestres estan recuperats d'una edificació preromànica anterior. Mitjançant una escala de fusta, hom pot enfilar-se al tercer pis on hi ha les campanes. També amb finestres a les quatre bandes. Al segle XVIII, es van engrandir les finestres nord i sud per encabir-hi les dues campanes grans. Al sostre del tercer pis hi ha un petit registre que accedeix al terrat. El 1448 un fort terratrèmol va malmetre el castell de Vilamajor; però la torre Roja va romandre d´empeus.

FONT DEL PARC DE L'AJUNTAMENT

Aprofiteu per omplir les cantimplores, perquè aquesta serà la ultima font que trobareu.

FONT DEL ROURE

Des del Roure Gros surt un caminet que porta a la Font del Roure.

FONT DE L'ESGLÉSIA

Estàs cansat i se t’ha buidat la cantimplora? doncs para a la font i veu aigua!

INICI CORRIOL

Prepareu les càmeres perquè un bon paisatge trobareu, però compte amb el riu, que porta aigua, no us mulleu.

PÀRQUING ESCOLA

Zona d'estacionament

PASSEIG COMPANYS

Carrer d'entrada al poble. Aquest és el carrer que uneix els municipis de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor. És un carrer no gaire transitat, però no obstant, vigileu perquè en aquest punt caldrà travessar-lo.

PONT DE CAN GRAS

Abans de la dècada dels 50 del segle passat, les comunicació entre el nucli de Sant Pere i Can Gras d’Avall es feia per una passera que travessava la riera de Vilamajor. El que conegui l’indret sabrà que la riera en aquest punt està molt baixa respecte el pla del camí de tal manera que calia fer una forta baixada i una forta pujada per travessar-la. El cap de família de Can Gras, un home ja gran, patia molt quan li tocava travessar la riera per la passera maleint-la sempre. El seu fill, en un acta d’amor fraternal, va construí el pont que actualment encara existeix i el va dedicar al seu pare, el qual va morir al poc temps.

QUATRE CAMINS

Cruïlla de camins: camí de Can Panxa, nucli urbà, can Fou, roure de Can Bachs i carretera BP-5107, can Fuyó.

RECTORIA

La Rectoria de Sant Pere de Vilamajor es va construir en l’any 1639. Actualment és un centre d’art.

RIERA DE CANYES

La Riera de Vilamajor pertany a la conca del Besòs i deu el seu nom per travessar el gran terme de Vilamajor (Baix Montseny). En total, la riera de Vilamajor té una llargada de 12 quilòmetres i una conca de 39 km². Habitualment, els mesos de juny, juliol, agost i setembre s'asseca a la part més baixa. Per la seva ubicació, es tracta d'un curs d'aigua de règim mediterrani. Neix al pla de la Moixa sota els turons del Samont, de la Cova i de Sant Elies, a la part septentrional del municipi de Sant Pere de Vilamajor, al Massís del Montseny, en terrenys formats per pissarres. La riera baixa entre la serres de Palestrins i del Borrell pel sot del Cortès, travessant els municipis i nuclis urbans de Sant Pere de Vilamajor i Sant Antoni de Vilamajor. Desemboca al riu Mogent a l'alçada de Llinars del Vallès. Durant el seu curs rep els següents afluents: Torrent dels Brollars Torrent del Borrell Torrent de la font del Corral Riera de Vallserena Al llarg del seu recorregut, la riera de Vilamajor rep diversos noms: Riera de la Moixa: del naixement al pla de la Moixa fins a la masia del Cortès Riera del Cortès: de la masia del Cortès a la masia de can Parera de Canyes Riera de Canyes: de la masia del can Parera de Canyes a Sant Antoni de Vilamajor Riera de Llima: de Sant Antoni de Vilamajor a la desembocadura al riu Mogent

ROURE GROS

El Roure Gros es un arbre centenari , que està a la part plana de Sant Pere de Vilamajor , envoltat de natura ,camps , boscos i unes vistes impressionants del Montseny i de les serres de Samont i Palestrins.

SALT D'AIGUA

Aquest salt d’aigua l’hem marcat perquè ens a semblat molt bonic i un lloc per fotografiar

TERRA BLANCA

S'entèn el nom d'aquest lloc només en arribar. El terreny és una llengua insòlita de naturalesa granítica que destaca enmig de tanta pissarra. Antigament utilitzaven aquesta terra saulosa per fregar les olles.

TRENCACAMES

El trencacames es un camí molt costerut i estret en el que costa caminar entre tanta malesa. Rep el nom d'una cursa de bici que passa per aquest corriol.