Integral del 'Bisbe ajagut del Montgrí' Ullà-Castell-Rocamaura-la Calella-Carroig 2015-01-05 8:04

Integral del "Bisbe ajagut del Montgrí" de cap a peus.

Ullà-Puig Rodó- Muntanya d'Ullà-Castell-Montplà-Dunes-Rocamaura-la Calella-Puig Roig-Puig Carroig-Ullà 2015-01-05 8:04

Ja feia uns anys que tenia pendent fer una ruta “integral” del Montgrí, concretament resseguir tot el perfil de cap a peus del “Bisbe Ajagut” (o "la noia dormida", com us vingui de gust ;-) Ho havíem fet en dos parts, però la idea era fer-ho algun dia sencer d'una tirada.

De bon matí he començat per “la Mitra del Bisbe”, aquest paper el té adjudicat la pujada del Puig Rodó amb la Pedrera al costat -esperem que gratant-gratant no se la mengin del tot!!-. He resseguit un corriol un ratet per veure si continuava, i sí, aquest segueix per la zona baixa de la muntanya -un altre dia el farem-. He pujat al “Front del Bisbe”, o sigui el Puig Rodó d’Ullà. He seguit fins el “Nas del Bisbe” paper estel·lar que el té reservat el punt més alt de la Muntanya d’Ullà. He passat pel “Mentó del Bisbe” i he baixat fins el “Coll del Bisbe”, en aquest cas el Coll de Santa Caterina amb la seva Creu. He anat pujant per les “Mans del Bisbe” i he posat el peu dins la petjada mítica de Santa Caterina (descrita amb el nº 26 en el llibre de F. Roma “Inventari de petjades mítiques a Catalunya”) -quan érem petits ens imaginàvem que ho havia fet el peu d’un gegant-. He pujat a “l’Anell del Bisbe”, el Castell del Montgrí -avui la vista espectacular en els 360º-. He baixat seguint el GR-92 fins “la panxa del Bisbe”, aquí representada pel Montplà -potser menjava poc aquest Bisbe doncs no és gaire panxut-. I xino-xano he recorregut les llargues “cames del Bisbe” que són les Dunes -des de fa anys totalment collades al terreny- fins arribar al “peus del Bisbe”, aquest darrer paper el té assignat l’atalaia de Rocamaura -allà he esmorzat amb una panoràmica de les Illes Medes i la desembocadura del Ter-.

Una vegada fet el repte, m’he dit que també podria arribar a Mar, a tocar l’aigua, i així ho he fet. He trescat fins la bonica cala La Calella, avui totalment deserta de visitants. Tot i que feia molt bon temps he decidit no tirar-me a l’aigua. Si tan sols voleu fer el Bisbe, a l'acabar de baixar el Sender Local de Rocamaura podeu empalmar directament amb el camí de tornada fàcilment.

He intentat que la tornada a Ullà fos diferent, per la part interior, la banda Nord del Montgrí. Les muntanyes del Montgrí en aquesta part són més baixetes, però molt interessants i de més fàcil caminar. He repetit un petit tram intermedi, que és pas pràcticament obligat si no vols fer molta volta. Veureu que he deixat en el track alguns trams que surten de la ruta principal, sempre en faig de petites sortides d’exploració, i si veig que poden donar informació els deixo, si no els esborro per simplificar el track.

El Montgrí és un massís fantàstic!! La seva botànica i geologia és molt singular. Fa anys que hi vaig a caminar de tant en tant, però menys del que es mereix. Al matí l’ombra de la Muntanya de l’Ullà apuntava directament als Pirineus de manera espectacular. La visibilitat avui també ha estat màxima.

He sortit a caminar quan les ombres eren llargues (amb el Sol Ixent) i he arribar quan ho tornaven a ser (amb el Sol Ponent). L’Antonio Vega ens en parlava a les cançons “Pueblos Blancos” on diu “A la hora de las sombras largas...” i a “Cada Sombra en la Pared” que li sentim dir “...sombras alargadas del atardecer.”, quan veig la nostra ombra llarga al caminar no puc deixar de pensar uns minuts amb ell.

Salut i Cames!!