Isona - ermita de la Posa - Isona
near Isona, Catalunya (España)
Viewed 4278 times, downloaded 106 times
Trail photos
Itinerary description
Varem continuar camí direcció al Castell de Llordà (pal indicador) i, en poc més de 100 metres, arribàvem a l'anomenada Zona 2 on varem trobar les restes d'un búnquer que formava part de la línia defensiva que els republicans varen construir a partir de l'abril de 1938.
Tot seguit ens varem dirigir cap a l'Ermita de la Mare de Déu de la Posa (Zona 3), amb magnífiques panoràmiques d'Isona i Conca Dellà. Sembla que les dades documentals que es tenen d'aquesta ermita daten del segle XVIII, quan surt referenciada en la relació de capelles que pertanyien a l'església d'Isona, però hi ha vestigis com l'absis semicircular del mur de llevant, que indiquen que els seus orígens podrien ser de finals del segle XI. A destacar també, que l'altar de l'ermita és una antiga ara romana amb inscripcions del déu Mercuri i que una de les campanes que es poden veure en el campanar d'espadanya, és en realitat un fragment d'un obús de la guerra civil reciclat.
Des de la zona d'esbarjo de l'ermita de la Verge de la Posa varem dirigir-nos a l'anomenada Zona 4 de les defenses republicanes. Es tracta de les restes d'un conjunt de fortificacions del sector de la Posa, format per un complex entramat de trinxeres, búnquers i estructures d'avituallament, que a partir de la primavera de 1938 foren construïts pel bàndol republicà per controlar i defensar la carretera que des d'Isona puja cap a Bóixols.
Després d'una bona estona passejant per aquesta zona, varem tornar a l'ermita des d'on, i pel Camí nou de la Posa, varem dirigir-nos cap a l'anomenada Zona 1, en el desviament de la carretera L-511 cap a l'Ermita de la Mare de Déu de la Posa. Aquí varem trobar un altre dels búnquers construïts pel bàndol republicà per controlar i defensar la carretera que des d'Isona puja cap a Bóixols.
Finalment tot seguint els marges d'alguns camps de conreu, varem buscar el Camí vell de Bóixols que continuava amb el Camí de la Posa fins l'entrada al poble d'Isona.
Waypoints
Parc Cretaci (Petjades)
Jaciment paleontològic d'icnites de la Posa. Jaciment on s'han trobat gran quantitat de petjades de dinosaures que habitaven aquest territori fa uns 67 milions d'anys.
Búnquer republicà (zona 2)
Restes d'un búnquer (niu de metralladora) que va pertànyer al bàndol republicà. Compta amb dues obertures o espitlleres per a emplaçament d'armes automàtiques. La construcció és de forma semicilíndrica amb una porta en la part posterior del mateix. L'estructura es troba mitjà enterrada a causa que aquestes construccions es realitzaven sense fonaments i l'elevat pes sumat al pas del temps, comporta a l'enfonsament. El búnquer es troba mig destruït, amb el sostre i la part frontal danyats a causa que durant la postguerra va ser usat per recuperar el ferro incrustat en el formigó.
Conjunt fortificacions republicanes (zona 4)
Restes d'un conjunt de fortificacions del sector de la Posa, format per un complex entramat de trinxeres, búnquers i estructures d'avituallament, que a partir de la primavera de 1938 foren construïts pel bàndol republicà per controlar i defensar la carretera que s'enfila des d'Isona puja cap a Bóixols. Dins del mateix podem observar un búnquer niu de metralladora construït en formigó armat, compta amb dues obertures o espitlleres per a emplaçament d'armes automàtiques, la construcció és de forma semicilíndrica amb una porta en la part posterior del mateix. L'estructura es troba mitjà enterrada a causa que aquestes construccions es realitzaven sense fonaments i l'elevat pes sumat al pas del temps, comporta el seu enfonsament.
Búnquer republicà (zona 1)
El sector denominat La Posa-Abella de la Conca va ser la segona línia defensiva de les tropes republicanes. Per aquesta raó, es van construir una sèrie d'estructures militars destinades a impedir el pas de les tropes franquistes cap a la vall del Segre en cas de derrota de la primera línia de front. Una de les característiques dels búnquers republicans del Front del Pallars que encara es conserven, és la seva forma exterior, en la qual es pot apreciar l'emprenta dels sacs terrers que s'enganxaven com a encofrat. Com es pot observar sobre el terreny, es construïen creant una estructura de taulons de fusta que delimitarien l'interior del búnquer i en l'exterior es col•locaven els sacs terrers deixant un espai que posteriorment s'emplenaria amb formigó.
You can add a comment or review this trail
Comments